BDSM Virtual

4-vhs-080312
Que senzill sembla ser amo a un món tecnològicament interconnectat! Fa anys (tot i que no masses) els amos havien de quedar amb les seves submises en persona per sotmetre-les. Ara, en aquest món virtual, pots estar les 24 hores del dia donant ordres a la teva submisa per whatsapp o recordant-li a tota hora a qui pertany. Tenim webcams, videoconferències, des del portàtil, la tablet, el mòbil… en permanent connexió entre dominants i dominats. I és aquí on em pregunto si això és el punt correcte o no. Des del meu punt de vista té molts avantatges i pocs inconvenients però els inconvenients són massa grans. Els avantatges són evidents però els inconvenients romandran perillosament amagats. El primer inconvenient és que, tot i que sembla una trivialitat, la virtualitat no és la realitat i podem confondre allò que estem fent al món virtual com quelcom real. Les olors, els sabors, les veus, el dolor, la pell, els crits, la por, els fluids, el tacte… tot això no existeix a la virtualitat (o no es real). La segona cosa és que la virtualitat deixa un espai massa gran per a l’engany. La cosa tercera (però no menys important) és que estar connectat 24 hores al dia amb la teva submisa és més un desavantatge que un avantatge, no es natural. La cosa virtual no és real, per molt que ens agradi creure el contrari.


(Traducción al castellano) Que fácil parece ser amo en un mundo tecnológicamente interconectado. Hace años (aunque no demasiados) los amos debían quedar con sus sumisas en persona para someterlas y que les obedeciesen. Ahora, en este mundo virtual, puedes estar las 24 horas del día ordenando a tu sumisa cosas por whatsapp o recordándole a todas horas a quien pertenece. Tenemos webcams, videoconferencias, desde el portátil, la tablet, el móvil… todo nos permite una conexión permanentemente entre dominantes y dominados. Y es aquí donde me pregunto si esto es lo correcto o no. Desde mi punto de vista tiene muchas ventajas y pocos inconvenientes pero los inconvenientes son demasiado grandes. Las ventajas son evidentes pero los inconvenientes están peligrosamente escondidos. El primer inconveniente es que, aunque parezca una perogrullada, la virtualidad no es la realidad y podemos confundir que lo que estamos haciendo en el mundo virtual es algo real. Los olores, los sabores, las voces, el dolor, la piel, los gritos, el miedo, los fluidos, el tacto… todo eso se pierde en la virtualidad. Lo segundo es que la virtualidad deja un espacio demasiado grande para el engaño. Y lo tercero (pero no lo menos importante) es que estar conectado 24 horas al día con tu sumisa es mas una desventaja que una ventaja, no es natural. Lo virtual no es real, por mucho que nos guste creer lo contrario.

La tecnologia la carrega el diable

imagesDe la mateixa manera que les noves tecnologies ens aporten coses bones tal com la immediatesa o l’abast d’on podem arribar (a més de tota la informació que tenim), les noves tecnologies també tenen coses dolentes que hem de tenir en compte quan les utilitzem a la nostra experiència al BDSM. La primera cosa que hem de saber és ben senzilla: realitat és realitat. Sembla senzill oi? Doncs no ho és. De vegades coneixem un amo o una submisa per internet, esta lluny geogràficament de nosaltres o no tenim temps de trobar-no i s’estableix una mena de relació Amo/submisa virtual que ens fa creure que som allò que no som o fem allò que no estem fent. Una sessió és suor, olor, veus, tacte i moltes més coses. Coses que no funcionen igual a la virtualitat. La meva postura és molt clara, una submisa virtual no és una submisa de la mateixa manera que un amo virtual no és un amo. Les noves tecnologies estan molt bé però penseu una cosa, mai sabreu que és el BDSM ni com funcioneu amb el vostre amo o la vostra submisa fins que no sigui tot real. Com deia en Aristoteles; “l’única veritat és la realitat”.