Sant Jordi

libro_rosa_sangre__M’agradaria escriure un text encisador sobre Sant Jordi. Però ara no sóc capaç. Darrerament m’han recordat que inclosa la rosa més lluent té espines. O pitjor encara, que el llibre que semblava més intel·ligent no és mes que literatura barata. Jutgem contínuament, això és inevitable. Quan estem a la defensiva jutgem en negatiu i quan estem oberts al positivisme jutgem en positiu. Jo sempre intento jutjar en positiu (e inclòs no jutjar). Intento no fer pagar als nouvinguts els pecats del passat. És la meva manera de viure, em va bé i no la canviaré perquè penso que es força honesta amb la gent que conec per primera vegada. Quan els conec sempre intento pensar que la gent és mes intel·ligent i menys superficial del que semblen. Al final, la crua realitat, em demostra que les roses estan plenes d’espines i que l’apassionant novel·la no és mes que un pamflet arrugat i sense valor que se l’emporta l’aire. Tota culpa meva per jutjar e imaginar sempre de la manera mes positiva. Ho repeteixo: TOT CULPA MEVA.

Anuncis