La primera vegada (relat)

cerveza-peroni-gran-reservaElla està seguda enfront meu (o jo enfront seu), una taula que ara té dues cerveses quasi buides ens separa. Hem parlat, parlem i parlarem de diferents temes però, sobretot, parlem de dominació i submissió. Un dels dos vol dominar a l’altre tot i que potser no succeirà avui. Sóc jo aquesta persona, per descomptat, el llop que mira a la seva presa amb curiositat i gana. Parlo, escolto i no puc separar la vista dels seus mugrons marcant-se sota la roba, hipnòtics, a cada moment que passa, a cada glop de cervesa, els seus mugrons es marquen més, a mesura que parlem, com si estigués cada vegada més excitada. Ho està. Li he dit (potser manat) que vingui sense sostenidors, ha obeït. Li dic (potser la mano) que s’apropi, ella em mira i durant el breu segon de dubte raonable, em torna la mirada quasi espantada. No li he ordenat, només li he dit, però ella ara té la mateixa capacitat de resposta que si el seu amo li hagués ordenat quelcom. No es nega i s’apropa. Agafo per sobre de la tela un dels seus mugrons que estrenyo amb força. M’agrada. La seva mirada, clavada a la meva, passa de plaer a plaer incòmode. Deixo anar el seu mugró i ella baixa la vista com si hagués fet una travessura infantil que comportarà el fet de marxar a dormir sense les postres. Li agrada però també la incomoda, estem a un bar buit i els cambrers no ens poden veure. Li torno a dir que s’apropi. Aquesta vegada ja no dubta, ho fa amb un mig somriure. Agafo l’altre mugró i estrenyo. Ella es mossega el llavi però no desvia la vista.

Allà mateix li hauria tret la roba que portava i l’hagués usat pel meu plaer a sobre la taula que ens separa.

Quan hem començat a parlar, fa una hora, ens separaven més coses que no només la taula d’un bar, de fet era una muralla invisible inconscientment construïda amb records del passat, potser amb dubtes del present que impedeixen qualsevol futur. Però la conversa ha despertat la seva curiositat i la muralla s’ha desfet a poc a poc, com paper sota una forta pluja semblant a la que observem ara tots dos, refugiats a l’interior del bar. No puc deixar d’imaginar que estic enfront d’una submisa sense experiència a la qual puc acompanyar a un món desconegut per ella. Penso fer-ho, donar-li tot el plaer que sigui capaç. I és que ara és la meva feina.

Continua plovent i aquesta pluja treu el llop més fosc que porto dins. La observo, porta amb un vestit fosc, les seves cames es mostren espectaculars, enfundades en unes mitges negres de les quals puc veure fins i tot part del portalligues. És una dona preciosa, a mi m’ho sembla. També intueixo que serà una magnifica submisa. I és per tot això que mentre parlem l’única cosa que passa pel meu cap es portar-la a casa meva, lligar-la, aixecar la seva faldilla i follar-li el cul per acabar corrent-me a dins i que noti la llet calenta a les seves entranyes.

Que sàpiga, realment, a qui pertany.

Anuncis