Mai més tornaré a ser bona gent (Nunca más volveré a ser bueno)

Captura

Algú em va dir que el meu problema era que sóc massa bo. Tenia raó. I no és dolent ser bona persona, tot i que és un problema. Perquè els que ens esforcem per ser millors creiem que els altres seran igual de bona gent amb nosaltres. Gran error. Cal donar sense esperar. Sóc conscient d’això. Cal entendre que la resta són diferents de nosaltres. Cal endevinar la tragèdia abans que arribi i anticipar-se, encara que sigui portant-se malament.

Darrerament he patit un dels desenganys més importants de la meva vida, una de les decepcions més profundes, una de les ferides més doloroses. I allò pitjor és que no ho vaig veure venir, no vaig ser capaç d’entendre que, per molt bé que intentés fer les coses, no depenia només de mi. La bogeria aliena sol ser això: aliena. La qual cosa significa que no pots controlar-la. No pots controlar la imaginació aliena, la gelosia aliena, les neurosis alienes o els problemes aliens.

M’he fet el ferm propòsit que mai més en el que em queda de vida donaré tot per ningú. S’acabarà el fet de ser bo, s’acabarà el fet d’esperar que els altres no siguin dolents. Fins i tot s’acabarà el fet d’imaginar que la resta de gent és mínimament normal. Així és el món? Doncs cal adaptar-se a ell, cal ser dolent.

Mai més tornaré a ser bona gent.


(Traducción al castellano) Alguien me dijo que mi problema era que soy demasiado bueno. Tenía razón. Y no es malo ser una buena persona, aunque es un problema. Porque los que nos esforzamos por ser mejores creemos que los demás serán igual de buenos con nosotros. Gran error. Hay que dar sin esperar. Soy consciente de ello. Hay que entender que los demás son diferentes a nosotros. Hay que adivinar la tragedia antes de que llegue y anticiparse, aunque sea portándose mal.

Últimamente he tenido uno de los desengaños más importantes de mi vida, una de las decepciones más profundas, una de las heridas más dolorosas. Y lo peor de todo es que no lo vi venir, no fui capaz de entender que, por muy bien que intentase hacer las cosas, no dependía solo de mí. La locura ajena suele ser eso: ajena. Lo que significa que no puedes controlarla. No puedes controlar la imaginación ajena, los celos ajenos, las neurosis ajenas o los problemas ajenos.

Me he hecho el firme propósito que nunca más en lo que me queda de vida lo voy a dar todo por otras personas. Se acabó ser bueno, se acabó esperar que los demás no sean malos. Incluso se acabó imaginar que el resto de personas, son mínimamente normales. ¿Así es el mundo? Pues hay que adaptarse a él, hay que ser malo.

Nunca más volveré a ser bueno.

Anuncis

Parafilia, perversió o pràctica? (¿Parafilia, perversión o práctica?)

Sigmund-Freud-Kimdir-2

Com diferenciar a les nostres pràctiques BDSM allò que es considera una parafilia, o una perversió o una pràctica sana i consensuada?

La parafilia es defineix com un comportament dins del sexe on el plaer s’aconsegueix (o es cerca) en objectes, situacions, activitats o personalitats atípiques. La perversió és un comportament (o pràctica sexual) que no s’ajusta a allò socialment establert com a normal. Hi ha pràctiques que alguns psiquiatres entenen com a perversions o parafilias, d’altres no. La diferència és important perquè, segons la medicina psiquiàtrica, parafilias i perversions haurien de tenir un tractament. On està el límit? El sexe oral o la masturbació van ser considerades parafilias fins a mitjans del segle XX. Al segle XIX el fetitxisme, l’homosexualitat o el sadomasoquisme també eren considerades perversions.

Resumint: quelcom que fem pot ser considerat com parafilia o perversió segons en quina època visquem o segons la maduresa intel·lectual (o moral) de qui ho contempla.

El meu consell és el de sempre: Què més dóna? Si us trobeu a gust amb allò que feu, si és consensuat i lliure, llavors oblideu les etiquetes. Els psiquiatres tenen molt a on alimentar-se a banda de les vostres pràctiques BDSM.


(Traducción al castellano) ¿Cómo diferenciar en nuestras prácticas BDSM lo que se considera una parafilia, una perversión o una práctica sana y consensuada?

La parafilia se define como un comportamiento dentro del sexo donde el placer se consigue (o se busca) en objetos, situaciones, actividades o personalidades atípicas. La perversión es un comportamiento (o prácticas sexuales) que no se ajustan a lo socialmente establecido como normal. Hay prácticas que algunos psiquiatras entienden como perversiones o parafilias y otros no. La diferencia es importante porque, según la medicina psiquiátrica, parafilias y perversiones deberían tener un tratamiento. ¿Dónde está el límite? El sexo oral o la masturbación fueron consideradas parafilias hasta mediados del siglo XX. En el siglo XIX el fetichismo, la homosexualidad o el sadomasoquismo eran consideradas perversiones.

Resumiendo: algo que hacemos puede ser considerado como parafilia o perversión según en qué época vivamos o según la madurez intelectual (o moral) de quien lo contempla.

Mi consejo es el de siempre: ¿Qué más da? Si os encontráis a gusto con aquello que hacéis, si es consensuado y libre, entonces olvidad las etiquetas. Los psiquiatras tienen mucho donde alimentarse aparte de vuestras prácticas BDSM.

Psicologia i BDSM

índice
Tenim un problema (psicològicament parlant) la gent que practiquem el BDSM? Alguns diran que si, sobretot si no entenen de psicologia i es deixen portar pels prejudicis. No seré jo qui asseguri que tots els que practiquem BDSM estem psicològicament perfectes perquè, com a la vida, hi ha gent amb trastorns i gent que no. Sincerament no crec que la gent que practiqui el BDSM tingui cap parany psicològic a la seva ment. Ho practiquem perque ens fa sentir bé i ho veiem com quelcom sa i consensuat. Mai posaria la mà a sobre de cap dona, mai li alçaria la veu, mai faria res de tot allò que faig a una submisa. Potser aquí esta el secret d’una ment sana, el saber que allò que fas quan adoptes un rol forma part del rol, no de la teva essència com persona. Alguns diran que som uns malalts o uns maltractadors, altres diran que ens manca un cargol o que alguna cosa no funciona a dintre el nostre cap per comportar-nos d’aquesta manera. No podem separar la psicologia del BDSM perquè el BDSM és perquè el BDSM és una dominació psicològica. Però, sincerament, no crec que sigui cap desviació ni patologia ni res semblant. Però és clar, és la meva humil opinió.