Parafilia, perversió o pràctica? (¿Parafilia, perversión o práctica?)

Sigmund-Freud-Kimdir-2

Com diferenciar a les nostres pràctiques BDSM allò que es considera una parafilia, o una perversió o una pràctica sana i consensuada?

La parafilia es defineix com un comportament dins del sexe on el plaer s’aconsegueix (o es cerca) en objectes, situacions, activitats o personalitats atípiques. La perversió és un comportament (o pràctica sexual) que no s’ajusta a allò socialment establert com a normal. Hi ha pràctiques que alguns psiquiatres entenen com a perversions o parafilias, d’altres no. La diferència és important perquè, segons la medicina psiquiàtrica, parafilias i perversions haurien de tenir un tractament. On està el límit? El sexe oral o la masturbació van ser considerades parafilias fins a mitjans del segle XX. Al segle XIX el fetitxisme, l’homosexualitat o el sadomasoquisme també eren considerades perversions.

Resumint: quelcom que fem pot ser considerat com parafilia o perversió segons en quina època visquem o segons la maduresa intel·lectual (o moral) de qui ho contempla.

El meu consell és el de sempre: Què més dóna? Si us trobeu a gust amb allò que feu, si és consensuat i lliure, llavors oblideu les etiquetes. Els psiquiatres tenen molt a on alimentar-se a banda de les vostres pràctiques BDSM.


(Traducción al castellano) ¿Cómo diferenciar en nuestras prácticas BDSM lo que se considera una parafilia, una perversión o una práctica sana y consensuada?

La parafilia se define como un comportamiento dentro del sexo donde el placer se consigue (o se busca) en objetos, situaciones, actividades o personalidades atípicas. La perversión es un comportamiento (o prácticas sexuales) que no se ajustan a lo socialmente establecido como normal. Hay prácticas que algunos psiquiatras entienden como perversiones o parafilias y otros no. La diferencia es importante porque, según la medicina psiquiátrica, parafilias y perversiones deberían tener un tratamiento. ¿Dónde está el límite? El sexo oral o la masturbación fueron consideradas parafilias hasta mediados del siglo XX. En el siglo XIX el fetichismo, la homosexualidad o el sadomasoquismo eran consideradas perversiones.

Resumiendo: algo que hacemos puede ser considerado como parafilia o perversión según en qué época vivamos o según la madurez intelectual (o moral) de quien lo contempla.

Mi consejo es el de siempre: ¿Qué más da? Si os encontráis a gusto con aquello que hacéis, si es consensuado y libre, entonces olvidad las etiquetas. Los psiquiatras tienen mucho donde alimentarse aparte de vuestras prácticas BDSM.

Anuncis

Psicologia i BDSM

índice
Tenim un problema (psicològicament parlant) la gent que practiquem el BDSM? Alguns diran que si, sobretot si no entenen de psicologia i es deixen portar pels prejudicis. No seré jo qui asseguri que tots els que practiquem BDSM estem psicològicament perfectes perquè, com a la vida, hi ha gent amb trastorns i gent que no. Sincerament no crec que la gent que practiqui el BDSM tingui cap parany psicològic a la seva ment. Ho practiquem perque ens fa sentir bé i ho veiem com quelcom sa i consensuat. Mai posaria la mà a sobre de cap dona, mai li alçaria la veu, mai faria res de tot allò que faig a una submisa. Potser aquí esta el secret d’una ment sana, el saber que allò que fas quan adoptes un rol forma part del rol, no de la teva essència com persona. Alguns diran que som uns malalts o uns maltractadors, altres diran que ens manca un cargol o que alguna cosa no funciona a dintre el nostre cap per comportar-nos d’aquesta manera. No podem separar la psicologia del BDSM perquè el BDSM és perquè el BDSM és una dominació psicològica. Però, sincerament, no crec que sigui cap desviació ni patologia ni res semblant. Però és clar, és la meva humil opinió.