Dolç (Dulce)

 

Captura.JPG

Tanmateix ahir, una persona qui coneix la meva condició d’amo, però mai m’ha vist actuar com a tal, em va dir que li semblava una persona dolça. Estàvem menjant a un restaurant japonès i juro pels fills que encara no tinc que no estava intentant semblar dolç. Quan conec algú per primera vegada, com a amo, aquesta persona sempre dubte si seré bon amo, si seré allò que ella vol. Fora del paper, la darrera cosa que semblo és quelcom a qui se li atribueixen aquestes fèrries virtuts que adornen l´amo. Sóc amo, però també sóc persona. I tots dos poden conviure dins meu tot i ser el dia i la nit, tot i ser aigua i oli. Crec que funciono perquè conec com diferenciar ambdues coses i, sobretot, perquè sóc jo mateix tant quan sóc dolç com quan sóc l’ésser més pervers del planeta (dit això últim sense afany d’espantar).

Moltes vegades he escrit en aquest blog sobre les personalitats i els rols. Els millors dominants acostumen a ser les persones que menys ho semblen, solen ser persones calmades, fins i tot conformistes. Els millors dominats són aquells que tenen alguna part del seu caràcter indestructible, que manegen situacions complexes o grups de persones.

Adoptem rols al BDSM perquè forma part de la nostra personalitat més autèntica i nua. Tot i que també adoptem aquests mateixos rols per prendre’ns unes vacances de nosaltres mateixos.

Desitjo aviat poder agafar-me unes vacances de mi mateix i demostrar-li a aquesta encantadora persona que no sempre sóc el tipus dolç i amable.


Ayer mismo una persona quien conoce mi condición de amo, pero nunca me ha visto actuar como tal, me dijo que le parecía una persona dulce. Estábamos comiendo en un restaurante japonés y juro por los hijos que aún no tengo que no estaba intentando ser dulce. Cuando conozco a alguien por primera vez, como amo, esa persona siempre duda si seré buen amo, si seré lo que ella quiere. Fuera del rol, lo ultimo que parezco es alguien a quien se le atribuyen esas férreas virtudes que adornan amo. Soy amo, pero también soy persona. Y ambos pueden convivir dentro mío a pesar de ser el día y la noche, a pesar de ser agua y aceite. Creo que funciono porque se diferenciar ambas cosas y, sobre todo, porque soy yo mismo tanto cuando soy dulce como cuando soy el ser más perverso del planeta (dicho esto último sin afán de asustar).

Muchas veces he escrito en este blog sobre las personalidades y los roles. Los mejores dominantes suelen ser las personas que menos lo parecen, suelen ser personas calmadas, incluso conformistas. Los mejores dominados son aquellos que tienen alguna parte de su carácter inquebrantable, que manejan situaciones complejas o grupos de personas.

Adoptamos roles en el BDSM porque forma parte de nuestra personalidad mas auténtica y desnuda. Aunque también adoptamos esos mismos roles para tomarnos unas vacaciones de nosotros mismos.

Deseo pronto poder tomarme unas vacaciones de mí mismo y demostrarle a esta encantadora persona que no siempre soy el tipo dulce y amable.

 

cropped-cooltext288592119786656.png

Anuncis

Parafilia, perversió o pràctica? (¿Parafilia, perversión o práctica?)

Sigmund-Freud-Kimdir-2

Com diferenciar a les nostres pràctiques BDSM allò que es considera una parafilia, o una perversió o una pràctica sana i consensuada?

La parafilia es defineix com un comportament dins del sexe on el plaer s’aconsegueix (o es cerca) en objectes, situacions, activitats o personalitats atípiques. La perversió és un comportament (o pràctica sexual) que no s’ajusta a allò socialment establert com a normal. Hi ha pràctiques que alguns psiquiatres entenen com a perversions o parafilias, d’altres no. La diferència és important perquè, segons la medicina psiquiàtrica, parafilias i perversions haurien de tenir un tractament. On està el límit? El sexe oral o la masturbació van ser considerades parafilias fins a mitjans del segle XX. Al segle XIX el fetitxisme, l’homosexualitat o el sadomasoquisme també eren considerades perversions.

Resumint: quelcom que fem pot ser considerat com parafilia o perversió segons en quina època visquem o segons la maduresa intel·lectual (o moral) de qui ho contempla.

El meu consell és el de sempre: Què més dóna? Si us trobeu a gust amb allò que feu, si és consensuat i lliure, llavors oblideu les etiquetes. Els psiquiatres tenen molt a on alimentar-se a banda de les vostres pràctiques BDSM.


(Traducción al castellano) ¿Cómo diferenciar en nuestras prácticas BDSM lo que se considera una parafilia, una perversión o una práctica sana y consensuada?

La parafilia se define como un comportamiento dentro del sexo donde el placer se consigue (o se busca) en objetos, situaciones, actividades o personalidades atípicas. La perversión es un comportamiento (o prácticas sexuales) que no se ajustan a lo socialmente establecido como normal. Hay prácticas que algunos psiquiatras entienden como perversiones o parafilias y otros no. La diferencia es importante porque, según la medicina psiquiátrica, parafilias y perversiones deberían tener un tratamiento. ¿Dónde está el límite? El sexo oral o la masturbación fueron consideradas parafilias hasta mediados del siglo XX. En el siglo XIX el fetichismo, la homosexualidad o el sadomasoquismo eran consideradas perversiones.

Resumiendo: algo que hacemos puede ser considerado como parafilia o perversión según en qué época vivamos o según la madurez intelectual (o moral) de quien lo contempla.

Mi consejo es el de siempre: ¿Qué más da? Si os encontráis a gusto con aquello que hacéis, si es consensuado y libre, entonces olvidad las etiquetas. Los psiquiatras tienen mucho donde alimentarse aparte de vuestras prácticas BDSM.

Psicologia i BDSM

índice
Tenim un problema (psicològicament parlant) la gent que practiquem el BDSM? Alguns diran que si, sobretot si no entenen de psicologia i es deixen portar pels prejudicis. No seré jo qui asseguri que tots els que practiquem BDSM estem psicològicament perfectes perquè, com a la vida, hi ha gent amb trastorns i gent que no. Sincerament no crec que la gent que practiqui el BDSM tingui cap parany psicològic a la seva ment. Ho practiquem perque ens fa sentir bé i ho veiem com quelcom sa i consensuat. Mai posaria la mà a sobre de cap dona, mai li alçaria la veu, mai faria res de tot allò que faig a una submisa. Potser aquí esta el secret d’una ment sana, el saber que allò que fas quan adoptes un rol forma part del rol, no de la teva essència com persona. Alguns diran que som uns malalts o uns maltractadors, altres diran que ens manca un cargol o que alguna cosa no funciona a dintre el nostre cap per comportar-nos d’aquesta manera. No podem separar la psicologia del BDSM perquè el BDSM és perquè el BDSM és una dominació psicològica. Però, sincerament, no crec que sigui cap desviació ni patologia ni res semblant. Però és clar, és la meva humil opinió.