Buidar el cap (Tener la cabeza despejada)

Captura
Hem de tenir el cap completament buidat de qualsevol problema quotidià per dedicar-nos al BDSM? Aquesta és una excel·lent pregunta Per descomptat! Jo només plantejo bones preguntes! Modest que és un… Però anem al fet: Què succeeix quan la nostra vida està tan plena de problemes o preocupacions que creiem que no tenim temps o no podem dedicar-nos en cos i ànima al BDSM? La meva resposta és sempre la mateixa: llavors no mengis, ni treballis ni tampoc respiris.

El BDSM és un “quelcom” intel·lectual i tots aquests altres problemes i preocupacions succeeixen dins del nostre cap (curiosament on es dóna el fet intel·lectual). Com a conseqüència d’això hi ha qui pensa que el BDSM pot ser un problema més a la seva vida (afegit a aquestos d’altres), però qui imagina això és que mai ha practicat el BDSM (o no ho ha practicat correctament). Ser submisa no significa que un amo et pressioni constantment, tot el contrari: ser submisa (fins i tot ser amo) significa prendre’s unes vacances d’un mateix, abstreure’t de les preocupacions diàries o senzillament “pensar en una altra cosa”. Així doncs, sigues sincer/a, digues-li al teu amo/submisa que estàs passant una mala època, troba ajuda on pensaves que hi havia més problemes. Aprofita el BDSM per fer de la teva vida, quelcom una mica millor.


(Traducción al castellano) ¿Tenemos que tener la cabeza completamente despejada de cualquier problema cotidiano para dedicarnos al BDSM? Esa es una excelente pregunta ¡Por supuesto! ¡Yo solo planteo buenas preguntas! Modesto que es uno… Pero a lo que vamos: ¿Qué sucede cuando nuestra vida está tan llena de problemas o preocupaciones que creemos que no tenemos tiempo o no podemos dedicarnos en cuerpo y alma al BDSM? Mi respuesta siempre es la misma: entonces no comas, ni trabajes ni tampoco respires.

El BDSM es un “algo” intelectual y todos esos otros problemas y preocupaciones suceden dentro de nuestra cabeza (curiosamente donde se da lo intelectual). Como consecuencia de eso hay quien piensa que el BDSM puede ser un problema más en su vida (añadido a esos otros), pero quien imagina eso es que nunca ha practicado el BDSM (o no lo ha practicado correctamente). Ser sumisa no significa que un amo te presione constantemente, todo lo contrario: ser sumisa (incluso ser amo) significa tomarse unas vacaciones de uno mismo, abstraerte de las preocupaciones diarias o simplemente “pensar en otra cosa”. Así pues, se sincero/a, dile a tu amo/sumisa que estás pasando una mala época, encuentra ayuda donde crees que hay más problemas. Aprovecha el BDSM para hacer de tu vida, algo mejor.

La gota que vessa el got (La gota que colma el vaso)

Nombre
Massa vegades no ens adonem que una gota ha vessat el got fins que porta una bona estona vessant-se l’aigua per sobre la taula, mullant-ho tot, els nostres peus fins i tot. És llavors que ens sorprenem d’aquesta ultima gota quan en realitat fa estona que el got ens avisava que estava més enllà de la seva capacitat. Potser tot és un problema de percepció: quan sortim de festa bevem i bevem fins que ens adonem que aquestes dues ultimes copes eren copes de més, però ja és massa tarda. Milions de matrimonis aguanten plegats encara que no se suportin i deixen que el got es vessi una vegada i una altra, incapaços de reconèixer que les gotes seguiran caient i l’aigua continuarà vessant-se. En el BDSM hem d’evitar que les gotes continuïn vessant el got i la millor manera de fer això és buidar aquest got per complet, canviar de got, canviar d’aixeta i observar pacientment per adonar-nos de la primera gota que satisfà el got. A això se li crida aprendre dels nostres errors. I qui diu BDMS, diu la vida en general.


(Traducción al castellano) Demasiadas veces no nos damos cuenta de que la gota colma el vaso hasta que lleva un buen rato derramándose el agua por encima de la mesa, mojándolo todo, nuestros pies incluso. Es entonces que nos sorprendemos de esa ultima gota cuando en realidad hace rato que el vaso nos avisaba que estaba mas que lleno. Quizás todo sea un problema de percepción: cuando salimos de fiesta bebemos y bebemos hasta que nos damos cuenta que esas dos ultimas copas eran copas de mas, pero ya es demasiado tarde. Millones de matrimonios aguantan juntos aunque no se soporten y dejan que el vaso se derrame una y otra vez, incapaces de reconocer que las gotas seguirán cayendo y el agua continuará derramándose. En el BDSM hemos de evitar que las gotas continúen desbordando el vaso y la mejor manera de hacer eso es vaciar ese vaso por completo, cambiar de vaso, cambiar de grifo y observar pacientemente para darnos cuenta de la primera gota que colma el vaso. A esto se le llama aprender de nuestros errores. Y quien dice BDMS, dice la vida en general.

Reconèixer quan alguna cosa no funciona (Reconocer cuando algo no funciona)

NombreQuan practiques BDSM, hi ha moments, durant una sessió, en què ets conscient que quelcom no està funcionant. Com quan estàs a punt d’agafar un refredat però encara no ho has agafat, el teu cos (més savi que tu) et posa en avís que quelcom inevitable arriba.

A una sessió que està fallant succeeix quelcom semblant. La teva ment, en certa manera, reconeix que aquella sessió no està funcionant com hi hauria. Tens aquest pressentiment i a més tens la suficient experiència per reconèixer-ho. Què has de fer? La solució és només una i no admet interpretacions: has de parar. Tant si ets amo com a submisa. No allarguis quelcom que no funciona perquè correràs el risc d’alimentar una mala experiència o, la qual cosa és pitjor, tancaràs portes a futures bones experiències amb aquesta persona. La cosa millor és parar i xerrar. Potser sigui que no tenim el dia, o que estem practicant amb quelcom que no sabem fer o no ens ve de gust fer. Potser simplement succeeix que tot ha acabat i no ens hem adonat. Sigui com sigui, pareu i parleu.

Però no sempre succeeix així, de vegades el plaer immediat ennuvola els nostres sentits i continuem amb una sessió sense que tot vagi bé. Alguns poden pensar que això solament succeeix amb gent sense experiència, però no és així. A tots ens ha passat perquè som humans i entre els nostres defectes esta els de creure que tot s’arregla amb quelcom tan còmode com demanar perdó o carregar amb una suportable culpa.

Però el món del BDSM és peculiar. No cometeu mai l’error de continuar una sessió que no funcioni (ni començar una si no ho teniu clar). Sembla alguna cosa lògica, veritat? Doncs apliqueu la lògica, encara que tingueu tota la sang del cervell acumulada en un altra banda del cos.


(Traducción al castellano) Cuando practicas BDSM, existen ciertos momentos, durante una sesión, en que eres consciente que algo no está funcionando. Como cuando estás a punto de coger un resfriado pero aun no lo has cogido, tu cuerpo (más sabio que tu) te pone en aviso de algo inevitable.

En una sesión que está fallando sucede lo mismo: tu mente, en cierta manera, reconoce que aquella sesión no está funcionando como debiera. Tienes ese pálpito y además tienes la suficiente experiencia para reconocerlo. ¿Qué debes hacer en ese momento? La solución es solo una y no admite interpretaciones: debes parar. Tanto si eres amo como sumisa. No alargues algo que no funciona porque correrás el riesgo de alimentar una mala experiencia o, lo que es peor, cerrarás puertas a futuras buenas experiencias con esa persona. Lo mejor es detenerse y charlar. Quizás sea que no tengamos el día, o que estemos practicando algo que no sabemos hacer o no nos apetece hacer. Quizás simplemente sucede que todo ha acabado y no nos hemos dado cuenta. Sea como sea, parad y hablad.

Pero no siempre sucede así, a veces el placer inmediato nubla nuestros sentidos y continuamos con una sesión sin que todo vaya bien. Algunos pueden pensar que eso solo sucede en gente sin experiencia, pero no es así. A todos nos ha pasado porque somos humanos y entre nuestros demasiados defectos están los de creer que todos se arregla con algo tan cómodo como pedir perdón o cargar con una llevadera culpa.

Pero el mundo del BDSM es peculiar. No cometáis nunca el error de continuar una sesión que no funcione (ni comenzar una si no lo tenéis claro). Parece algo lógico ¿verdad? Pues aplicad la lógica, aunque tengáis toda la sangre del cerebro acumulada en otro lado.

Silencis i figures (Silencios y figuras)

NombreFa un mes vaig escriure sobre el silenci relacionat amb BDSM. Els problemes (o avantatges) del silenci entre dues persones dins el món BDSM és (quasi) el mateix que en qualsevol altre tipus de silenci en qualsevol altre tipus de relació establerta entre dues persones. Pot ser que l’única diferència és que al BDSM la necessitat d’entendre allò que pensa o les emocions de l’altra persona és més intensa perquè ens movem a un món que sembla d’actes físics però que és tot intel·lectual. Els silencis no són dolents sempre que estiguin encaixats al seu corresponent lloc, Com els jocs de nens on s’ha d’introduir la figura d’un estel a un forat amb forma d’estel, si intenta ficar el quadrat al forat amb forma d’estel, el nen acaba frustrat i enfadat. Amb els silencis passa el fet mateix, si a una pregunta es contesta amb silenci, significa ficar la figura al forat equivocat i el nen (en aquest cas, el receptor d’aquest silenci) queda frustrat perquè no entén gens. Perquè el silenci no explica res si l’altra persona està esperant una resposta. A l’inrevés també succeeix, parlar quan ha d’haver-hi silenci és com plastificar La Gioconda perquè no s’espatlli. Un acte frustra però l’altre molesta i en tots dos casos mai és l’adequat. Com saber que peça ficar a quin forat? Els nens aprenen amb el temps, els adults també. El que més em sorprèn és com, gent adulta, segueix intentant ficar la figura al forat equivocat.


(Traducción al castellano) Hace un mes, mas o menos, escribí sobre el silencio relacionado con BDSM. Los problemas (o ventajas) del silencio entre dos personas en el mundo BDSM es (casi) el mismo que en cualquier otro tipo de silencio en cualquier tipo de relación que se ha establecido entre dos personas. Puede que la única diferencia es que en el BDSM sea mayor la necesidad de entender lo que piensa o las emociones de la otra persona porque nos movemos en un mundo que parece de actos físicos pero que es totalmente intelectual. Los silencios no son malos siempre que estén encajados en su lugar correspondiente, como esos juegos de niños donde han de introducir la figura de una estrella en el hueco con forma de estrella, si intenta meter el cubo en el hueco con forma de estrella, el niño acaba frustrado y enfadado. Con los silencios pasa lo mismo, si a una pregunta se contesta con silencio significa intentar meter la figura en el hueco equivocado y el niño (en este caso, el receptor de ese silencio) queda frustrado porque no entiende nada porque el silencio no explica nada si la otra persona está esperando una respuesta. Al revés también sucede, hablar cuando debe haber silencio es como plastificar La Gioconda para que no se estropee. Uno acto frustra pero el otro molesta yen ambos casos nunca es lo adecuado. ¿Cómo saber que pieza meter en que agujero? Los niños aprenden con el tiempo, los adultos también. Lo que mas me sorprende es como, gente adulta, sigue intentando meter la figura en el hueco equivocado.

Arrancada de cavall (Arrancada de caballo)

NombreSempre que començo quelcom ho faig amb empenta i emoció, potser amb massa empenta i massa emoció. És a dir, vaig més ràpid d’allò que hauria d’anar. A l’inrevés, quan quelcom acaba, no entenc per què acaba, no assumeixo que acaba, em costa d’entendre els silencis dels altres perquè els interpreto com un rebuig. No vull dir que sempre sigui culpa meva. De vegades l’altra gent tampoc és perfecte (fins i tot és menyspreable). Allò que vull dir és que, sense entrar en culpes, assumeixo que tinc arrancada de cavall. I davant això, poca cosa puc fer. Demano disculpes per voler ser feliç rapidament.


(Traducción al castellano) Siempre que empiezo algo lo hago con fuerza y emoción, quizá con demasiada fuerza y demasiada emoción. Es decir, voy más rápido de lo que debería ir. A la inversa, cuando algo termina, no entiendo por qué termina, no asumo que termina, me cuesta entender los silencios de los demás porque los interpreto como un rechazo. No quiero decir que sea siempre mi culpa. A veces los demás tampoco son perfectos (incluso pueden ser despreciables).  Lo que intento decir es que, sin entrar en culpas, asumo que tengo arrancada de caballo. Y ante esto, poco puedo hacer. Pido disculpas por querer ser feliz rápidamente.

Allò important és el “com”, no el “que” (Lo importante es el “como”, no el “que”)

CastigoHi ha gent que creu que aprendre consisteix a preguntar constantment però en realitat l’acte d’aprendre succeeix quan s’escolta. Acostuma a passar amb aquell tipus d’alumne que creu saber massa o que creu que el seu professor d’universitat és el seu col•lega de Facebook amb qui anirà de cerveses en acabar la classe. Hi ha gent que vol aprendre i creuen que estan en un debat televisiu sense adonar-se que per aprendre cal ser l’espectador assegut en el seu sofà a l’altre costat de la televisió, sense veu (encara que amb vot). Si a això li sumem la impaciència o la desconfiança llavors tenim als pitjors alumnes de tots. Aquells que et fan perdre la paciència en deu minuts.

Quan eduques a algú com a amo, ho eduques en la convicció de pensar-te que ets un mestre que tot ho sap. Jo no ho sé tot però sí que és com funcionen certs mecanismes per aconseguir l’èxit. Quan eduques a algú has de marcar clarament els límits del que ha de ser i no (sobretot al principi) per evitar debats que no porten a res i fer que la submisa es focalitzi només en aprendre.

Perquè el que no saben és que no és important el que aprenguin sinó que l’important és que aprenguin a escoltar i que aprenguin a mossegar-se la llengua encara que creguin tenir raó.


(Traducción al castellano) Hay gente que cree que aprender consiste en preguntar constantemente cuando en realidad el acto de aprender sucede cuando se escucha. Suele suceder con aquel tipo de alumno que cree saber demasiado o que cree que su profesor de universidad es su colega de Facebook con quien van a irse de cervezas al acabar la clase. Hay gente que quiere aprender y creen que están en un debate televisivo sin darse cuenta que para aprender hay que ser el espectador sentado en su sofá al otro lado de la televisión, sin voz (aunque con voto). Si a eso le sumamos la impaciencia o la desconfianza entonces tenemos a los peores alumnos de todos. Aquellos que te hacen perder la paciencia en diez minutos.

Cuando educas a alguien como amo, lo educas en la convicción de quien cree ser un maestro que todo lo sabe. Yo no lo sé todo pero sí que se cómo funcionan ciertos mecanismos para conseguir el éxito. Cuando educas a alguien tienes que marcar claramente los límites de lo que debe ser y no (sobre todo al principio) para evitar debates que no llevan a nada y hacer que la sumisa se focalice simplemente en aprender.

Porque lo que no saben es que no es importante lo que aprendan sino que lo importante es que aprendan a escuchar y que aprendan a morderse la lengua aunque crean tener razón.

Perdre el temps

CapturaQuan algú ens diu que no sap allò que vol i nosaltres dediquem el nostre temps amb un final gens encisador, diem que hem perdut el temps. Sembla una deducció lògica i segurament sigui ben cert però tampoc podem culpabilitzar a la resta d’estar perduts a un món que nosaltres controlem. Hem d’adonar-nos que perdem el temps de manera voluntària, imaginem un futur que no existeix i ens projectem al millor d’aquests possibles futurs. Mai perdeu l’esperança però tampoc perdeu el temps. Heu d’esser realistes, les persones s’equivoquen. Vosaltres, nosaltres, ells. Quina solució hi ha? Cap. Amos i submises estem abocats al fracàs, però també a l’èxit. Sigui com sigui, no es culpa de ningú (o de quasi ningú).

“Si alguna cosa he après a la vida és a no perdre el temps intentant canviar la manera de ser de la resta.” (Carmen Martín Gaite)