Pessigolles (Cosquillas)

maxresdefaultAcabo de veure un magnific documental neozelandès titulat “Tickled” (pessigolles) a on comencen amb el fetitxisme de les pessigolles (i la seva explotació comercial) per acabar construint un inquietant relat sobre un magnat de les competicions de pessigolles amb múltiple personalitat. En realitat, el documental “Pessigolles” no parla del fetitxisme de les pessigolles sinó de la fosca xarxa que hi ha darrere dels concursos de pessigolles i qui els organitza.

Però jo obviaré tota aquesta recerca periodística i em centraré en les pessigolles, únicament. Alguna vegada ho heu provat? Lligueu a algú de peus i mans a un llit… i li feu pessigolles. Dolça tortura.

És això BDSM? Podria ser-ho, tot i que el submís o la submisa estiguin constantment rient (rient, que no feliços). Per descomptat, i és que, a pesar que l’addició a les pessigolles és considerada com una parafília, resulta alguna cosa excitant, divertit i molt cansat…

Aquí us deixo uns vídeos de pessigolles perquè sapigueu que parlo:


Acabo de ver un magnifico documental neozelandés titulado “Tickled” (cosquillas) donde comienzan con el fetichismo de las cosquillas y su explotación comercial para acabar en un inquietante relato sobre un magnate de las competiciones de cosquillas con múltiple personalidad. En realidad, el documental “Cosquillas” no habla del fetichismo de las cosquillas sino de la oscura red que hay tras los concursos de cosquillas y quien los organiza.

Pero yo voy a obviar toda esa investigación periodista y voy a centrarme en las cosquillas, únicamente. ¿Alguna vez lo habéis probado? Atáis a alguien de pies y manos a una cama… y le hacéis cosquillas. Dulce tortura.

¿Es esto BDSM? Podría serlo, aunque el sumiso o la sumisa estén constantemente riendo (riendo, que no felices). Por supuesto, y es que, a pesar de que la adicción a las cosquillas está considerada como una parafilia, resulta algo excitante, divertido y muy cansado…

Aquí os dejo unos videos de cosquillas para que sepáis de que hablo:

http://www.pornhub.com/view_video.php?viewkey=ph561d76a6bbc7f

http://www.pornhub.com/view_video.php?viewkey=ph56a43d8496583

http://www.pornhub.com/view_video.php?viewkey=ph55b783eec9b7e

http://www.pornhub.com/view_video.php?viewkey=1842191490

http://www.pornhub.com/view_video.php?viewkey=1060721480

http://www.xvideos.com/video380694/tickled_beyond_hope_bleufetish_

http://www.xvideos.com/video10532602/non_consensual_tickling_2_part_3

http://www.xvideos.com/video16940463/asian_sluts_get_feet_tickled_and_toe_tied_part_3

Anuncis

Vida de gos (Vida de perro)

Article de “El Periódico” sobre els rols animals. Malgrat estar penosament redactat i d’ajuntar peres amb pomes (que té a veure el dia de l’Orgull Friki amb tot això?), és interessant com a concepte.


(Traducción al castellano) Articulo de “El Periódico” sobre los roles animales. A pesar de estar penosamente redactado y de juntar churros con merinas (¿que tiene que ver el día del Orgullo Friki con todo esto?), es interesante como concepto.

http://www.elperiodico.com/es/noticias/extra/dalmata-humano-5156782#

Són ètics segons quins fetitxes? (¿Son éticos según que fetiches?)

tica-y-ciencia
Avui escriuré sobre l’ètica de segons quins fetitxes (o segons quines pràctiques). Primer de tot haig de dir que l’ètica depèn, en gran part, de la nostra moralitat i jo em considero un ser profundament amoral. Si quelcom que faig cosa està dins de les normes de “sa, segur i consensuat” no ho considero com a immoral ni tampoc com poc ètic. Els meus actes els marquen els meus límits (no l’ètica) perquè només faig coses amb gent que realment vol fer-les. Per exemple, alguna vegada he escrit aquí sobre la fantasia d’algunes submises (i alguns amos) de fingir una violació. Ho he practicat amb persones que volien provar-ho i ha estat una experiència plena que mai he considerat ni immoral ni poc ètica.

Si deixo de fer alguna cosa, no és perquè ho vegi poc ètic sinó senzillament perquè no em ve de gust fer-ho. Fa anys, a un club BDSM en Amsterdam, vaig poder veure una de les pràctiques més extremes que he vist ni possiblement veuré mai en la meva vida. Va ser alguna cosa que em va remoure per dins de tal manera que deu minuts més tard estava jo vomitant tot el desdejuni en un canal. Tot i això, si m’atinc a allò de “sa, segur i consensuat”, aquesta pràctica tan extrema complia les normes. Era ètic allò que vaig veure? Rebutjo de pla el que allà succeïa però tampoc puc dir que no fos ètic.

No obstant això hi ha altres pràctiques, que no tenen res a veure amb el BDSM, les quals sí que les puc jutjar en termes de certa ètica. Per exemple, la zoofília. No em sembla ètic (ni moral) tenir sexe amb un animal pel simple motiu que amb un animal no podem consensuar gens. I no obstant això estic convençut que aquells que practiquen la zoofília creuen que no és poc ètic ni tampoc immoral.

Amb això vull dir que l’ètica i la moral és alguna cosa profundament personal. Tot i que jo em considero una persona amoral, també tinc els meus límits, tots els tenim. Però pensar que això és ètica o moral, és un error de pes.


(Traducción al castellano) Hoy escribiré sobre la ética de según qué fetiches (o según que prácticas). Primero de todo he de decir que la ética depende, en gran parte, de nuestra moralidad y yo me considero un ser profundamente amoral en tanto en cuanto si algo está dentro de lo  “sano, seguro y consensuado” no lo considero como inmoral ni poco ético. Mis actos los marcan mis límites (no la ética) porque solo hago cosas con gente que quiere hacerlas. Por ejemplo, alguna vez he escrito aquí sobre la fantasía de algunas sumisas (y algunos amos) de fingir una violación. Lo he practicado con personas que querían probarlo y ha sido una experiencia plena que nunca he considerado ni inmoral ni poco ética.

Si dejo de hacer algo no es porque lo vea poco ético sino simplemente porque no me apetece hacerlo. Hace años, en un club BDSM en Ámsterdam, pude ver una de las prácticas más extremas que he visto ni posiblemente veré nunca en mi vida. Fue algo que me removió por dentro de tal manera que diez minutos más tarde estaba yo vomitando todo el desayuno en un canal. No obstante, si me atengo a lo de “sano, seguro y consensuado”, esa práctica tan extrema cumplía todas estas normas. ¿Era ético lo que vi? Rechazo en absoluto lo que allí sucedía pero tampoco puedo decir que no fuese ético.

No obstante hay otras prácticas, que no tienen nada que ver con el BDSM, de las que si que puedo hablar en términos de cierta ética. Por ejemplo, la zoofilia. No me parece ético (ni moral) tener sexo con un animal por el simple motivo que con un animal no podemos consensuar nada. Y no obstante estoy convencido que aquellos que practican la zoofilia creen que no es poco ético ni tampoco inmoral.

Con esto quiero decir que la ética y la moral es algo profundamente personal y aunque yo me considere una persona amoral, también tengo mis límites, todos los tenemos. Pero pensar que eso es ética o moral, creo que es un error de peso que todos cometemos.

Mitges (Medias)

Archivo 29-12-15 22 11 30De sempre que m’han agradat les mitges de dona, imagino que com a tots els homes (especialment els atracadors de bancs i els fetitxistes). Tot i això avui parlaré de les mitges nomès a les cames de les dones. De certes dones, millor dir. Unes mitges que, com la resta de la roba, ens pot ajudar a donar una perspectiva diferent dintre d’allò que representa la quotidianitat. Algunes dones utilitzen les mitges per amagar, altres per provocar, altres senzillament per canviar el seu día. Unes mitges poden servir per lligar a una submisa a qui li surtin blaus per culpa de les cordes, per exemple. Hi ha algunes cames que guanyen molt amb mitges però que després sense elles guanyen encara mes (doncs significa que estàs traient la roba a algú). Personalment els meus gustos estan sempre a favor de les mitges, unes mitges (unes cames) com les de la foto, de mitja cama, fosques i preparades per la tercera guerra mundial.


(Traducción al castellano) Desde siempre que me han gustado las medias de mujer, supongo que como a todos los hombres (especialmente los atracadores de bancos y los fetichistas). Pero hoy hablaré de las medias solo en las piernas de las mujeres. De ciertas mujeres, mejor dicho. Una medias, como el resto de la ropa, nos puede proporcionar una perspectiva diferente dentro de lo que representa la cotidianeidad. Algunas mujeres utilizan las medias para esconder, otras para provocar, otras sencillamente para cambiar su día. Unas medias pueden servir para atar a una sumisa a la que las cuerdas le causan morados, por ejemplo. Hay algunas piernas que ganan con unas medias pero que sin ellas ganan aún más (pues significa que estas sacándole la ropa a alguien). Personalmente mis gustos están siempre a favor de las medias, unas medias (unas piernas) como las de la foto, de medio muslo, oscuras y preparadas para la tercera guerra mundial.

BDSM casolà (BDSM de estar por casa)

4A9
L’imaginari BDSM és d’allò més variat, un món a on el component visual té una importància superior a altres pràctiques en la vida. Les masmorres, el làtex, els instruments, la parafernàlia verbal… tot al BDSM està imposat com si semblés més important demostrar quelcom que allò que fem. A la gent li agrada aquesta parafernàlia de la mateixa manera que els hi agrada disfressar-se en carnestoltes, posar-se la samarreta del seu equip en un partit de futbol o a algunes dones (i a molts homes) els hi agrada empolainar-se quan surten de festa. Això és del tot normal, ens encanta evadir-nos de la nostra quotidianitat i les disfresses (o el fetish) ens ajuden a prendre’ns unes vacances de nosaltres mateixos. Però és tan necessari tot aquest desplegament per practicar BDSM? Rotundament no (en la meva modesta opinió). Es pot dominar (o ser dominat) en la senzillesa d’unes cordes, quatre pinces de roba i una espelma (per posar qualsevol exemple), fins i tot sense tot això es pot practicar el millor BDSM. No s’és més amo per tenir una sinistra masmorra ni dos-cents utensilis. I qui digui el contrari és que pretén suplir les seves mancances amb necessaris (per a ell) accessoris.


(Traducción al castellano) El imaginario BDSM es de lo mas variado donde lo visual tiene una importancia superior a otras prácticas en la vida. Las mazmorras, el látex, los instrumentos, la parafernalia verbal… todo en el BDSM está impuesto como si pareciese mas importante lo que demostramos que aquello que realmente hacemos. A la gente le gusta esa parafernalia de la misma manera que les gusta disfrazarse en carnaval, ponerse la camiseta de su equipo en un partido de futbol o a algunas mujeres (y a muchos hombres) les gusta emperifollarse cuando salen de fiesta. Pero eso es normal, nos encanta evadirnos de nuestra cotidianeidad y los disfraces (o el fetish) nos ayudan a tomarnos unas vacaciones de nosotros mismos.  ¿Pero es tan necesario todo este despliegue para practicar BDSM? Para nada, en mi modesta opinión. Se puede dominar (o ser dominado) en la simpleza de unas cuerdas, cuatro pinzas de ropa y una vela (por poner cualquier ejemplo), incluso sin todo eso se puede practicar el mejor BDSM. No se es mas amo por tener una siniestra mazmorra ni doscientos utensilios para practicar. Y quien diga lo contrario es que pretende suplir sus carencias con necesarios (para él) accesorios.

Fetish

PU-Leather-Sex-Fetish-Bondage-Set-7Pcs-Bondage-Kit-Roleplay-Whip-Rope-Blindfolder-Wrist-Cuffs-NeckHi ha una persona que em diu sempre “vos sos un amo de pacotilla, un boludo” (argentina, és clar). Ho diu perquè a casa meva no tinc res relacionat amb el BDSM. No tinc cuiro ni aparells. De fet l’únic fuet que tinc esta penjat a la cuina i és de Casa Tarradellas.

El motiu pel qual mai m’ha agradat la parafernàlia BDSM és ben senzill: em fa riure. Tinc dues mans i la ferreteria esta plena de cordes, pinces i espelmes. No necessito més.

No ets menys amo per no ésser consumidor de tot el fetish BDSM… ni més amo per utilitzar mil estris caríssims comprats a Amsterdam.

Cua de guineu

CapturaSabeu allò que és una cua de guineu? Són una mena de plug-in anal que té una cueta fora i que la submisa es fica a l’anus i queda com una cua de guineu. Té dues utilitats, la primera és que el plug-in dilata l’anus i la segona és una utilitat merament estètica. A mi m’encanta veure una submisa amb una cua de guineu al seu cul. No perquè el següent pas sigui que la vaig a sodomitzar sinó com un fet bellíssim. Com veure una submisa meravellosament cordada a una sessió de Shibari. Recordo que fa molts anys, la revista Penthouse va invertir molts calés per a rodar la primera pel·lícula pornogràfica i artística alhora. L’experiment es va dir “Zazel” i a una de les escenes més recordades hi sortien diablesses que portaven les seves cues de diablessa… ficades al cul com una sort de plugín. Meravellós.
Captura