Allò que veiem, la qual cosa imaginem (Lo que vemos, lo que imaginamos)

ilsa_wicked_warden_poster_03Algunes persones que s’apropen per primera vegada al BDSM s’espanten de tot allò que aparenta ser aquesta pràctica (vist des de fora). No parlo del fet de ser dominat o dominar, sinó que senten contrarietat davant tots aquests vídeos, fotos i relats on els amos tenen fosques masmorres, van vestits de làtex i utilitzen desenes d’estranys aparells.

Però resulta que tot és més senzill, també es pot viure el BDSM des de la quotidianitat No és necessari fer una llista amb totes les pràctiques del BDSM i intentar fer-les totes. El BDSM, com la vida, no és un concurs, només és una part del camí i cal viure-ho de forma relaxada i adaptada a allò que som o desitgem.

Per ventura és millor submisa aquella qui ho suporta tot, aquella que accepta tot? Per ventura és millor amo aquell que tingui una millor masmorra, més submises o sigui més dur?

Doncs no.

Heu de construir un BDSM a la vostra mesura sobre la base dels vostres desitjos, no sobre la base dels desitjos dels altres.


(Traducción al castellano) Algunas personas que se acercan por primera vez al BDSM se asustan de cuanto aparenta ser esta práctica (visto desde fuera). No hablo del hecho en sí de ser dominado o dominar, sino que se sienten contrariados por todos esos videos, fotos y relatos donde los amos tienen oscuras mazmorras, van vestidos de látex y utilizan decenas de extraños aparatos.

Pero resulta que todo es mucho más sencillo, también se puede vivir el BDSM desde la cotidianeidad. No es necesario hacer una lista con todas las prácticas del BDSM e intentar hacerlas todas. El BDSM, como la vida, no es un concurso, tan solo es una parte del camino y hay que vivirlo de forma relajada y adaptada a aquello que somos o deseamos.

¿Acaso es mejor sumisa aquella que soporta todo, aquella que acepta todo? ¿Acaso es mejor amo el que tenga una mejor mazmorra, más sumisas o sea más duro?

Pues va a ser que no.

Debéis construir un BDSM a vuestra medida en base a vuestros deseos, no en base a los deseos de los demás.

Anuncis

La paciència (La paciencia)

legit-patienceLa paciència (com la veritat) són virtuts que hauríem de tenir sense necessitat d’esforçar-nos a tenir-les. La virtut més gran d’un amo és la paciència, d’això no tinc cap dubte. Haig de reconèixer que, a vegades, algunes persones em fan perdre la paciència, però quan això succeeix em plantejo si és culpa d’elles o és culpa meva perquè, a més de no tenir la suficient paciència, no he après a comprendre els defectes o la ignorància aliena.

En el BDSM hem de tenir paciència, sobretot si arribem per primera vegada, perquè les persones que trobem, les pràctiques que provem o tot allò quan sentirem, serà diametralment diferent a tot allò que havíem imaginat. És aquí on la paciència de dominats i dominants ha de ser utilitzada com si ens anés la vida.

Molts de vosaltres llegiu relats (alguns meus) i imagineu que això és la realitat del BDSM i això us fa por o us excita. Després, a la realitat, sempre sentiu una petita i inevitable decepció. Penseu una cosa: tot allò que llegiu és diferent del fet real, fins i tot això que esteu llegint ara mateix.

Voleu saber el motiu i així evitar breus (o profundes) decepcions?

Tot allò que llegiu és fruit de l’intel·lecte aliè i l’intel·lecte aliè MAI és igual al vostre. O per dir-ho d’una altra manera: no existeix l’objectivitat en l’escriptura. Qui escriu ho fa de manera subjectiva i qui ho llegeix ho fa de la mateixa manera subjectiva. Dos subjectes interpretant de maneres diferents un mateix fet.

Tot és més senzill: relaxeu-vos i reescriviu les vostres fantasies quan les feu realitat, obtindreu alguna quelcom diferent del llegit (i imaginat) però si us sobreposeu a una primera decepció o frustració, aconseguireu viure el BDSM de manera intensa, diferent i excitant.


(Traducción al castellano) La paciencia (como la verdad) son virtudes que deberíamos tener sin necesidad de esforzarnos. La mayor virtud de un amo es la paciencia, de eso no tengo ninguna duda. He de reconocer que, en ocasiones, algunas personas me hacen perder la paciencia, pero cuando eso sucede me planteo si es culpa de ellas o es culpa mía porque, además de no tener la suficiente paciencia, no he sabido comprender los defectos o la ignorancia ajena.

En el BDSM hemos de tener paciencia, sobre todo si llegamos por primera vez, porque las personas que encontremos, las practicas que probemos o todo aquello cuanto sentiremos, será diametralmente diferente a todo cuanto habíamos imaginado. Es ahí donde la paciencia de dominados y dominantes debe ser utilizada como si nos fuese la vida en ello.

Muchos de vosotros leéis relatos (algunos míos) e imagináis que eso es la realidad del BDSM, también eso os da miedo u os excita. Después, en la realidad, siempre sentís una pequeña e inevitable decepción. Pensad una cosa: todo cuanto leáis es diferente a lo real, incluso esto que estáis leyendo ahora mismo.

¿Queréis saber el motivo y así evitar breves (o profundas) decepciones?

Todo cuanto leéis es fruto del intelecto ajeno y el intelecto ajeno NUNCA es igual al vuestro. O por decirlo de otra manera: no existe la objetividad en la escritura. Quien escribe lo hace de manera subjetiva y quien lo lee lo hace de la misma manera subjetiva. Dos sujetos diferentes interpretando de maneras diferentes un mismo hecho.

Todo es más sencillo: relajaos y reescribid vuestras fantasías cuando las hagáis realidad, obtendréis algo diferente a lo leído (e imaginado) pero si os sobreponéis a una primera decepción o frustración, conseguiréis vivir el BDSM de manera intensa, diferente y excitante.

La maleïda imaginació (La maldita imaginación)

ErnestHemingwayEstimular la imaginació és excitant i ens empeny a fer coses que crèiem que mai seríem capaços de fer. De la mateixa manera, l’excés d’informació és un error perquè passa com quan la pel·lícula no és tan fidel com la novel·la i acabem decebuts. Siguem sincers, les pel·lícules mai són com les novel·les perquè tractem amb llenguatges diferents de la mateixa manera que la fantasia mai és igual que la realitat. Projectar-se al futur està bé com a motor per al present, però aquí acaba tot. Pots intentar ser amo, o ser submisa, sense acabar amb tots els ossos trencats. Deixeu de llegir la submissió en clau de por, mentides o fracàs, deixeu d’entendre el BDSM en clau de sacrifici o canvi. Cal entendre el BDSM en clau de fer quelcom que ens ve de gust fer, trivialitzeu-lo. Quan ho feu, veureu que és menys transcendental d’allò que vàreu imaginar. Potser ara viviu la vostra submissió a un món de relats, pel·lícules i ensomnis. Però, com he dit abans… la realitat té un llenguatge diferent de la ficció. Tot és molt més senzill i també té menys conseqüències que aquest apocalipsi que la ignorància forma a la nostra imaginació. Ser submisa és servir a una persona durant un moment, és adoptar un rol… és excitant i poderós. Però només és una part ínfima de la vida, res més. No som rols vivint una vida, som una vida que, a vegades, adopten uns rols.


(Traducción al castellano) Estimular la imaginación es excitante y nos empuja a hacer cosas que creíamos que nunca seríamos capaces de hacer, pero, de la misma manera, el exceso de información es un error porque entonces pasa como cuando la película no es tan fiel como la novela y acabamos decepcionados. Y, seamos francos, las películas nunca son como las novelas porque se trata de lenguajes diferentes de la misma manera que la fantasía nuca es igual que la realidad. Proyectarse en el futuro está bien como motor para el presente, pero ahí acaba todo… Puedes intentar ser amo, o ser sumisa, sin acabar con todos los huesos rotos. Dejad de leer la sumisión en clave de miedo, mentiras o fracaso, dejad de entender el BDSM en clave de sacrificio o cambio. Hay que entender el BDSM simplemente en clave de hacer algo que te apetece hacer, trivializalo. Cuando lo hagáis, veréis que es menos trascendental de lo que imaginasteis. Quizás ahora vivís vuestra sumisión en un mundo de relatos, películas y ensoñaciones, pero, como he dicho antes… la realidad tiene un lenguaje diferente a la ficción. Todo es mucho mas sencillo y también tiene menos consecuencias que ese apocalipsis que la ignorancia forma en nuestra imaginación. Ser sumisa es servir a una persona durante un momento, es adoptar un rol… es excitante y poderoso. Pero es solo una parte ínfima de la vida, nada mas. No somos roles viviendo una vida, somos una vida que, en ocasiones, adoptan unos roles.

La dona de la foto (La mujer de la foto)

Nombre

De vegades veig una imatge que treu la poderosa part d’amo que acostumo a guardar ben dintre, ben amagada. Pot ser una foto o quelcom que he vist al carrer. Pot ser una pel.lícula o qualsevol frase de qualsevol llibre. No tinc agafat encara a on ni com salta aquest mecanisme a la meva ment. Només puc dir que passa unes vegades i altres no. La darrera vegada va passar amb una foto que vaig veure d’una dona adormida a una mena de sofà i a una mena de terrassa. Era un lloc gran, potser la terrassa d’un hotel o d’un privilegiat pis, amb columnes i tot. Al fons es veu la ciutat, es Barcelona perquè al ben mig d’aquestes dues columnes puc endevinar la torre Agbar. Més a prop hi ha una altra persona dormint a una hamaca. Potser una altra dona. Però la que crida la meva atenció és la primera dona.

És morena, amb els cabells recollits, vesteix una samarreta blanca de tirants i uns pantalons verds com militars, està profundament adormida, una mena d’expressió que no es pot fingir. Em fixo en les seves mans primes com els braços, els seus pits breus i els seus llavis fins, relaxats. I és llavors que imagino que, de sobte i sense saber com, estic jo a dins la fotografia per començar a lligar-la allà mateix al sofà. I ho faig per convertir-la en la meva submisa. Sense moure’ns d’aquell escenari ni despertar a l’altra persona que dorm. I el fet més curiós és que imagino que la dona del sofà ho desitja, no la conec de res, mai faria res contra la seva voluntat ni tan sols l’empenyeria a res. Tots vosaltres diríeu que m’equivoco, fins i tot la gent que coneix a aquesta dona diria que m’equivoco. I tot i això, continuo sabent que ella és allò que vol que jo la faci ser.

De vegades veig una foto, una persona real, una pel.licula o llegeixo un llibre. I trobo una dona així.

És un do meravellosament terrible, creieu-me.


(Traducción al castellano) A veces veo una imagen que, de repente, saca de mi esa poderosa parte de amo que acostumbro a guardar bien dentro, bien escondida. Puede ser una foto o algo que veo por la calle. Puede ser una película o cualquier frase de cualquier libro. No le tengo todavía cogido el truco a donde ni cómo salta este mecanismo en mi mente. Sólo puedo decir que pasa unas veces y otras veces no. La última vez pasó con una foto que vi de una mujer dormida en una especie de sofá y en una especie de terraza. Era un lugar grande, quizás la terraza de un hotel o puede que la de un privilegiado piso, con sus columnas y todo. Al fondo se ve la ciudad, es Barcelona porque entre esas dos columnas puedo adivinar la torre Agbar. Cerca hay otra persona durmiendo a una hamaca. Quizás otra mujer. Pero la que llama mi atención es la primera mujer.

Es morena, con el pelo negro azabache y recogido, viste una camiseta blanca de tirantes y unos pantalones verdes, como si fuesen militares. Está profundamente dormida, un tipo de expresión que no se puede fingir. Me fijo en sus manos delgadas como los brazos, sus pechos breves y sus labios relajados. Y es entonces que imagino que, de repente y sin saber cómo, estoy dentro la fotografía para empezar a atarla allí mismo al sofá. Y lo hago para convertirla en mi sumisa. Sin movernos de aquel escenario ni despertar a la otra persona que duerme. Y el hecho más curioso es que imagino que la mujer del sofá lo desea, no la conozco de nada, nunca haría nada contra su voluntad ni siquiera la empujaría. Vosotros diríais que me equivoco, incluso la gente que conoce a esta mujer diría que me equivoco. Y aún así, continúo en la convicción que ella es aquello que quiere que yo la haga ser.

A veces veo una foto, una persona real, una película o leo un libro. Y encuentro una mujer así.

Es un don maravillosamente terrible, creedme.

Fantasies de la J: lligada i llepada

thumb.phpContinua la J envinant-me mails amb les seves fantasies (despertades per les fantasies d’en O). Una de les fantasies de la J em sembla d’allò més curiosa i molt més comú d’allò que pensem. Es tracta de fantasies associades al menjar (els especialistes són els asiàtics). La J imagina que està immobilitzada i algú (que no veu perquè ella té els ulls embenats) empastifa tot el seu cos de xocolata o un altre menjar que es pugui estendre. No resta res sense empastifar (forats i tot). De sobte algú comença a llepar-la, després una altra persona també comença a llepar, dos, tres, potser mes. Quantes llengües? Home o dona? És una fantasia… que importa! Aquesta fantasia està més arrelada en el fet d’estar immobilitzada que en el fet de tenir els ulls embenats o ser llepada. De fet és una fantasia, com moltes, arrelada al fet que algú et faci coses i tu no ho puguis evitar. De fet, lliguem a la submisa perquè la submisa es deixi fer allò que mai es deixaria fer deslligada… però que desitja amb totes les seves forces. La xocolata per llepar solament és una excusa.

I una fantasia mes de la J…

CapturaM’ha tornat a escriure la J per explicar-me una altra fantasia. Al final aquest bloc tindrà que canvia de nom i dir-se “Fantasies de dones” i no “Diari d’un amo”. Tot i que crec que parlar de fantasies (i no de BDSM) tampoc és una traïció a l’esperit del bloc doncs molta de la gent que arriba a aquest modest espai ple de lletres no han practicat mai el BDSM i arriben com a part d’una fantasia de dominar o ser dominades.

La nova fantasia de la J consisteix a arribar a un lloc ben glamurós, vestida para seduir i tota sola. La J s’apropa a un home que ella veu atractiu (no parlem del físic, recordeu l’article sobre els sapiosexuals). Tot i que a la J es sent atreta per aquest home, es fa la difícil fins que l’home ja no pot més i li proposa anar amb ella a canvi d’una elevada quantitat de calers. Ella diu que si i tots dos acaben fent sexe que acaba amb un bon feix de bitllets a la butxaca d’ella.

Molts direu que aquesta fantasia és la mateixa que la que vaig escriure ahir, però no es així. La nova fantasia de la J no és tenir sexe amb un home a canvi de calers, la nova fantasia de la J és atreure, no només pel físic a un home (que no només l’atreu pel físic) i fer que una conversa intel·ligent acabi en un desig irrefrenable de sexe. I que pinten els calers a aquesta fantasia? Bé, ja sabeu que la pel·lícula “Una proposición indecente” va fer molt de mal a les fantasies de moltes dones…

Una altra fantasia de la J: ser venuda

CapturaJa he parlat abans en aquest mateix bloc de la comuna fantasia d’esser comprada (o comprat) però la J m’ha escrit i m’ha dit que torni a parlar sobre ella (sobre la fantasia i alhora sobre ella mateixa). L’essència d’aquesta fantasia esta arrelada en el fet de com ens valorem com persones, es a dir, demanar una quantitat exorbitant de calers per ficar-nos al llit amb algú. He conegut submises que feien la fantasia d’esser prostituta per 1 euro nomes i també he conegut dones que feien la mateixa fantasia cobrant molts calers. Mai he conegut una dona que demanes la quantitat normal que acostuma a demana una dona que tarifica l’amor per hores. Això explica el fet pel qual una dona ven el seu cos com a fantasia: o vol sentir-se una meuca barata i usada o vol sentir-se valorada com la Julia Roberts a “Pretty Woman”. Sembla que no hi ha terme mig, fet totalment assumible dons les fantasies sempre van cap als extrems de la corda, mai es queden al ben mig. Algunes d’aquestes dones fins i tot ha complert aquesta fantasia amb el consentiment de les seves parelles. I ara em poso al cap de l’home… que deu senti algú que ven la seva parella a un altre home? Doncs potser també es una fantasia, no hi veig res dolent en tot això si tots dos ho accepten. Tots tres, vaja…