Protegits per la ficció (Protegidos por la ficción)

ficcion8-1De vegades em qüestiono perquè les estadístiques del meu twitter -o d’aquest blog- reflecteixen que molta gent entra a llegir però són pocs (o ningú) aquells que hi interactuen (de manera virtual), és a dir, no li donen “m’agrada” al meu perfil de Facebook ni deixen comentaris aquí ni tampoc m’afegeixen a twitter. Enteneu-me, el meu ego pot resistir tot això, aquest text no va de mi ni tampoc de les meves necessitats. Al final he entès que la gent, a diferència de jo com “amo”, no en tenen de perfils “alternatius”. Si m’afegeixen a Facebook o deixen un comentari aquí, creuen que qualsevol els veurà i els jutjarà perquè llegeixen coses d’un amo de veritat. La meva reflexió és la següent: quan va succeir el fenomen de “50 ombres d’en Grey” la gent confessava obertament que anava al cinema o havia llegit el llibre, sense cap rubor i fins i tot amb certa fatxenderia. Podem treure pit davant una ficció perquè creiem que només parlem de la forma de la ficció. En canvi, això és real, la gent mai dirà pública (ni virtualment) que està interessada en BDSM o que llegeix blogs de BDSM perquè vol iniciar-se. La ficció és pública perquè aquesta mateixa ficció ens protegeix. Hauria de ser a l’inrevés, no penseu?


(Traducción al castellano) A veces me pregunto porque las estadísticas de mi twitter -o de este blog- reflejan que mucha gente entra a leer pero en cambio son muy pocos los que interactúan de manera virtual, es decir, no le dan “me gusta” a mi perfil de Facebook ni dejan comentarios aquí ni tampoco me añaden en twitter. Mi ego puede resistir eso, este post va por otro lado. Al final he entendido que la gente, a diferencia de mí, no tiene perfiles donde nadie sabe quiénes son. O sea, si me añaden a Facebook o dejan un comentario aquí, creen que cualquiera les verá y les juzgará porque hablan con un amo. Mi reflexión es la siguiente: cuando sucedió el fenómeno de “50 sombras de Grey” la gente confesaba que iba al cine o había leído el libro, sin ningún rubor e incluso con cierta chulería. Es lógico, podemos sacar pecho ante una ficción porque en el fondo creemos que estamos hablando de la forma de la ficción. En cambio, esto es real, la gente nunca dirá pública (ni virtualmente) que está interesada en el BDSM o que lee blogs de BDSM porque quiere iniciarse. La ficción es pública porque esa misma ficción nos protege. Es curioso ¿debería ser al revés, no?

A la tercera…

Novament han denunciat el meu perillós perfil de Facebook i clar… com no puc demostrar que sóc una persona física (el nom que hi ha en el meu DNI no és AMO ni el meu cognom és BARCELONA) llavors succeeix que els fills del senyor Zuckenberg bloquegen per sempre el meu compte. L’única solució per poder publicar és crear des del meu compte de persona “normal” una pàgina de “personatge públic” i ja està… aquesta no poden denunciar-la perquè és un personatge de ficció. Resulta curiós que perquè pugui publicar el que sento de la manera més sincera i honesta, hagi de crear-me un personatge fictici. Beneït món. Si voleu, podeu donar-li a “m’agrada” al següent link. Però solament si us agrada, és clar.

PERFIL DE AMO BARCELONA A FACEBOOK

Falsa moral

imagesAlgú ha denunciat el meu perfil de Facebook i m’han bloquejat la conta. Si alguna vegada vau entrar es una conta a on penjo algunes imatges (res pornogràfic, més aviat D/s eròtic), també publico les entrades d’aquest blog i també enllaços als relats eròtics que escric. Suposo que alguna d’aquestes coses els hi ha degut semblar tan perillós que el món no ho pot resistir. No em preocupa massa que Facebook censuri, és el seu negoci i nosaltres acceptem les condicions quan ens donem d’alta al servei. Allò que realment em molesta és que algú hagi denunciat la conta perquè ha pensat que sóc perillós per a algú… o senzillament perquè no li agrada allò que veu. És curiós perquè només poden veure les coses els amics del meu perfil així doncs qui ha denunciat el meu compte era alguna persona que havia acceptat la meva amistat (o jo la seva). Només hi ha una cosa més preocupant que et censurin… i és que et censuris a tu mateix. Sort denunciador… el món de Facebook serà més segur per a tu avui… no.

Com que sóc una persona que creu en les segones oportunitats (sempre que m’afectin a mi, és clar), He decidit crear un nou compte a Facebook amb un perfil menys agressiu a veure si algú s’ofèn menys. Per què ho he fet? Doncs perquè vull que la gent pugui accedir al blog a llegir i a reflexionar, és clar. Que es Facebook sinó una plataforma a on exposem coses? És per això que, com au Fenix que torna a néixer de les seves cendres, he creat una nova conta que es diu AMO BARCELONA, em podeu afegir sempre que la vostra moral no sigui tan vertadera com un bitllet de 34 euros.