Buidar el cap (Tener la cabeza despejada)

Captura
Hem de tenir el cap completament buidat de qualsevol problema quotidià per dedicar-nos al BDSM? Aquesta és una excel·lent pregunta Per descomptat! Jo només plantejo bones preguntes! Modest que és un… Però anem al fet: Què succeeix quan la nostra vida està tan plena de problemes o preocupacions que creiem que no tenim temps o no podem dedicar-nos en cos i ànima al BDSM? La meva resposta és sempre la mateixa: llavors no mengis, ni treballis ni tampoc respiris.

El BDSM és un “quelcom” intel·lectual i tots aquests altres problemes i preocupacions succeeixen dins del nostre cap (curiosament on es dóna el fet intel·lectual). Com a conseqüència d’això hi ha qui pensa que el BDSM pot ser un problema més a la seva vida (afegit a aquestos d’altres), però qui imagina això és que mai ha practicat el BDSM (o no ho ha practicat correctament). Ser submisa no significa que un amo et pressioni constantment, tot el contrari: ser submisa (fins i tot ser amo) significa prendre’s unes vacances d’un mateix, abstreure’t de les preocupacions diàries o senzillament “pensar en una altra cosa”. Així doncs, sigues sincer/a, digues-li al teu amo/submisa que estàs passant una mala època, troba ajuda on pensaves que hi havia més problemes. Aprofita el BDSM per fer de la teva vida, quelcom una mica millor.


(Traducción al castellano) ¿Tenemos que tener la cabeza completamente despejada de cualquier problema cotidiano para dedicarnos al BDSM? Esa es una excelente pregunta ¡Por supuesto! ¡Yo solo planteo buenas preguntas! Modesto que es uno… Pero a lo que vamos: ¿Qué sucede cuando nuestra vida está tan llena de problemas o preocupaciones que creemos que no tenemos tiempo o no podemos dedicarnos en cuerpo y alma al BDSM? Mi respuesta siempre es la misma: entonces no comas, ni trabajes ni tampoco respires.

El BDSM es un “algo” intelectual y todos esos otros problemas y preocupaciones suceden dentro de nuestra cabeza (curiosamente donde se da lo intelectual). Como consecuencia de eso hay quien piensa que el BDSM puede ser un problema más en su vida (añadido a esos otros), pero quien imagina eso es que nunca ha practicado el BDSM (o no lo ha practicado correctamente). Ser sumisa no significa que un amo te presione constantemente, todo lo contrario: ser sumisa (incluso ser amo) significa tomarse unas vacaciones de uno mismo, abstraerte de las preocupaciones diarias o simplemente “pensar en otra cosa”. Así pues, se sincero/a, dile a tu amo/sumisa que estás pasando una mala época, encuentra ayuda donde crees que hay más problemas. Aprovecha el BDSM para hacer de tu vida, algo mejor.

Olors (Olores)

NombreHe aconseguit furgar dins l’aroma del pler, és una mena d’olor barreja d’oli corporal i aquell olor de vela acabada d’apagar, amb la cendra encara a la punta dels teus dits. He aspirat l’intens aroma del cuir o aquesta meravellosa olor a cotó vell d’unes cordes massa usades. L’aroma única de la seda i la suor. L’olor d’una habitació d’hotel, aquesta olor de falsedat i ambientador. Però també he olorat l’aroma de l’obediència i de l’infinit amor.

-No et moguis! –interrompo amb veu suau però ferma.

La veu és massa important per considerar que és només una veu que ordena. La teva veu projecta els teus desitjos. O millor encara, projecta els desitjos de la dona lligada al terre, als meus peus. Aquesta dona fa olor de perfum i a sexe. A què olora el sexe? El sexe sempre fa olor de sexe i per això mai s’ha de cometre’s l’error d’intentar posar-li adjectius. Encara que et creguis el millor escriptor a aquesta banda del mar.

La submisa no es mou, esta nua i lligada, tombada damunt d’una suau manta a terra, esperant mentre jo, dempeus, tanco els ulls i inspiro profundament l’aroma del plaer.

Qui mai hagi fet olorat això, no sap que és l’autèntic plaer, aquest plaer gairebé real que, amb una mica de sort, pots aconseguir fregar algun dia amb la punta dels dits.

El BDSM no és lligar ni ordenar. Tampoc és callar ni obeir. El BDSM no són cordes ni fuets de cuir. Tampoc és una masmorra ni un poltre de càstig.

El BDSM és olor. És aquest plaer gairebé real. És la teva olor. És el meu plaer.


(Traducción al castellano) He conseguido escarbar en el aroma del placer, es un olor mezcla de aceite corporal y olor de vela recién apagada, con la ceniza aun en la yema de tus dedos. He aspirado el intenso aroma del cuero o ese maravilloso olor a algodón viejo de unas cuerdas demasiado usadas. El aroma único de la seda y del sudor. El olor de una habitación de hotel, ese olor a falsedad y ambientador. Pero también he olido el aroma de la obediencia y del infinito amor.

-¡No te muevas! –suelo interrumpir con voz suave pero firme.

La voz es demasiado importante para considerar que es solo una voz ordenando cosas. Tu voz proyecta tus deseos. O mejor aún, proyecta los deseos de la mujer que está atada en el suelo a mis pies. Esa mujer huele a perfume y a sexo. ¿A que huele el sexo? El sexo siempre huele a sexo y por eso nunca debe cometerse el error de intentar ponerle adjetivos. Ni aunque te creas el mejor escritor a este lado del mar.

La sumisa no se mueve, esta desnuda y atada, tumbada encima de una suave manta en el suelo. Tendida, esperando. Mientras yo, de pie, cierro los ojos e inspiro profundamente el aroma del placer.

Quien nunca haya olido eso aun no sabe lo que es el auténtico placer, ese placer casi real que con un poco de suerte puedes alcanzar a rozar algún día con la punta de los dedos.

El BDSM no es atar y ordenar. Tampoco es callar y obedecer. El BDSM no son cuerdas ni látigos de cuero. Tampoco es una mazmorra ni un potro de castigo.

El BDSM es olor. Es ese placer casi real. Es tu olor. Es mi placer.

Submissió o emoció? (¿Sumisión o emoción?)

GIF-Amused-amusement-black-and-white-giggle-laugh-vintage-GIF
M’explica una submisa una història a on una nit perfecta va acabar en fracàs per culpa d’una involuntària emoció. Som propietaris de totes les nostres emocions? No sempre, fins i tot no ho som quan més hauríem de controlar-les (que és a una sessió). La història és la que segueix: la submisa i el seu amo gaudien d’una fantàstica nit (amb altres persones) però de sobte la submisa es va desconnectar de tot allò que succeïa al seu al voltant perquè escoltava gent riure a la llunyania (i que res tenien a veure amb la sessió). Un simple i llunyà riure es va imposar sobre la resta d’emocions, un insignificant detall va allunyar a la submisa d’una experiència intensa.

M’explica la submisa que el seu amo es va enfadar pel succés. Potser tingués raó aquest amo, mai m’atreviria a jutjar relacions ni emocions alienes. Però la submisa es va sentir culpable per alguna cosa que no va poder controlar, alguna cosa tan insignificant com un riure llunyà. No trobo culpabilitat en un acte involuntari on una incontrolable emoció s’imposa sobre la raó. La lògica imposa que els nostres actes en el BDSM haurien d’imposar-se per sobre de segons quines emocions a risc d’estar parant cada cinc minuts la sessió. Però no sempre és possible. Us ha succeït alguna vegada?


(Traducción al castellano) Me cuenta una sumisa una historia donde una noche perfecta acabó en fracaso por culpa de una involuntaria emoción. ¿Somos dueños de nuestras emociones? No siempre, incluso no lo somos cuando mas deberíamos controlarlas (que es en una sesión). La historia es la que sigue: la sumisa y su amo disfrutaban de una fantástica noche (con otras personas) pero de repente la sumisa se desconectó de todo cuanto sucedía a su alrededor porque escuchaba gente reír a lo lejos (y ajenos a la sesión). Una simple y lejana risa se impuso sobre el resto de emociones, un insignificante detalle alejó a la sumisa de una experiencia intensa.

Me cuenta la sumisa que su amo se enfadó por lo sucedido. Quizás tuviese razón ese amo, nunca me atrevería a juzgar relaciones ni emociones ajenas. Pero la sumisa se sintió culpable por algo que no pudo controlar, algo tan insignificante como una lejana risa. No encuentro culpabilidad en un acto involuntario donde una incontrolable emoción se impone sobre la razón. La lógica impone que nuestros actos en el BDSM  deberían imponerse por encima de según qué emociones a riesgo de estar deteniendo cada cinco minutos la sesión. Pero no siempre es posible. ¿Os ha sucedido alguna vez?

Connexió intel•lectual o emocional (Conexión intelectual o emocional)

índiceEm suggereix una persona que parli sobre la necessària connexió intel•lectual o emocional perquè una sessió BDSM tingui continuïtat. Mai he escrit sobre això perquè dono per descomptat que perquè alguna cosa tingui continuïtat a la vida (en relació a uns altres) ha d’existir algun tipus de connexió. Això és així sempre… excepte amb qui et paga la nòmina o amb el teu proctòleg (o ginecòleg).

Cert és que perquè una relació BDSM tingui continuïtat cal tenir una bona connexió, sigui des de l’emoció o des de la intel•lectualitat. Si la connexió és només física, llavors estem abocats al fracàs perquè el BDSM no és un acte exclusivament físic. A més, per suar ja tenim el running o el sexe de divendres nit.

La connexió intel•lectual o emocional és allò que no pot forçar-se i depèn d’això tan bizarro com és la química del cervell. O existeix o no existeix. La qual cosa em porta a pensar que una relació BDSM només funciona si existeix entre les dues persones un procés químic.

Doncs que poc romàntic és tot…


(Traducción al castellano) Me sugiere una persona que escriba sobre la necesaria conexión intelectual o emocional para que una sesión BDSM tenga continuidad. Nunca he escrito sobre eso porque doy por sentado que para que algo tenga continuidad en la vida (en relación a los demás) ha de existir algún tipo de conexión. Esto es así siempre… excepto con quien te paga la nómina o con tu proctólogo (o ginecólogo).

Es cierto que para que una relación BDSM tenga continuidad hay que tener una buena conexión ya sea desde la emoción o desde la intelectualidad. Si la conexión es únicamente física, entonces estamos abocados al fracaso porque el BDSM no es un acto exclusivamente físico. Además, para sudar ya tenemos el running o el sexo de viernes noche.

La conexión intelectual o emocional es algo que no puede forzarse, depende de eso tan bizarro que es la química del cerebro. O existe conexión o no existe. Lo cual nos lleva a pensar que una relación BDSM solo funciona si existe entre las dos personas un proceso químico.

Pues que poco romántico es todo…

Emocions (Emociones)

man-laughingTot allò que ens passa als diferents aspectes de les nostres vides tenen el seu reflex uns en els altres, el nostre sentir no és un transatlàntic de compartiments estancs que mai s’enfonsarà per molts icebergs contra els quals es doni de cops. Si a un actor se li mor un familiar possiblement puja a l’escenari però el seu ànim mai serà el mateix per molt professional que pretengui fer-nos creure que és. Si un futbolista està desanimat, se li nota en el seu apàtic joc. Si estem més alegres del fet habitual, ens preguntaran els companys de treball quin és el motiu d’aquesta cara de felicitat.

No obstant això, creiem que quan adoptem els rols de dominant o dominat, les nostres emocions són substituïdes per la professionalitat de qui fa anys que practica quelcom. Potser una sessió de BDSM serveixi per distreure’ns del fet que se’ns ha mort el gos però durant aquesta sessió no serem els mateixos amos ni submises que havíem estat sempre.

Hi ha gent que fuig del BDSM quan se sent massa emocional, però de la mateixa manera també hi ha gent que abraça el BDSM quan les coses van malament. Prefereixen obeir a pensar.

Si estem tristos, anem al cinema a veure una comèdia. Però també hi ha gent que si està trista, va al cinema a veure un drama que li faci creure que aquestes llàgrimes que vessa són fruit d’una ficció (i no de la seva pròpia realitat).

Amb totes aquestes paraules no pretenc ensenyar gens, només donar a entendre que quan practiquem BDSM som les mateixes persones que quan no ho practiquem. Simplement això.


(Traducido al castellano) Todo cuanto nos sucede en los diferentes aspectos de la vida tienen su reflejo unos en otros, nuestro sentir no es un transatlántico de compartimentos estancos que nunca se hundirá por muchos icebergs contra los que choque. Si a un actor se le muere un familiar posiblemente suba al escenario pero su ánimo nunca será el mismo por muy profesional que pretenda ser. Si un futbolista está desanimado, se le nota en el juego. Si estamos más alegres de lo habitual por cualquier motivo, nos preguntan los compañeros de trabajo a que viene esa cara de felicidad.

No obstante creemos que cuando adoptados los roles de dominante o dominado, nuestras emociones son sustituidas por la profesionalidad de quien lleva años practicando algo. Quizás una sesión de BDSM sirva para distraernos del hecho que se nos ha muerto el perro pero durante esa sesión no seremos los mismos amos ni sumisas que habíamos sido antes.

Hay gente que huye del BDSM cuando se siente demasiado emocional, pero de la misma manera también hay gente que abraza el BDSM cuando las cosas van mal. Prefieren obedecer a pensar.

Si estamos tristes vamos al cine a ver una comedia. Pero también hay gente que si está triste va al cine a ver un drama que le haga creer que esas lágrimas que derrama son consecuencia de una ficción (y no de su propia realidad).

Con todas estas palabras no pretendo enseñar nada, solamente dar a entender que cuando practicamos BDSM somos las mismas personas que cuando no lo practicamos. Simplemente eso.

Descàrrega emocional

295070_385834218117729_127937003907453_1188351_2106884345_n
De vegades, durant una sessió, he vist que algú ha començat a plorar desconsoladament fruit dels nervis, de l’excitació, del dolor o del plaer. Que importa el motiu pel qual ploren? No us espanteu si ploreu (o veieu plorar a algú) durant una sessió. Es tracta d’una descàrrega emocional necessària que treu tota la merda que portem dintre. Plorar és bo, així doncs si la vostra submisa comença a plorar desconsoladament, mai la pareu, només sigueu comprensius i ésser comprensius en una cosa així és convidar-la a plorar (a descarregar) tot allò que pugui. No sigueu insegurs, la submisa no plora perquè heu fet quelcom malament, plora precisament perquè quelcom bo succeeix dintre seu. Necessita plorar i les necessitats s’han de satisfer si és possible. Algunes submises porten moltes coses dintre: una vida difícil, uns dies difícils, amaguen la seva condició a la seva família, es culpen o senzillament estan tan excitades que el seu orgasme es transforma en plor. Que importa? Inviteu a les vostres submises a plorar ben fort durant una d’aquestes descàrregues emocionals. Us ho agrairan…