Buidar el cap (Tener la cabeza despejada)

Captura
Hem de tenir el cap completament buidat de qualsevol problema quotidià per dedicar-nos al BDSM? Aquesta és una excel·lent pregunta Per descomptat! Jo només plantejo bones preguntes! Modest que és un… Però anem al fet: Què succeeix quan la nostra vida està tan plena de problemes o preocupacions que creiem que no tenim temps o no podem dedicar-nos en cos i ànima al BDSM? La meva resposta és sempre la mateixa: llavors no mengis, ni treballis ni tampoc respiris.

El BDSM és un “quelcom” intel·lectual i tots aquests altres problemes i preocupacions succeeixen dins del nostre cap (curiosament on es dóna el fet intel·lectual). Com a conseqüència d’això hi ha qui pensa que el BDSM pot ser un problema més a la seva vida (afegit a aquestos d’altres), però qui imagina això és que mai ha practicat el BDSM (o no ho ha practicat correctament). Ser submisa no significa que un amo et pressioni constantment, tot el contrari: ser submisa (fins i tot ser amo) significa prendre’s unes vacances d’un mateix, abstreure’t de les preocupacions diàries o senzillament “pensar en una altra cosa”. Així doncs, sigues sincer/a, digues-li al teu amo/submisa que estàs passant una mala època, troba ajuda on pensaves que hi havia més problemes. Aprofita el BDSM per fer de la teva vida, quelcom una mica millor.


(Traducción al castellano) ¿Tenemos que tener la cabeza completamente despejada de cualquier problema cotidiano para dedicarnos al BDSM? Esa es una excelente pregunta ¡Por supuesto! ¡Yo solo planteo buenas preguntas! Modesto que es uno… Pero a lo que vamos: ¿Qué sucede cuando nuestra vida está tan llena de problemas o preocupaciones que creemos que no tenemos tiempo o no podemos dedicarnos en cuerpo y alma al BDSM? Mi respuesta siempre es la misma: entonces no comas, ni trabajes ni tampoco respires.

El BDSM es un “algo” intelectual y todos esos otros problemas y preocupaciones suceden dentro de nuestra cabeza (curiosamente donde se da lo intelectual). Como consecuencia de eso hay quien piensa que el BDSM puede ser un problema más en su vida (añadido a esos otros), pero quien imagina eso es que nunca ha practicado el BDSM (o no lo ha practicado correctamente). Ser sumisa no significa que un amo te presione constantemente, todo lo contrario: ser sumisa (incluso ser amo) significa tomarse unas vacaciones de uno mismo, abstraerte de las preocupaciones diarias o simplemente “pensar en otra cosa”. Así pues, se sincero/a, dile a tu amo/sumisa que estás pasando una mala época, encuentra ayuda donde crees que hay más problemas. Aprovecha el BDSM para hacer de tu vida, algo mejor.

La paciència (La paciencia)

legit-patienceLa paciència (com la veritat) són virtuts que hauríem de tenir sense necessitat d’esforçar-nos a tenir-les. La virtut més gran d’un amo és la paciència, d’això no tinc cap dubte. Haig de reconèixer que, a vegades, algunes persones em fan perdre la paciència, però quan això succeeix em plantejo si és culpa d’elles o és culpa meva perquè, a més de no tenir la suficient paciència, no he après a comprendre els defectes o la ignorància aliena.

En el BDSM hem de tenir paciència, sobretot si arribem per primera vegada, perquè les persones que trobem, les pràctiques que provem o tot allò quan sentirem, serà diametralment diferent a tot allò que havíem imaginat. És aquí on la paciència de dominats i dominants ha de ser utilitzada com si ens anés la vida.

Molts de vosaltres llegiu relats (alguns meus) i imagineu que això és la realitat del BDSM i això us fa por o us excita. Després, a la realitat, sempre sentiu una petita i inevitable decepció. Penseu una cosa: tot allò que llegiu és diferent del fet real, fins i tot això que esteu llegint ara mateix.

Voleu saber el motiu i així evitar breus (o profundes) decepcions?

Tot allò que llegiu és fruit de l’intel·lecte aliè i l’intel·lecte aliè MAI és igual al vostre. O per dir-ho d’una altra manera: no existeix l’objectivitat en l’escriptura. Qui escriu ho fa de manera subjectiva i qui ho llegeix ho fa de la mateixa manera subjectiva. Dos subjectes interpretant de maneres diferents un mateix fet.

Tot és més senzill: relaxeu-vos i reescriviu les vostres fantasies quan les feu realitat, obtindreu alguna quelcom diferent del llegit (i imaginat) però si us sobreposeu a una primera decepció o frustració, aconseguireu viure el BDSM de manera intensa, diferent i excitant.


(Traducción al castellano) La paciencia (como la verdad) son virtudes que deberíamos tener sin necesidad de esforzarnos. La mayor virtud de un amo es la paciencia, de eso no tengo ninguna duda. He de reconocer que, en ocasiones, algunas personas me hacen perder la paciencia, pero cuando eso sucede me planteo si es culpa de ellas o es culpa mía porque, además de no tener la suficiente paciencia, no he sabido comprender los defectos o la ignorancia ajena.

En el BDSM hemos de tener paciencia, sobre todo si llegamos por primera vez, porque las personas que encontremos, las practicas que probemos o todo aquello cuanto sentiremos, será diametralmente diferente a todo cuanto habíamos imaginado. Es ahí donde la paciencia de dominados y dominantes debe ser utilizada como si nos fuese la vida en ello.

Muchos de vosotros leéis relatos (algunos míos) e imagináis que eso es la realidad del BDSM, también eso os da miedo u os excita. Después, en la realidad, siempre sentís una pequeña e inevitable decepción. Pensad una cosa: todo cuanto leáis es diferente a lo real, incluso esto que estáis leyendo ahora mismo.

¿Queréis saber el motivo y así evitar breves (o profundas) decepciones?

Todo cuanto leéis es fruto del intelecto ajeno y el intelecto ajeno NUNCA es igual al vuestro. O por decirlo de otra manera: no existe la objetividad en la escritura. Quien escribe lo hace de manera subjetiva y quien lo lee lo hace de la misma manera subjetiva. Dos sujetos diferentes interpretando de maneras diferentes un mismo hecho.

Todo es más sencillo: relajaos y reescribid vuestras fantasías cuando las hagáis realidad, obtendréis algo diferente a lo leído (e imaginado) pero si os sobreponéis a una primera decepción o frustración, conseguiréis vivir el BDSM de manera intensa, diferente y excitante.

La culpabilitat (La culpabilidad)

Nombre
Quan en aquest món que és el BDSM us disposeu a començar una acció per la qual creieu que no esteu preparats encara, llavors intenteu abstreure-us que és BDSM, intenteu obviar els perills i les conseqüències que nomes existeixen al vostre cap (fruit de la por i el desconeixement). Intenteu trivialitzar i us adonareu que a la vida real no estem preparats per tot allo que fem però ho fem de totes maneres, perquè no ens queda més remei. No obstant això, arribat el moment de plaer, creiem que podem aparcar alguna cosa pel que no estem preparats nomes perquè el plaer és quelcom que no és quotidià ni tampoc és l’aire que necessitem per respirar. Porto molts (massa) anys en el BDSM i m’he adonat d’allo habitual que és negar-nos un plaer que desitgem com mai. Ens regalem milers d’excuses que són nomes això: excuses. Per què ho fem? Perquè estem a una societat a on ens han ensenyat que el plaer culpable és quelcom innecessari. Però resulta el plaer culpable és plae i sense plaure, la vida manca de tot sentit.


(Traducción al castellano) Cuando en este mundo que es el BDSM os dispongáis a emprender una acción para la que creáis que no estáis preparados aun, entonces intentad abstraeros de que es BDSM, intentad obviar los peligros y las consecuencias que solo existen en tu cabeza. Intentad trivializar y os daréis cuenta que en la vida real no estamos preparados para muchas cosas de las que hacemos pero las hacemos de todas formas, porque no nos queda mas remedio. No obstante, llegado el momento del placer, creemos que podemos aparcar algo para lo que no estamos preparados simplemente porque el placer es algo que no es cotidiano ni tampoco es el aire que necesitamos para respirar. Llevo muchos (demasiado) años en el BDSM y me he dado cuenta de lo habitual que es negarnos un placer que deseamos como nada en el mundo. Nos regalamos miles de excusas que son solo eso: excusas. ¿Por que lo hacemos? Porque estamos en una sociedad donde nos han enseñado que el placer culpable es algo innecesario. Pero resulta quel placer culpable es placer. Y sin placer la vida carece de todo sentido.

Dubtes i carxofes (Dudas y alcahofas)

NombreNo suporto a la gent que no sap allò que vol. Ni al BSDM ni tampoc a la vida real. Els dubtes al BDSM puc arribar a entendre’ls doncs la por al fet desconegut és allò que ens empeny a un comportament bipolar: avui si, demà no, demà passat sí. A la vida real, aquests comportaments m’avorreixen, no suporto a aquells que són incapaços d’assumir que de les decisions poden néixer les equivocacions i és per això que mai s’acaben de decidir. Potser per això cada vegada m’agrada menys implicar-me en les decisions alienes, perquè al final t’adones que no importa allò bé que aconsellis o no. La por fa que aquestes persones, que no saben allò que volen, només escoltin al seu jo interior tot i que semblen escoltar-te a tu amb atenció. No suporto a la gent que no sap allò que vol… i tot i que aquesta afirmació (o doble negació) sembla néixer de la ràbia o del menyspreu, res més lluny de la meva intenció. Entenc perfectament la incapacitat que els mou a dubtar: la seva vida és avorrida i els dubtes que es generen a si mateixos és l’únic fet que els emociona, tot i que sàpiguen que mai faran res.Senzillament no els suporto de la mateixa manera que no suporto les carxofes arrebossades o a la gent que veu vídeos a tot volum en el seu mòbil a un bar. Deu ser que m’estic tornant vell.


(Traducción al castellano) No soporto a la gente que no sabe lo que quiere. Ni en el BSDM ni aun menos en la vida real. En el BDSM puedo llegar a entenderlo pues el miedo a lo desconocido es lo que nos empuja a un comportamiento bipolar: hoy si, mañana no, pasado mañana si. En la vida real, esos comportamientos me aburren, no soporto a aquellos que son incapaces de asumir que de las decisiones pueden nacer las equivocaciones y es por eso que nunca se acaban de decidir. Quizás por eso cada vez me gusta menos implicarme en las decisiones ajenas, porque al final te das cuenta que no importa lo bien que aconsejes o no. El miedo hace que esas personas que no saben lo que quieren solamente escuchen a su yo interior aunque parecen estar escuchándote atentamente. No soporto a la gente que no sabe lo que quiere y aunque esta afirmación (o doble negación) parezca nacer de la rabia o del desprecio, nada más lejos de mi intención. Entiendo perfectamente la incapacidad que les mueve a dudar: sus vidas son aburridas y las dudas que se generan a si mismos son lo único emocionante, aunque son conscientes que nunca harán nada. Simplemente no les soporto de la misma manera que no soporto a las alcachofas rebozadas o a la gente que ve vídeos a todo volumen en su móvil en un bar. Debe ser que me estoy volviendo viejo.

Silencis i figures (Silencios y figuras)

NombreFa un mes vaig escriure sobre el silenci relacionat amb BDSM. Els problemes (o avantatges) del silenci entre dues persones dins el món BDSM és (quasi) el mateix que en qualsevol altre tipus de silenci en qualsevol altre tipus de relació establerta entre dues persones. Pot ser que l’única diferència és que al BDSM la necessitat d’entendre allò que pensa o les emocions de l’altra persona és més intensa perquè ens movem a un món que sembla d’actes físics però que és tot intel·lectual. Els silencis no són dolents sempre que estiguin encaixats al seu corresponent lloc, Com els jocs de nens on s’ha d’introduir la figura d’un estel a un forat amb forma d’estel, si intenta ficar el quadrat al forat amb forma d’estel, el nen acaba frustrat i enfadat. Amb els silencis passa el fet mateix, si a una pregunta es contesta amb silenci, significa ficar la figura al forat equivocat i el nen (en aquest cas, el receptor d’aquest silenci) queda frustrat perquè no entén gens. Perquè el silenci no explica res si l’altra persona està esperant una resposta. A l’inrevés també succeeix, parlar quan ha d’haver-hi silenci és com plastificar La Gioconda perquè no s’espatlli. Un acte frustra però l’altre molesta i en tots dos casos mai és l’adequat. Com saber que peça ficar a quin forat? Els nens aprenen amb el temps, els adults també. El que més em sorprèn és com, gent adulta, segueix intentant ficar la figura al forat equivocat.


(Traducción al castellano) Hace un mes, mas o menos, escribí sobre el silencio relacionado con BDSM. Los problemas (o ventajas) del silencio entre dos personas en el mundo BDSM es (casi) el mismo que en cualquier otro tipo de silencio en cualquier tipo de relación que se ha establecido entre dos personas. Puede que la única diferencia es que en el BDSM sea mayor la necesidad de entender lo que piensa o las emociones de la otra persona porque nos movemos en un mundo que parece de actos físicos pero que es totalmente intelectual. Los silencios no son malos siempre que estén encajados en su lugar correspondiente, como esos juegos de niños donde han de introducir la figura de una estrella en el hueco con forma de estrella, si intenta meter el cubo en el hueco con forma de estrella, el niño acaba frustrado y enfadado. Con los silencios pasa lo mismo, si a una pregunta se contesta con silencio significa intentar meter la figura en el hueco equivocado y el niño (en este caso, el receptor de ese silencio) queda frustrado porque no entiende nada porque el silencio no explica nada si la otra persona está esperando una respuesta. Al revés también sucede, hablar cuando debe haber silencio es como plastificar La Gioconda para que no se estropee. Uno acto frustra pero el otro molesta yen ambos casos nunca es lo adecuado. ¿Cómo saber que pieza meter en que agujero? Los niños aprenden con el tiempo, los adultos también. Lo que mas me sorprende es como, gente adulta, sigue intentando meter la figura en el hueco equivocado.

Dret a equivocar-se? (El derecho a equivocarse)

Sin títuloQuan decideixes ser submisa (o submís) en realitat allò que estàs fent es començar a deixar de decidir certes coses a una part de la teva vida (quan adoptes el rol) i permetre que un altre decideixi per tu. Això no és un problema amb la gent amb experiència però sí que ho és amb la gent que comença, es resisteixen i volen construir un camí per elles mateixes oblidant que estan al costat d’un arquitecte. La conseqüència sempre és la mateixa: es deceben i abandonen fins que, passat un temps, s’adonen que potser era millor idea deixar conduir a qui ja té carnet. Després estan aquelles altres persones que confien i entenen des de el principi.

No vull dir que una persona amb experiència sempre tingui la raó. Allò que dic és que si hi ha disparitat d’opinions no és mala idea escoltar a qui te mes experiència. Tot i que estigui equivocat-


(Traducción al castellano) Cuando decides ser sumisa (o sumiso), en realidad aquello que estás haciendo es comenzar a dejar de decidir ciertas cosas de una parte de tu vida (cuando adoptas el rol) y permitir que sea otro quien decida por ti. Eso no es un problema con la gente que tiene experiencia pero si que lo es con aquellos que comienza, se resisten y quieren construir un camino por ellos mismos olvidando que están junto a un arquitecto. La consecuencia siempre es la misma: se decepcionan y abandonan hasta que, pasado un tiempo, entienden que puede que sea mejor conducir a quien ya tiene el carné. Después están aquellas otras personas que confían y entienden desde el comienzo.

No quiero decir con esto que una persona con experiencia siempre tenga la razón. Lo que digo es que si hay disparidad de opiniones no es mala idea escuchar a quien tiene mas experiencia. Aunque esté equivocado.

Ser o no ser? Saber o no saber?

Captura
Algunes persones, arribat el moment d’endinsar-se al BDSM, es pregunten si realment són o no són allò que creuen ser (Dominant o dominat) o senzillament volen experimentar quelcom diferent de les seves vides. A aquest bloc he parlat molt d’aquests dubtes i la meva resposta sempre és (i serà) la mateixa: proveu sempre amb seguretat (informació) i de manera consensuada, però proveu. És a dir, no importa massa si sou o no submises perquè no ho sabreu fins que proveu i proveu de la mateixa manera que no importa massa si sabeu com fer les coses perquè l’experiència us donarà el coneixement. No està malament que comenceu sempre amb algú que tingui sàpiga com fer les coses, especialment si voleu provar coses que requereixen una mica experiència. Ser o no ser? Saber o no saber? El temps i l’experiència no us donarà les respostes però sí que esborrarà les preguntes (que, en realitat, són dubtes).