Dolor? Fins a on? (¿Dolor? ¿Hasta donde?)

CapturaEm suggereix una lectora que escrigui sobre el dolor i els límits. M’explica que esta encuriosida sobre com conèix l’amo a on arribar en el tema del dolor infligit a la submisa doncs el llindar del dolor no pot ser percebut de la mateixa manera però qui ho provoca. Recordo quan vaig estar una temporada a un hospital (per un accident de moto), dia rere dia les infermeres et demanaven que puntuessis el dolor que senties de l’1 al 10. Ho feien perquè no hi ha màquina que pugui mesurar el dolor (tampoc la felicitat). Tot succeïx amb reaccions químiques al nostre cervell que poden ser estudiades però mai mesurades. Allò que a una persona li fa un mal terrible, a un altre pot semblar-li pessigolles només. És diu “subjectivitat”. Personalment l’única manera que tinc de conèixer el dolor d’una submisa és anar a poc a poc, examinant amb cura i paciència les seves reaccions. No vull que una submisa em digui que alguna cosa li fa mal, ja veig allò que li fa mal de la mateixa manera que puc veure que està intentant suportar un dolor que no és necessari. Al BDSM, si tens experiència, pots llegir el dolor aliè, gairebé fins i tot millor que el propi. Però allò important no és conèixer el llindar del dolor de l’altre sinó si aquest dolor que pots llegir li proporciona plaer o no. Proveu en vosaltres mateixos el dolor, per exemple, retorçant-vos els mugrons o pegant-vos quan us estigueu masturbant-vos, descobriu el vostre llindar per vosaltres mateixos. Perquè us asseguro que el dolor té diversos llindars depenent de l’excitació, segur que us sorprendreu a vosaltres mateixos si experimenteu.

I recordeu sempre. El dolor que no excita és com un televisor a una nit de noces: innecessari.


(Traducción al castellano) Me sugiere una lectora que escriba sobre el dolor y los límites. Me cuenta que tiene curiosidad sobre como sabe el amo hasta donde llegar en el tema del dolor infringido a la sumisa pues el umbral del dolor no lo percibe de la misma manera quien lo provoca. Recuerdo cuando estuve una temporada en un hospital (por un accidente de moto) donde cada día las enfermeras te pedían que puntuases el dolor que sentías del 1 al 10. Lo hacían porque no existen máquinas que pueda medir el dolor (tampoco la felicidad) al sucederse como reacciones químicas de nuestro cerebro que pueden ser estudiadas pero nunca medidas. Lo que a alguien le duele terriblemente, a otra persona puede parecerle simples cosquillas. Se llama “subjetividad”. Personalmente la única manera que tengo de saber el dolor de una sumisa es ir poco a poco, examinando sus reacciones. No quiero que una sumisa me diga que algo le duele, ya veo que le duele de la misma manera que puedo ver que está intentando soportar un dolor que no es necesario. En el BDSM, si tienes experiencia, puedes leer perfectamente el dolor ajeno, casi incluso mejor que el propio. Pero lo importante no es conocer el umbral del dolor de la otra persona sino si ese dolor ajeno que puedes leer le proporciona placer o no. Probad en vosotros mismos el dolor, por ejemplo, retorciéndoos los pezones o pegándoos cuando os estéis masturbando, descubrid vuestro umbral por vosotros mismos. Porque os aseguro que el dolor tiene varios umbrales dependiendo de la excitación y posiblemente os sorprenderéis a vosotros mismos si experimentáis.

Y recordad siempre. El dolor que no excita es como un televisor en una noche de bodas: innecesario.

Dolor

Captura

Algunes persones no poden arribar a entendre que algú pugui sentir plaer a través del dolor. A les mateixes persones les hi preguntaria si senten plaer quan veuen un bon partit de futbol o mengen ostres. A mi un partit de futbol m’avorreix fins a extrems de fer-me dormir i les ostres em provoquen repugnància fins a fer-me vomitar. De la mateixa manera gaudeixo provocant dolor a algú per l’únic motiu que aquest dolor provoca plaer a algú. Quan jutgem les pràctiques del BDSM ho fem des dels valors de la vida “normal”. Fer mal està malament. No hi ha segones lectures a un món “normal”. Doncs heu de saber que això no sempre és així. Jo mai insultaria, escopiria, donaria un cop o em pixaria a sobre una dona. Però ho he fet, ho faig i ho faré. És només una qüestió del matís que neix al fet de la voluntarietat. Hi ha molta gent a la qual el dolor li fa arribar a l’orgasme. Potser no ho enteneu. Però també potser algun dia us sorprendreu gaudint del dolor. La meva recomanació és que si el fet del dolor us atrau al BDSM, proveu-lo molt a poc a poc, primer amb vosaltres mateixos i després amb ajuda d’algú. Sempre sense anar més enllà d’allò que us bé de gust en aquell moment. El dolor pot convertir el plaer en autèntic dolor en qüestió de segons. Vigileu però no permeteu que la por us faci ajornar el plaer.