La informació somatosensorial (La información somatosensorial)

Captura

Habitualment, el dolor és quelcom que, com concepte, ens espanta. Associem dolor a negativitat: em fa mal un queixal, em fa mal el cap, m’he colpejat contra un moble i em fa mal el genoll, em fan mal els ovaris quan tinc la regla… rares vegades el dolor és contemplat com quelcom positiu.

Tot i això, hi ha persones que experimenten plaer mitjançant el dolor, no per culpa (o gràcies a) aquest queixal, aquest cop o aquesta menstruació. Res d’això: parlem d’un dolor controlat que els permet experimentar el plaer a través del dolor.

Jo no sóc d’aquesta mena de gent, però m’agrada qui sí que ho és.

Un recent estudi de la Universitat de Dusseldorf va revelar que, en les persones masoquistes, el llindar del dolor és clarament superior que el de la resta de persones. Van arribar a la conclusió que les persones masoquistes tenen una alteració en la modulació del processament de la informació somatosensorial. O tanmateix: on tu sents molt dolor (i res més que dolor), ells senten menys dolor que tu, però és que, a més, senten plaer real.

Com iniciar-se al món del dolor? És senzill: comenceu primer experimentant amb vosaltres mateixos (sense ningú més), exploreu el vostre llindar de dolor, que és allò que més us agrada, a on i com. És fàcil infligir-se dolor a un mateix. Després, tingueu sessions amb dominants on hagis verbalitzat i pactat clarament aquest dolor que busqueu, com i fins a on. Primer féu que el dominant sigui un observador, després un actor. La confiança és fàcil d’aconseguir si és allò que realment desitgem. Només cal tenir paciència. Sé que espanta la premissa que algú et faci mal per sentir plaure, sobretot perquè, des de la subjectivitat, t’imagines indefens, en un escenari a on l’altra persona podria fer-te dany (i no associat al plaer). Si sou o voleu ser masoquistes, haureu de confiar, haureu de ser valents i, sobretot, haureu de separar la cosa real d’allò que és un rol.

El sistema somatosensorial comprèn un complex organisme consistent en centres de recepció i procés, la funció del qual és produir modalitats d’estímul tals com el tacte, la temperatura, la propiocepció (posició del cos) i la nocicepció (dolor). Els receptors sensorials actuen a la pell, l’epiteli, el múscul esquelètic, els ossos i articulacions, òrgans interns i el sistema cardiovascular.


(Traducción al castellano) Habitualmente, el dolor es algo que, como concepto, nos asusta. Asociamos dolor a negatividad: me duele una muela, me duele la cabeza, me he golpeado contra un mueble y me duele la rodilla, me duelen los ovarios cuando sufro la regla… raras veces el dolor es contemplado como algo positivo.

No obstante, hay personas que experimentan placer a través del dolor, no por culpa (o gracias a) esa muela, ese golpe o esa menstruación. Nada de eso: hablamos de un dolor controlado que les permite experimentar el placer a través del dolor.

Yo no soy de esos, pero me gusta la gente que si que lo es.

Un reciente estudio de la Universidad de Dusseldorf reveló que, en las personas masoquistas, el umbral del dolor es claramente superior que el del resto de personas. Llegaron a la conclusión que las personas masoquistas tienen una alteración en la modulación del procesamiento de la información somatosensorial. O lo que es lo mismo: donde tu sientes mucho dolor (y nada más que dolor), ellos sienten menos dolor que tú, pero es que, además, sienten placer real.

¿Cómo iniciarse en el mundo del dolor? Es sencillo: comenzad primero experimentando con vosotros mismos (sin nadie más), explorad vuestro umbral de dolor, que es lo que más os gusta, donde y como. Es fácil infringirse dolor a uno mismo. Después, tened sesiones con dominantes donde hayas verbalizado y pactado claramente ese dolor que buscáis, como y hasta donde. Primero haced que el dominante sea un observador, después un actor. La confianza es fácil de conseguir si es algo que realmente deseamos. Solo hay que tener paciencia. Se que asusta la premisa de que alguien te haga daño para sentir placer, sobre todo porque, desde la subjetividad, te imaginas indefenso, en un escenario donde la otra persona podría hacerte realmente daño (no asociado al placer). Si sois o queréis ser masoquistas, deberéis confiar, deberéis ser valientes y, sobre todo, deberéis separar completamente lo real del rol que vais a adoptar.

El sistema somatosensorial comprende un complejo organismo consistente en centros de recepción y proceso, cuya función es producir modalidades de estímulo tales como el tacto, la temperatura, la propiocepción (posición del cuerpo) y la nocicepción (dolor). Los receptores sensoriales actúan en la piel, el epitelio, el músculo esquelético, los huesos y articulaciones, órganos internos y el sistema cardiovascular.

Anuncis

Dolor 2

Screenshot from The Pleasure and the Pain

Qui som nosaltres per jutjar els gustos de la resta? Moltes persones m’escriuen i em diuen que els agrada tot allò que es relaciona amb el BDSM però que mai ho farien perquè la por al possible dolor paralitzaria les seves intencions. Que gran error imaginar que BDSM és dolor! Es pot gaudir amb una relació BDSM excloent el dolor de les pràctiques. Això no és un examen per entrar en el cos de bombers, això és BDSM i ha de ser divertit i original.

De la mateixa manera que no hem de jutjar a uns, tampoc hem de jutjar als altres. Hi ha persones que troben plaer mitjançant el dolor i això tampoc té res de dolent. Ttot i que alguns psicòlegs us diran que si, que està relacionat amb algun trauma, etc. Són aquests mateixos psicòlegs que després gaudeixen sentint dolor. Per què no? Record quan el doctor et deia que havies de deixar de fumar i ho feia mentre aguantava un cigarret entre els dits.

Dolor o no dolor. No hi ha normes. Nomes llibertat i plaer. Recordeu sempre: el BDSM ha de ser divertit (i la diversió s’aconsegueix des de la total llibertat).

Lee mis textos anteriores sobre el dolor y el BDSM

(Traducción al castellano) ¿Quiénes somos para juzgar los gustos ajenos? Muchas personas me escriben y me dicen que les gusta todo lo relacionado con el BDSM pero que nunca lo harían porque el miedo al posible dolor paralizaría sus intenciones. ¡Que gran error imaginar que BDSM es dolor! Se puede gozar con una relación BDSM excluyendo el dolor de las prácticas. Esto no es un examen para entrar en el cuerpo de bomberos, esto es BDSM y debe ser divertido y original.

De la misma manera que no debemos juzgar a unos, tampoco debemos juzgar a los otros. Hay personas que encuentran el placer a través del dolor y eso tampoco tiene nada de malo. Aunque algunos psicólogos os dirán que si, que está relacionado con algún trauma, etc. Son esos mismos psicólogos que luego gozan sintiendo dolor. ¿Por qué no? Recuerdo cuando el doctor te decía que debías dejar de fumar y lo hacía mientras sostenía un cigarrillo entre los dedos.

Dolor o no dolor. No hay normas. Solo libertad y placer. Recordad siempre: el BDSM tiene que ser divertido (y la diversión se alcanza desde la total libertad).

Llegeix els meus textos anteriors sobre el dolor i el BDSM

Dolor? Fins a on? (¿Dolor? ¿Hasta donde?)

CapturaEm suggereix una lectora que escrigui sobre el dolor i els límits. M’explica que esta encuriosida sobre com conèix l’amo a on arribar en el tema del dolor infligit a la submisa doncs el llindar del dolor no pot ser percebut de la mateixa manera però qui ho provoca. Recordo quan vaig estar una temporada a un hospital (per un accident de moto), dia rere dia les infermeres et demanaven que puntuessis el dolor que senties de l’1 al 10. Ho feien perquè no hi ha màquina que pugui mesurar el dolor (tampoc la felicitat). Tot succeïx amb reaccions químiques al nostre cervell que poden ser estudiades però mai mesurades. Allò que a una persona li fa un mal terrible, a un altre pot semblar-li pessigolles només. És diu “subjectivitat”. Personalment l’única manera que tinc de conèixer el dolor d’una submisa és anar a poc a poc, examinant amb cura i paciència les seves reaccions. No vull que una submisa em digui que alguna cosa li fa mal, ja veig allò que li fa mal de la mateixa manera que puc veure que està intentant suportar un dolor que no és necessari. Al BDSM, si tens experiència, pots llegir el dolor aliè, gairebé fins i tot millor que el propi. Però allò important no és conèixer el llindar del dolor de l’altre sinó si aquest dolor que pots llegir li proporciona plaer o no. Proveu en vosaltres mateixos el dolor, per exemple, retorçant-vos els mugrons o pegant-vos quan us estigueu masturbant-vos, descobriu el vostre llindar per vosaltres mateixos. Perquè us asseguro que el dolor té diversos llindars depenent de l’excitació, segur que us sorprendreu a vosaltres mateixos si experimenteu.

I recordeu sempre. El dolor que no excita és com un televisor a una nit de noces: innecessari.


(Traducción al castellano) Me sugiere una lectora que escriba sobre el dolor y los límites. Me cuenta que tiene curiosidad sobre como sabe el amo hasta donde llegar en el tema del dolor infringido a la sumisa pues el umbral del dolor no lo percibe de la misma manera quien lo provoca. Recuerdo cuando estuve una temporada en un hospital (por un accidente de moto) donde cada día las enfermeras te pedían que puntuases el dolor que sentías del 1 al 10. Lo hacían porque no existen máquinas que pueda medir el dolor (tampoco la felicidad) al sucederse como reacciones químicas de nuestro cerebro que pueden ser estudiadas pero nunca medidas. Lo que a alguien le duele terriblemente, a otra persona puede parecerle simples cosquillas. Se llama “subjetividad”. Personalmente la única manera que tengo de saber el dolor de una sumisa es ir poco a poco, examinando sus reacciones. No quiero que una sumisa me diga que algo le duele, ya veo que le duele de la misma manera que puedo ver que está intentando soportar un dolor que no es necesario. En el BDSM, si tienes experiencia, puedes leer perfectamente el dolor ajeno, casi incluso mejor que el propio. Pero lo importante no es conocer el umbral del dolor de la otra persona sino si ese dolor ajeno que puedes leer le proporciona placer o no. Probad en vosotros mismos el dolor, por ejemplo, retorciéndoos los pezones o pegándoos cuando os estéis masturbando, descubrid vuestro umbral por vosotros mismos. Porque os aseguro que el dolor tiene varios umbrales dependiendo de la excitación y posiblemente os sorprenderéis a vosotros mismos si experimentáis.

Y recordad siempre. El dolor que no excita es como un televisor en una noche de bodas: innecesario.

Dolor

Captura

Algunes persones no poden arribar a entendre que algú pugui sentir plaer a través del dolor. A les mateixes persones les hi preguntaria si senten plaer quan veuen un bon partit de futbol o mengen ostres. A mi un partit de futbol m’avorreix fins a extrems de fer-me dormir i les ostres em provoquen repugnància fins a fer-me vomitar. De la mateixa manera gaudeixo provocant dolor a algú per l’únic motiu que aquest dolor provoca plaer a algú. Quan jutgem les pràctiques del BDSM ho fem des dels valors de la vida “normal”. Fer mal està malament. No hi ha segones lectures a un món “normal”. Doncs heu de saber que això no sempre és així. Jo mai insultaria, escopiria, donaria un cop o em pixaria a sobre una dona. Però ho he fet, ho faig i ho faré. És només una qüestió del matís que neix al fet de la voluntarietat. Hi ha molta gent a la qual el dolor li fa arribar a l’orgasme. Potser no ho enteneu. Però també potser algun dia us sorprendreu gaudint del dolor. La meva recomanació és que si el fet del dolor us atrau al BDSM, proveu-lo molt a poc a poc, primer amb vosaltres mateixos i després amb ajuda d’algú. Sempre sense anar més enllà d’allò que us bé de gust en aquell moment. El dolor pot convertir el plaer en autèntic dolor en qüestió de segons. Vigileu però no permeteu que la por us faci ajornar el plaer.