Anar, venir, sortir, tornar, anar… (Anar, venir, sortir, tornar, anar…)

captura
Molta gent s’acosta al BDSM com si estiguessin lligats a terra amb una goma elàstica de la cintura. Intenten sortir a tota presa cap a la recerca d’aquestes noves emocions, d’allò que han imaginat. De sobte, la goma es tiba i els retorna al lloc d’origen. Aquesta goma elàstica que els manté subjectes a la quotidianitat (l’aparent seguretat) no dóna més de si, i fins i tot ni els permet provar tot allò que desitgen (de vegades res). Algunes persones lluiten contra aquesta goma elàstica (contra si mateixes). Altres persones, en canvi, aprenen que l’única manera d’aconseguir-ho és tallar la goma. I és que sempre és més còmode que una goma elàstica t’allunyi del perill que prendre una decisió.


(Traducción al castellano) Mucha gente se acerca al BDSM como si estuviesen atados al suelo con una goma elástica de la cintura. Intentan salir corriendo en busca de esas nuevas emociones, de eso que han imaginado. De repente, la goma se tensa y les devuelve al lugar de origen. Esa goma elástica que les mantiene sujetos a la cotidianeidad (la aparente seguridad) no da más de si, e incluso ni les permite probar todo cuanto desean (a veces nada). Algunas personas luchan contra esa goma elástica (contra sí mismas). Otras personas, en cambio, aprenden que la única manera de conseguirlo es cortar la goma. Y es que siempre es más cómodo que una goma elástica te aleje del peligro que tomar una decisión.

Desconfiança (Desconfianza)

imagesEm fa una pregunta una persona per Facebook sobre els motius pels quals escric el meu blog i el perquè poso els mateixos textos a algunes xarxes com someteme.com o fetlife.com. Mes que una pregunta, allò que m’ha escrit és “no se si admirar com escrius perquè en segons quines coses ho veig com tu, cosa que m’intriga, o si no fer-ho perquè només escrius perquè és una campanya publicitària del teu blog”. En primer lloc no guanyo ni un cèntim amb aquest blog, no hi ha publicitat, ni ningú cobra ni ningú paga. En segon lloc em sorprèn que algú pogués fer negoci escrivint amb l’assiduïtat que ho faig (dia rere dia) i sense rebre gens a canvi (seria la campanya publicitària més estúpida de la història). Però això no és la cosa important, el fet veritablement important és que és el que mou a un desconegut a escriure a un altre desconegut i qüestionar-li els motius pels quals escriu. En quin món vivim? És clar, internet té això, tots ens creiem amb dret a poder jutjar les paraules alienes perquè en internet tot són paraules alienes. Mai he qüestionat a ningú els motius pels quals fa gens, encara que cobressin diners per fer-ho. Qüestionar les motivacions alienes només significa que nosaltres mateixos manquem de motivacions per fer res.


(Traducción al castellano) Me hace una pregunta una persona por Facebook sobre el porqué escribo en mi blog y el porqué pongo los textos en algunas redes como someteme.com o fetlife.com. Mas que una pregunta, lo que me ha escrito es “no sé si admirar como escribes porque en según qué cosas lo veo como tú, cosa que me intriga, o si no hacerlo porque solo escribes porque es una campaña publicitaria para tu blog”. En primer lugar no gano ni un céntimo con este blog, no hay publicidad, ni nadie cobra ni paga. En segundo lugar me sorprende que alguien pudiese hacer negocio escribiendo con la asiduidad que lo hago (cada día) y sin recibir nada a cambio (sería la campaña publicitaria más estúpida de la historia de la publicidad). Pero eso no es lo importante, lo verdaderamente importante es que es lo que mueve a un desconocido a escribir a otro y cuestionarle los motivos por los que escribe. ¿En qué mundo vivimos? Pero claro, Internet tiene esto, todos nos creemos con derecho a poder juzgar las palabras ajenas porque en Internet todo son palabras ajenas. Nunca he cuestionado a nadie los motivos por los que hace nada, ni aun siquiera si cobrasen dinero por ello. Cuestionar las motivaciones ajenas solo significa que nosotros mismos carecemos de motivaciones para hacer nada.

La perfecció (La perfección)

Fear_Vintage_BW_730x290Quan comencem quelcom, cerquem la perfecció perquè imaginem que si anem a aconseguir el record mundial, guanyarem la carrera. Si a això li sumeu la desconfiança (pròpia de qui comença) llavors aquesta buscada perfecció es converteix en un fet inassolible. Les persones no són perfectes i nosaltres som una persona també. No podem buscar allò que no som capaços d’oferir. Respecte a la desconfiança, entenc que aquells que comencen al BDSM desconfiïn de tot i de tots, això és perquè, en certa manera, és un món estigmatitzat per la resta. No he vist més seguretat ni més salubritat que allò que he viscut a les relacions BDSM. Totes aquestes persones que creuen que el BDSM és quelcom sòrdid i perillós haurien de saber que quedar amb qualsevol persona “normal” per a una relació “normal” a Meetic o Tinder ofereix un ventall de possibilitats d’acabar malament infinitament major que el fet de quedar amb un amo (o una submisa). Quan la gent sense experiència arriba al BDSM cerquen aquesta perfecció als altres i en la relació. Però això mai existeix. Potser per aquest motiu, les primeres experiències al BDSM no es viuen amb tanta intensitat com les següents. La desconfiança i la por aplaquen la resta d’emocions. Com solucionar això? Com sempre dic, això només se soluciona amb la “pràctica de la hipoteca”. Si fem números amb el banc, mai signaríem una hipoteca, però hi ha un moment de les nostres vides que no pensem massa i signem… i després aconseguim una fantàstica llar a on gaudir la resta dels nostres dies. L’única manera de contrarestar la desconfiança és amb un polsim d’irracionalitat, tot i que sembla un contrasentit.


(Traducción al castellano) Cuando comenzamos algo, buscamos la perfección porque imaginamos que si vamos a por el record mundial, ganaremos la carrera. Si a eso le sumamos la desconfianza (propia de quien comienza) entonces esa buscada perfección se convierte en algo inalcanzable. Las personas no son perfectas y nosotros somos una persona también. No podemos buscar aquello que no somos capaces de ofrecer. Respecto a la desconfianza, entiendo que aquellos que comienzan en el BDSM desconfíen de todo y de todos, eso es porque, en cierta manera, es un mundo  estigmatizado por el resto. No he visto más seguridad ni más salubridad que lo que he vivido en las relaciones BDSM. Todas esas personas que creen que el BDSM es sórdido y peligroso deberían saber que quedar con cualquiera persona “normal” para una relación “normal” en Meetic o Tinder ofrece un abanico de posibilidades de acabar mal infinitamente mayor que el quedar con un amo (o una sumisa). Cuando la gente sin experiencia llega al BDSM buscan la perfección en los demás y en la relación. Pero eso nunca existe. Quizás por ese motivo, las primeras experiencias en el BDSM no se viven con tanta intensidad como las siguientes. La desconfianza y el miedo aplacan el resto de emociones. ¿Cómo solucionar eso? Como siempre digo, eso solo se soluciona con la “práctica de la hipoteca”. Si hacemos números con el banco nunca firmaríamos una hipoteca, pero hay un momento de nuestras vidas que no pensamos demasiado y firmamos… y después tenemos un fantástico hogar donde disfrutar el resto de nuestros días. La única manera de contrarrestar la desconfianza es con una pizca de irracionalidad, aunque parezca un contrasentido.