Vintage ADs (BDSM… o no)

Anuncis

Secretary

sec.jpgMoltes persones creuen que el BDSM s’ha fet popular amb la saga de “50 ombres d’en Grey” (pel•lícula i novel•les), altres recorden el BDSM com a part de la cultura popular al cinema amb “9 1/2 semanas” o “El cuerpo del delito”. Pero no es així, des del meu punt de vista, la pel•lícula que va servir per normalitzar el BDSM en un entorn comercial va ser “Secretary”. Parlant només de cinema, mentre “9 1/2 semanas” era un videoclip, “El cuerpo del delito” va resultar un thriller detectivesc amb insufles BDSM per apujar audiència (recordem que Madonna era la protagonista) i “50 ombres d’en Grey” és un pamflet propi de novel•la rosa. No obstant això, qui hagi vist “Secretary” recordarà la pel•lícula perquè tenia ben poc de la lleugeresa de les altres i a més el BDSM estava dins d’un context normal i al mateix temps dins d’una història interessant, estimulant i fins i tot divertida. De què va “Secretary”? La història, a priori, és ben simple, un executiu contracta a una secretària (una mica maldestra) amb la qual s’enfada constantment i a la qual estreny les rosques per la incapacitat manifesta d’ella per exercir el seu treball, i és en aquest procés que ella comença a sentir plaer per aquesta humiliació i acaba cada vegada mes sotmesa mentre el seu cap comença a sentir plaer per aquest poder desmesurat sobre la seva secretària. Allò millor de la pel•lícula és que demostra que encara que tots dos poden obtenir plaer en un entorn BDSM i laboral, també ens ensenya que les reaccions poden ser diferents, mentre ella ho integra i ho gaudeix, ell l’estigmatitza i li fa sentir culpable. “Secretary” és una pel•lícula que funciona a molts nivells, té moltes capes i és divertida i intel•ligent. Oblideu “50 ombres de Grey” i recupereu “Secretary”. I no us estranyeu si el protagonista de “Secretary” té per cognom… Grey.


(Traducción al castellano) Muchas personas creen que el BDSM se ha hecho popular por la saga de “50 sombras de Grey” (película y novelas), algunos creen que el BDSM como parte de la cultura popular en el cine comenzó con “Nueve semanas y media” o “El cuerpo del delito”. Desde mi punto de vista, la película que sirvió para normalizar el BDSM en un entorno comercial fue “Secretary”. Ciñéndonos al cine, mientras “9 ½ semanas” era un videoclip, “El cuerpo del delito” resultó un thriller detectivesco con insuflas BDSM para conseguir audiencia (recordemos que Madonna era la protagonista) y “50 sombras de Grey” es un panfleto propio de novela rosa.  No obstante, quien haya visto “Secretary” recordará la película porque tenía bien poco de la ligereza de las otras y además el BDSM estaba dentro de un contexto normal y al mismo tiempo dentro de una historia interesante, estimulante e incluso divertida. ¿De que va “Secretary”? La historia, a priori, es bien simple, un ejecutivo contrata a una secretaria (un poco torpe) con la que se enfada y a la que aprieta las tuercas por la incapacidad manifiesta de ella por desempeñar su trabajo, y es en este proceso que ella comienza a sentir placer por esa humillación y acaba cada vez mas sometida mientras el jefe comienza a sentir placer por ese poder desmedido sobre su secretaria. Lo mejor de la película es que demuestra que aunque ambos pueden obtener placer en un entorno BDSM y laboral, también nos enseña que las reacciones pueden ser diferentes, mientras ella lo integra y lo disfruta, el lo estigmatiza y le hace sentir culpable. “Secretary” es una película que funciona a muchos niveles,  tiene muchas capas y es divertida e inteligente. Olvidad “50 sombras de Grey” y recuperad “Secretary”. Y no os extrañéis si el protagonista de “Secretary” se apellida… Grey.

Cançons de temàtica BDSM

Us deixo una llista de cançons que tracten sobre BDSM amb enllaços a on podeu escoltar-les i llegir les lletres en castellà (punxeu a sobre de cada cançó)

BRITNEY SPEARS – I’m a Slave 4 U

CHAYANNE – Atado a tu amor

CHRISTINA AGUILERA – Not myself tonight

DEPECHE MODE – A pain that i’m used to

DEPECHE MODE – Master & Servant

GREEN DAY – Dominated Love Slave

IGGY POP – I wanna be your dog

LEONARD COHEN – I’m your man

MALU – Ven a pervertirme

MONICA NARANJO – Perra enamorada

RIHANNA – S&M

SODA STEREO – Cancion animal

CLOSER – Nine Inch Nails

Literatura

índice

Sóc defensor de la (bona) literatura sigui del gènere que sigui. Entenc la literatura com ficció que no ha de esta limitada per res (no ha de tenir límits) i ha d’empènyer a l’ésser humà a plantejar-se fets que surten de la quotidianitat. Utilitzant personatges ficticis que fan accions reals (o habitual a l’ésser humà). Sóc escriptor i banda d’escriure textos “normals” també escric literatura relacionada amb BDSM. Algunes persones m’han dit que han après amb els meus relats a comprendre millor que significa el BDSM. Ho agraeixo però la ficció és només això: ficció, tot i que parlem de fets reals perquè seran els meus fets, no els vostres. Quan acabeu de llegir un relat o un llibre que us interessi, porteu a terme allò que us ha sorprès, parleu amb gent sobre allò que heu llegit., investigueu més. No us quedeu mai a la ficció perquè la realitat, per molt bona que sigui, mai serà millor que qualsevol ficció.

Aqui teniu els meus relats
http://www.todorelatos.com/perfil/10783/

Nota: “50 ombres d’en Grey” no és el millor exemple de bona literatura… us ha servit per començar? Perfecte. Però heu de saber que “50 ombres d’en Grey” ni és BDSM ni és bona literatura. És una opinió personal d’algú que ha escrit molt i ha dominat més encara.