Control del telèfon (Control del teléfono)

Sin título

Fa poc vaig saber d’una relació Amo/submisa a on l’amo exercia un control estricte sobre la submisa i el seu telèfon (amb qui parlava, amb qui s’enviava missatges, etc.). Personalment això és quelcom que no m’agrada, tot i que si dues persones decideixen fer alguna cosa des de la seva total llibertat, no tinc res a dir. Que no m’agradi no significa que sigui correcte (fins i tot positiu). Tot i això, des de la meva òptica, és una pràctica que es basa en la desconfiança perquè la definició és que vull vigilar perquè crec que tinc quelcom a vigilar. A més, la submisa no se sentia còmoda amb aquest control la qual cosa era com dir que l’amo estava traspassant els límits. Per què succeeixen aquestes coses? De vegades, acceptem de l’altra persona quelcom que no desitgem, per por a perdre aquesta persona. I això és un gran error perquè el que fem en realitat és crear una relació de dependència a costa de la nostra felicitat o satisfacció personal.

Accepteu qualsevol cosa que us proposin (fins i tot el control del telèfon) però només si és quelcom que desitgeu realment i que no traspassa cap dels vostres límits. En cas de no fer això, entrareu a una relació tòxica que res a veure té amb aquesta relació sana que hauria d’existir sempre entre amo i submisa.


(Traducción al castellano) Hace poco conocí una relación Amo/sumisa donde el amo ejercía un control estricto sobre la sumisa y su teléfono (con quien hablaba, con quien se enviaba mensajes, etc.). Personalmente es algo que no me gusta, aunque si dos personas deciden hacer algo desde su total libertad, no tengo nada que decir. Que no me guste no significa que sea licito e incluso positivo. No obstante, desde mi óptica, es una práctica que se basa en la desconfianza porque la definición es que quiero vigilar porque creo que tengo algo que vigilar. Además, la sumisa no se sentía cómoda con ese control lo cual era como decir que el amo estaba traspasando los límites. ¿Por qué suceden estas cosas? A veces, aceptamos de la otra persona cosas que no desearíamos, por miedo a perder esa persona. Y eso es un gran error porque lo que hacemos en realidad es crear una relación de dependencia a costa de nuestra felicidad o satisfacción personal.

Aceptad cualquier cosa que os propongan (incluso el control del teléfono) pero solamente si es algo que deseáis realmente y que no traspasa ninguno de vuestros límites. De no hacer eso, entrareis en una relación tóxica que nada tiene que ver con esa relación sana que debería existir siempre entre amo y sumisa.

Anuncis

Perdre el control

a3N’he vist de quasi tot a aquesta vida. N’he vist dones viure sessions a on eren dominades i perdien (totalment) el control sobre elles mateixes, Si partim de la base que a una sessió és l’amo qui controla a la submisa, això de què la submisa perdi el control sembla d’allò més lògic. No penseu? Algunes submises volen ésser submises pel fet precís de no tenir cap control dels seus actes. Però que succeeix quan una submisa perd realment el control mes enllà d’allò que cerca? És complicat d’explicar. Si partim de la base que, al món del BDSM, “no” sempre significa “no” i “si” sempre significa “si” (sense dobles lectures), el fet de perdre el control pot portar a la submisa a dir si quan realment vol dir no (o a l’inrevés), Com a tot joc mental (i dominar o ésser dominat ho és) la consciència és una part important de la sessió. Hi ha amos que fan perdre el control a la submisa per fer allò que ells volen (i la submisa no). És això lícit? És clar que no, però és la submisa qui ha decidit perdre el control, perquè siguem clar: decideix entrar a aquest estat mental per voluntat pròpia. Ningú no l’obliga, podem empènyer però mai obligar. Es a dir, volen pasar del “no” al “si” amb una excusa tan llustrada com “he perdut el control”. Estimades submises, perdeu el control si voleu però controleu sempre aquest descontrol. Un darrer punt de lògica a la sessió sempre és necessari. Descontroleu-vos… és d’allò més sa. Però no perdeu el nord si podeu. Fa temps vaig parlar dels SI, els NO i els POTSER. Aquests són els límits de la submisa. Un bon amo podrà aprofitar el descontrol de la submisa per portar del POTSER al SI, mai per forçar-la del NO al SI. Descontroleu-vos, és molt sa… però amb control (és a dir, amb algú de confiança), voler anar mes enllà de la vostra consciència per explorar segons quins límits no es raonable (o no sempre funciona).