El contracte (El contrato)

contrato5El contracte entre Amo i submisa, entès com a tal, és quelcom que només existeix a l’imaginari del BDSM. És a dir, té tant de realitat com un unicorn rosa vomitant un arc de Sant Martí. Imaginem que una submisa signa un contracte a on diu que no vol ser assotada, però finalment és assotada amb ferotgia per l’amo. Llavors la submisa li denuncia per maltractament. Qualsevol jutge acceptaria la denúncia, però no perquè existeix un contracte on s’especifica que ella no accepta això sinó que la denúncia és acceptada perquè els assots van succeir contra la seva voluntat. Imagineu ara una submisa que signa un contracte on accepta assots i després de rebre’ls i gaudir-los, decideix denunciar a l’amo per maltractament. No importa que l’amo tingui un document signat per la submisa dient que acceptava aquest maltractament perquè l’administració ha de tramitar la denúncia, ja que un contracte així manca de qualsevol validesa, l’única cosa que val és que la submisa digui que alguna cosa va succeir contra la seva voluntat.

Para què serveix llavors un contracte entre una submisa i el seu amo? Per absolutament res més enllà d’escenificar la confiança o de jugar a creure’s el Sr. Grey i els seus advocats que redacten contractes de submissió (un dels passatges més ridículs de la novel·la).

Un contracte BDSM, legalment, no serveix per absolutament gens. Aquesta és la realitat.


(Traducción al castellano) El contrato entre Amo y sumisa, entendido como tal, es algo que solo existe en el imaginario del BDSM. Es decir, tiene tanto de realidad como un unicornio rosa vomitando un arco iris. Imaginemos que una sumisa firma un contrato donde dice que no quiere ser azotada, pero finalmente es azotada con saña por el amo. Entonces la sumisa le denuncia por maltrato. Cualquier juez aceptaría la denuncia, pero no porque exista un contrato donde se especifica que ella no acepta eso sino que la denuncia es aceptada simplemente porque los azotes sucedieron contra su voluntad. Imaginad ahora una sumisa que firma un contrato donde acepta azotes y después de recibirlos y disfrutarlos, decide denunciar al amo por maltrato. No importa que el amo tenga un documento firmado por la sumisa diciendo que aceptaba ese maltrato porque la administración debe tramitar la denuncia ya que un contrato así carece de cualquier validez, lo único que vale es que la sumisa diga que algo sucedió contra su voluntad. 

¿Para qué sirve entonces un contrato entre una sumisa y su amo? Para absolutamente nada más allá de escenificar la confianza o de jugar a creerse el Sr. Grey y sus abogados que redactan contratos de sumisión (uno de los pasajes más ridículos de la novela).

Un contrato BDSM, legalmente, no sirve para absolutamente nada. Esa es la realidad.

Anuncis

Contracte entre amo i submisa

slave_contract_financial
No hi crec en el contracte entre amo i submisa. Hi crec en la confiança entre persones i el respecte en els límits. Però de la mateixa manera que no crec que una acta de matrimoni millori la parella, tampoc crec que un contracte millori la relació entre amo i submisa. Suposo que tots heu vist (o llegit) la ximpleria aquesta de “50 ombres d’en Grey” a on el senyor Grey fa signar un contracte a la seva submisa de manera quasi asèptica i legislativa. Us sembla interessant aquesta idea? Molt bé, podeu cercar per internet i trobareu centenars de webs de BDSM amb models per descarregar a on podeu modificar que fer i no fer i signar-ho. Això ús farà sentir més segurs? Endavant! A mi em sembla una parafernàlia innecessària que minimitza la confiança que ha d’existir de manera natural entre amo i submisa. Però com tot al món del BDSM… feu allò que voleu si ho feu des de la vostra llibertat.

Això si… si una de les persones no volen signar un document així, que ningú us obligui a fer-ho. Som adults fent un joc d’adults.