BDSM i aftercare (BDSM y aftercare)

soprano-terapist.jpg

Què és el “aftercare” al BDSM? La meva resposta seria: el concepte “aftercare” és una altra d’aquestes etiquetes en anglès que utilitzem per definir quelcom que ja coneguem, només que transportant-la a un espai “normatiu” o “modern”. A més a més, l’aftercare és quelcom que hauria de succeir sempre a l’acabar la sessió, un moment en què tots dos ocuparan el benestar de l’altre, tant en l’àmbit físic com intel·lectual. Quelcom així com eliminar les màscares i preocupar-se de l’altre al marge dels rols. Quan dic que l’aftercare és tant físic com intel·lectual, em refereixo al contacte físic o al contacte emocional. Una sessió de BDSM desgasta, pot esgotar tant físicament com mentalment, fins i tot poden donar-se conflictes que no es resolen durant la sessió (per la dinàmica, pels rols impostos o pel context). L’aftercare hauria de solucionar això (o part d’això). Descansar, curar les ferides, xerrar de la sessió, cuidar-se de l’altre, etc. Molts creuen que en aquest moment, l’atenció després de l’únic és l’amo, qui s’encarrega de “curar” tant físicament com emocionalment a la submisa però no és així, en realitat és una volta a la “normalitat” per a tots dos rols. Si ens deixem les màscares, les deixem tots dos. Hi ha qui assegura que l’aftercare hauria de succeir, fins i tot, després de dutxar-nos i vestir-nos, sense cap element BDSM a la vista i lluny de la masmorra. O per dir-ho d’una altra manera: allunyant-nos de tot allò que ens recordi la relació dominant / submís que va succeir poc abans, intentant igualar posicions. Altres diuen que l’aftercare és només emocional. Novament estem posant-li portes al camp: Què importa que l’aftercare inclogui el fet físic o només l’emocional? El concepte amb el qual ens hauríem de quedar és que, després d’una sessió, hem de tornar a la normalitat, d’igual a igual, parlant d’allò que succeeix, netejant qualsevol trauma, malentès o problema no resolt durant la sessió, netejant qualsevol traça de conflicte, per petita que sigui, que arrossegaríem fins a la següent sessió, tenint cura de no caure en la sobreprotecció (per part de l’amo), mostrant-nos totalment sincers i exposant les nostres emocions a banda de qualsevol paper.

Cuidar de les persones, simplement.


¿Qué es el aftercare en el BDSM? Mi respuesta sería: el concepto “aftercare” es otra de esas tontas etiquetas en inglés que utilizamos para definir algo que ya conocemos, solo que transportándola a un espacio “normativo” o “moderno”. Etiquetas aparte, el aftercare es algo que debería suceder siempre al acabar la sesión, un momento donde ambos se ocuparán del bienestar del otro, tanto a nivel físico como intelectual. Algo así como quitarse las máscaras y preocuparse del otro al margen de los roles. Cuando digo que el aftercare es tanto físico como intelectual, me refiero al contacto físico o al contacto emocional. Una sesión de BDSM desgasta, puede agotar tanto en el ámbito físico como en el intelectual, incluso pueden darse conflictos que no se resolverán durante la sesión (por la dinámica, por los roles impuestos o por el contexto). El aftercare debería solucionar eso (o parte de eso). Descansar, curarse las heridas, charlar de la sesión, cuidar el uno del otro, etc. Muchos creen que en ese momento aftercare solo es el amo quien se encarga de “curar” tanto física como emocionalmente a la sumisa pero no es así, en realidad es una vuelta a la “normalidad” para ambos roles. Si nos quitamos las máscaras, nos las quitamos los dos. Hay quien asegura que el aftercare debería suceder, incluso, después de ducharnos y vestirnos, sin ninguna parafernalia BDSM a la vista y lejos de la mazmorra. O por decirlo de otra manera: alejándonos de todo aquello que nos recuerde la relación dominante/sumiso que sucedió poco antes, intentando igualar posiciones. Otros dicen que el aftercare es únicamente emocional. De nuevo estamos poniéndole puertas al campo: ¿Qué importa que el aftercare incluya lo físico o solo lo emocional? El concepto con el que deberíamos quedarnos es que, después de una sesión, debemos volver a la normalidad, de igual a igual, hablando de lo sucedido, limpiando cualquier rastro de malentendido, trauma o problema no resuelto durante la sesión, limpiando cualquier rastro de conflicto, por pequeño que sea, que arrastraríamos hasta la siguiente sesión, teniendo cuidado de no caer en la sobreprotección (por parte del amo), siendo completamente sinceros y exponiendo nuestras emociones al margen de cualquier rol.

Cuidar de las personas, tan sencillo como eso.

cooltext288592119786656

Anuncis

Conceptes

CapturaDes del punt de vista conceptual, un bloc no és mes que un repositori a on deixar anar textos per què la gent els pugui llegir (o no). No té cap esperit de res més enllà de l’ús que el vulguis donar doncs un bloc pot ésser un diari, una tenda de modes o un lloc a on els frikis discuteixen sobre el Senyor dels Anells. De fet el bloc és només una eina tan flexible com una gimnasta bielorussa. El cas és que quan vaig començar aquest bloc vaig enfocar-ho com una ajuda (innocent que soc) cap a la gent que no en sàpigues de BDSM però al final la mateixa inèrcia del bloc m’ha portat a oblidar les tècniques i els consells per a ficar-me a reflexions sobre que fem i perquè ho fem (i moltes vegades allunyades del BDSM). És la flexibilitat de l’eina (el bloc) la que ens permet fugir d’estudi per escriure només allò que volem dir i no allò que creiem que la gent vol llegir. De fet, si ho mireu bé és una contradicció doncs el bloc sempre és una cosa personal (e inclòs intima), com el diari d’un adolescent amagat a un calaix però acaba essent una cosa publica a on no controles res doncs qualsevol tipus de persona des de qualsevol banda del món a qualsevol hora pot venir a llegir-te. I quan més global és el bloc, més íntim el converteixes. Per què? Un misteri.