Descompressió (Descompresión)

mujer-buzo-antiguo

Sempre que he practicat BDSM (que és des de sempre), ho he entès com un exercici més divertit que profund. Més lúdic que filosòfic. No contemplo l’excessiva gravetat que hi ha dins tota la parafernàlia BDSM, suposo que a algunes persones els hi pot ajudar, però a mi em fa riure. Un adult amb una màscara de làtex exigint respecte? Un adult amb una màscara de làtex és el fet menys respectuós que puc imaginar ara mateix. Crec que la parafernàlia (i la gravetat) que alguns imposen al BDSM és ridícula fins al punt de fregar l’espantall. Però aquesta és la meva opinió sobre la forma (no sobre el fons). D’acord, el BDSM té unes normes (o hauria de tenir-les) que planegen entre la professionalitat i el respecte mutu. La resta és confeti i serpentines. Pots fer una festa d’aniversari sense confeti ni serpentines? Per descomptat. I serà igual de divertida.

Crec fermament que el BDSM necessita d’una descompressió, les persones necessiten entendre que és una pràctica divertida i tota una experiència. Però ha de ser divertida per sobre de la resta. Perquè, si no, com succeeix amb els bussos que no fan descompressió, passar del fons de l’oceà a la superfície de cop, pot posar fi a la vostra vida. Potser la solució sigui no vestir-se de bus i intentar arribar a l’avenc més profund.

Tot i això, aquesta és una opinió personal, que cadascun practiqui i contempli el BDSM com desitgi.


(Traducción al castellano) Siempre que he practicado BDSM (que es desde siempre), lo he entendido como un ejercicio más divertido que profundo. Mas lúdico que filosófico. No contemplo la excesiva gravedad que hay en toda la parafernalia BDSM, supongo que a algunas personas les puede ayudar, pero a mí me da risa. ¿Un adulto con una mascara de látex exigiendo respeto? Un adulto con una máscara de látex es lo menos respetuoso que puedo imaginar ahora mismo. Creo que la parafernalia (y la gravedad) que algunos imponen en el BDSM es ridícula hasta el punto de rozar el esperpento. Pero esa es mi opinión sobre la forma (no sobre el fondo). De acuerdo, el BDSM tiene unas normas (o debería tenerlas) que planean entre la profesionalidad y el respeto mutuo. El resto es confeti y serpentinas. ¿Puedes hacer una fiesta de cumpleaños sin confeti ni serpentinas? Por supuesto. Y será igual de divertida.

Creo firmemente que el BDSM necesita de una descompresión, las personas necesitan entender que es una práctica divertida y toda una experiencia. Pero debe ser divertida por encima de todo. Porque, si no, como sucede con los buzos que no hacen descompresión, pasar del fondo del océano a la superficie de golpe, puede acabar con vuestra vida. Quizás la solución sea no vestirse de buzo e intentar llegar a la sima más profunda.

No obstante, esta es una opinión personal, que cada uno practique y contemple el BDSM como desee.

Anuncis

Les lleis de l’atracció (Las leyes de la atracción)

basic-grey-magnets

Hi ha un fet que sempre xausa gran sorpresa, quan les persones, que no han practicat mai BDSM, s’acosten a mi, la cosa primera que diuen és que per ser submises (o submisos) han de sentir una atracció física cap a l’altra persona. És comprensible, però cal pensar-ho millor. La majoria de les persones associen BDSM a sexe (sobretot la gent que mai ho ha practicat), com a conseqüència d’això, associen els paràmetres d’atracció al BDSM com els paràmetres d’atracció sexual (perquè no tenen un altre referent). És com quan una persona li diu a una altra “et prefereixo com a amic”, o allò que és la mateixa cosa “mai em ficaré al llit amb tu ni, tot i que fóssim les darreres dues persones a tot el planeta”. Els nostres paràmetres d’atracció s’escriuen sempre en el pla físic o en el pla mental. Hi ha gent sapiosexual i d’altra gent que es mou pel físic. Què importa? El que cal entendre és que el BDSM és una altra cosa, i les lleis de l’atracció també són diferents, més properes al sapiosexual o, tanmateix, més properes a aquest espai on s’imposa el fons sobre la forma.


(Traducción al castellano) Hay una cosa que siempre me causa una gran sorpresa, cuando las personas, que no saben nada de BDSM, se acercan a mí, lo primero que me dicen es que para ser sumisas (o sumisos) deben sentir una atracción física hacia la otra persona. Es entendible, pero hay que pensarlo mejor. La mayoría de las personas asocian BDSM a sexo (sobre todo la gente que nunca lo ha practicado), como consecuencia de esto, asocian los parámetros de atracción en el BDSM como los parámetros de atracción sexual (porque no tienen otro referente). Es como cuando una persona le dice a otra “te prefiero como amigo”, o lo que es lo mismo “nunca me acostaré contigo ni, aunque fuésemos las últimas dos personas del planeta”. Nuestros parámetros de atracción se escriben siempre en lo físico y lo mental. Hay gente sapiosexual y gente que se mueve por el físico. ¿Qué importa? Lo que hay que entender es que el BDSM es otra cosa, y las leyes de la atracción también son diferentes, mas cercanas a lo sapiosexual o, lo que es lo mismo, más cercanas a ese espacio donde se impone el fondo sobre la forma.

Wasabi (山葵)

Captura

Algú m’ha preguntat si el BDSM és, per a mi, una forma de vida o una manera d’experimentar en el sexe. Em temo que la pregunta amaga un parany doncs únicament permet dues possibles respostes quan, en realitat, hi ha moltes. La meva primera resposta és que el BDSM és per a cada persona una cosa diferent i totes són vàlides. És a dir: no hi ha una resposta correcta o incorrecta. Per a mi, el BDSM (o exercir Amo) és quelcom que faig eventualment perquè em fa sentir bé, com quan saps que aquest tros de wasabi que has posat damunt del sushi et farà tossir i et picarà, però ho desitges, tot i que no pots menjar wasabi a tota hora. Per a mi, ser amo, és com menjar wasabi. Ja veus quina ximpleria. Què és per a vosaltres el BDSM?


(Traducción al castellano) Alguien me ha preguntado si el BDSM es, para mí, una forma de vida o una manera de experimentar el sexo. Me temo que la pregunta tiene trampa pues únicamente permite dos posibles respuestas cuando, en realidad, hay muchas. Mi primera respuesta es que el BDSM es para cada persona una cosa diferente y todas son válidas. Es decir: no hay un respuesta correcta o incorrecta. Para mi el BDSM (o ejercer Amo) es algo que hago eventualmente porque me hace sentir bien, como cuando sabes que ese trozo de wasabi que has puesto encima del sushi te hará toser y te picará, pero lo deseas, aunque no puedes comer wasabi a todas horas. Para mí, ser amo, es como comer wasabi. Ya ves tu que tontería. ¿Qué es para vosotros el BDSM?

Naixem, creixem (Nacemos, crecemos)

capturaNaixem, creixem, ens eduquen, construint a poc a poc la nostra moral i també la nostra vida, trobem una feina, lloguem un pis, ens comprem un cotxe, ens casem, tenim dos fills (pot ser un, pot ser cap), canviem de pis, potser de feina, potser fins i tot de país, de família, col·leccionem un cotxe darrere l’altre a quin més gran que l’anterior, ens comprem una moto quan arriba la crisi de la mitjana edat… i després què? La vida és una successió d’esdeveniments predefinits que es construeixen un darrere un altre sobre la base de la quotidianitat. No hi ha marge de maniobra perquè la vida està estructurada de manera similar en aquesta civilització occidental i capitalista.

Practicar BDSM és, en certa manera, una manera d’escapar a tot això. Dominar o ser dominat és una manera de tornar a sentir-se viu (encara que sigui durant unes hores només), és una manera d’escapar als límits d’aquesta autopista sense sortides que és la vida. Hi ha persones que intenten escapar de la quotidianitat mitjançant esports extrems, refugiant-se a la literatura o apuntant-se a l’exèrcit per anar a matar gent a un llunyà país. I fins i tot així, segueixen sent actes quotidians.

Però el BDSM és diferent. Per què? Perquè a més de ser una pràctica que escapa del fet quotidià, és quelcom que ens transforma. Ens col·loquem una màscara i fingim ser un altre. O potser ens treiem la màscara per ser nosaltres mateixos. Sigui com sigui, és quelcom que ens allibera i ens connecta amb la nostra part més fosca, encara que també la més pura.

Proveu-ho, encara que sigui només una vegada en la vida. Feu-me aquest petit favor.


Nacemos, crecemos, nos educan, construyendo poco a poco nuestra moral y también nuestra vida, encontramos un trabajo, alquilamos un piso, nos compramos un coche, nos casamos, tenemos dos hijos (puede que uno, puede que ninguno), cambiamos de piso, quizás de trabajo, quizás incluso de país, de familia, coleccionamos un coche tras otro a cuál más grande que el anterior, nos compramos una moto cuando llega la crisis de la mediana edad… ¿y luego qué? La vida es una sucesión de acontecimientos predefinidos que se construyen uno tras otro en base a la cotidianeidad. No hay margen de maniobra porque la vida está estructurada de manera similar en esta civilización occidental y capitalista.

Practicar BDSM es, en cierta manera, una manera de escapar a todo eso. Dominar o ser dominado es una manera de volver a sentirse vivo (aunque sea durante unas horas tan solo), es una manera de escapar a los límites de esa autopista sin salidas que es la vida. Hay personas que intentan escapar de la cotidianeidad mediante deportes extremos, refugiándose en la literatura o apuntándose al ejército para ir a matar gente a un país remoto. E incluso así, siguen siendo actos cotidianos.

Pero el BDSM es diferente. ¿Por qué? Porque además de ser una práctica que escapa a lo cotidiano, es algo que nos transforma. Nos colocamos una máscara y fingimos ser otra persona. O quizás nos quitemos la máscara para ser nosotros mismos. Sea como sea, es algo que nos libera y nos conecta con nuestra parte más oscura, aunque también la más pura.

Probadlo, aunque sea una vez en la vida. Hacedme este pequeño favor.

La gota que vessa el got (La gota que colma el vaso)

Nombre
Massa vegades no ens adonem que una gota ha vessat el got fins que porta una bona estona vessant-se l’aigua per sobre la taula, mullant-ho tot, els nostres peus fins i tot. És llavors que ens sorprenem d’aquesta ultima gota quan en realitat fa estona que el got ens avisava que estava més enllà de la seva capacitat. Potser tot és un problema de percepció: quan sortim de festa bevem i bevem fins que ens adonem que aquestes dues ultimes copes eren copes de més, però ja és massa tarda. Milions de matrimonis aguanten plegats encara que no se suportin i deixen que el got es vessi una vegada i una altra, incapaços de reconèixer que les gotes seguiran caient i l’aigua continuarà vessant-se. En el BDSM hem d’evitar que les gotes continuïn vessant el got i la millor manera de fer això és buidar aquest got per complet, canviar de got, canviar d’aixeta i observar pacientment per adonar-nos de la primera gota que satisfà el got. A això se li crida aprendre dels nostres errors. I qui diu BDMS, diu la vida en general.


(Traducción al castellano) Demasiadas veces no nos damos cuenta de que la gota colma el vaso hasta que lleva un buen rato derramándose el agua por encima de la mesa, mojándolo todo, nuestros pies incluso. Es entonces que nos sorprendemos de esa ultima gota cuando en realidad hace rato que el vaso nos avisaba que estaba mas que lleno. Quizás todo sea un problema de percepción: cuando salimos de fiesta bebemos y bebemos hasta que nos damos cuenta que esas dos ultimas copas eran copas de mas, pero ya es demasiado tarde. Millones de matrimonios aguantan juntos aunque no se soporten y dejan que el vaso se derrame una y otra vez, incapaces de reconocer que las gotas seguirán cayendo y el agua continuará derramándose. En el BDSM hemos de evitar que las gotas continúen desbordando el vaso y la mejor manera de hacer eso es vaciar ese vaso por completo, cambiar de vaso, cambiar de grifo y observar pacientemente para darnos cuenta de la primera gota que colma el vaso. A esto se le llama aprender de nuestros errores. Y quien dice BDMS, dice la vida en general.

Mans (manos)

IMG_20160505_140608.JPGAmb les meves mans puc fer qualsevol cosa que pretengui, amb qui vulgui fins i tot. No necessito fustes ni cordes, tampoc necessito estris propis d’un imaginari que mai m’ha atret. No és més amo aquell que sembla més amo sinó aquell que millor domina la voluntat o entén els desitjos. No és motorista qui porta el casc, la moto o el mono de cuir més cars. Motorista o amo és quelcom que portem dintre. Un escriptor no és millor escriptor pel fet d’escriure amb el més car dels ordinadors. Amb unes mans és més que suficient per assolir el fet d’agafar allò que somnies, no necessites res més. Unes mans com les de la foto, oferint o potser intentant agafar. Quan vols quelcom tot és més senzill, només has d’estirar els braços i agafar o donar, no necessites res més.


(Traducción al castellano) Con mis manos puedo hacer cuanto desee, con quien quiera incluso. No necesito látigos ni cuerdas, tampoco necesito la parafernalia propia de un imaginario que no me atrae. No es más amo aquel que parece más amo sino aquel que mejor domina nuestra voluntad o entiende nuestros deseos. No es motorista quién usa el casco, la moto o el mono más caros. El motorista o el amo son algo que llevamos dentro. Un escritor no es mejor escritor por el hecho de escribir con el más caro de los ordenadores. Con unas manos es más que suficiente para lograr coger aquello que sueñas, no necesitas nada más. Unas manos como las de la foto, ofreciendo o quizás intentando coger. Cuando quieres algo todo es más simple, tan sólo has de estirar los brazos y coger o ofrecer, no necesitas más.

La perfecció -2- (La perfección -2-)

4ee9d04f89c199b9ed59558f34616b4e

Ahir vaig escriure sobre la gent que s’apropa al BDSM perquè imagina que un comportament submís és quelcom imperfecte a una vida que creuen perfecte. No jutjaré els motius pels quals cadascú fa les coses perquè si qüestionem això, qüestionem la llibertat de fer, però sobretot la necessària llibertat d’equivocar-se. Quan aquesta mena de gent s’endinsen al BDSM sempre els hi dic el mateix: si vens per fugir, has de fugir de veritat. És a dir, has de fer una foto de la teva vida i quedar-te amb el negatiu fotogràfic. I és precisament això la cosa que has de cercar. Si estàs envoltada de gent d’una mena, cerca gent d’un altre. Si vesteixes d’una manera, vesteix d’un altre. Si mai t’has atrevit a fer quelcom, fes-ho. Per dos motius, el primer perquè seria ridícul fugir d’una vida perfecta mitjançant la repetició del mateix. Però sobretot perquè fugir d’allò que ets o d’allò que t’envolta és la manera més senzilla d’aconseguir viure un rol. I al cap i a la fi, ser submisa o amo són rols que integrem a la nostra vida per donar una mica més de pebre a la perfecta quotidianitat. Doncs sigueu generosos amb el pebre…


(Traducción al castellano) Ayer escribí sobre las personas que se acercan al BDSM porque imaginan que un comportamiento sumiso es algo imperfecto a una vida que creen perfecta. No juzgaré los motivos por los cuales cada uno hace las cosas porque si cuestionamos esto, cuestionamos la libertad de hacer, pero sobre todo la necesaria libertad de equivocarse. Cuando este tipo de personas se adentran en el BDSM siempre se los digo el mismo: si vienes para huir, has de huir de verdad. Es decir, tienes que hacer una foto de tu vida y quedarte con el negativo fotográfico. Y es precisamente eso lo que tienes que buscar. Si estás rodeada de gente que es de una manera, busca gente que sea diferente. Si vistes de una manera, viste de otra. Si nunca te has atrevido a hacer algo, hazlo. Por dos motivos, el primero porque sería ridículo huir de una vida perfecta mediante la repetición de esa misma vida. Pero sobre todo porque huir de aquello que eres o de aquello que te rodea es la manera más sencilla de conseguir vivir un rol. Al fin y al cabo, ser sumisa o amo son roles que integramos a nuestra vida para echar algo de pimienta a la perfecta cotidianidad. Sed generosos con la pimienta…