Buidar el cap (Tener la cabeza despejada)

Captura
Hem de tenir el cap completament buidat de qualsevol problema quotidià per dedicar-nos al BDSM? Aquesta és una excel·lent pregunta Per descomptat! Jo només plantejo bones preguntes! Modest que és un… Però anem al fet: Què succeeix quan la nostra vida està tan plena de problemes o preocupacions que creiem que no tenim temps o no podem dedicar-nos en cos i ànima al BDSM? La meva resposta és sempre la mateixa: llavors no mengis, ni treballis ni tampoc respiris.

El BDSM és un “quelcom” intel·lectual i tots aquests altres problemes i preocupacions succeeixen dins del nostre cap (curiosament on es dóna el fet intel·lectual). Com a conseqüència d’això hi ha qui pensa que el BDSM pot ser un problema més a la seva vida (afegit a aquestos d’altres), però qui imagina això és que mai ha practicat el BDSM (o no ho ha practicat correctament). Ser submisa no significa que un amo et pressioni constantment, tot el contrari: ser submisa (fins i tot ser amo) significa prendre’s unes vacances d’un mateix, abstreure’t de les preocupacions diàries o senzillament “pensar en una altra cosa”. Així doncs, sigues sincer/a, digues-li al teu amo/submisa que estàs passant una mala època, troba ajuda on pensaves que hi havia més problemes. Aprofita el BDSM per fer de la teva vida, quelcom una mica millor.


(Traducción al castellano) ¿Tenemos que tener la cabeza completamente despejada de cualquier problema cotidiano para dedicarnos al BDSM? Esa es una excelente pregunta ¡Por supuesto! ¡Yo solo planteo buenas preguntas! Modesto que es uno… Pero a lo que vamos: ¿Qué sucede cuando nuestra vida está tan llena de problemas o preocupaciones que creemos que no tenemos tiempo o no podemos dedicarnos en cuerpo y alma al BDSM? Mi respuesta siempre es la misma: entonces no comas, ni trabajes ni tampoco respires.

El BDSM es un “algo” intelectual y todos esos otros problemas y preocupaciones suceden dentro de nuestra cabeza (curiosamente donde se da lo intelectual). Como consecuencia de eso hay quien piensa que el BDSM puede ser un problema más en su vida (añadido a esos otros), pero quien imagina eso es que nunca ha practicado el BDSM (o no lo ha practicado correctamente). Ser sumisa no significa que un amo te presione constantemente, todo lo contrario: ser sumisa (incluso ser amo) significa tomarse unas vacaciones de uno mismo, abstraerte de las preocupaciones diarias o simplemente “pensar en otra cosa”. Así pues, se sincero/a, dile a tu amo/sumisa que estás pasando una mala época, encuentra ayuda donde crees que hay más problemas. Aprovecha el BDSM para hacer de tu vida, algo mejor.

Baixa autoestima (Baja autoestima)

NombreAl món del BDSM ens trobem de vegades amb persones amb baixa autoestima (un baix concepte de si mateixes). Persones així hi ha moltes al món, necessiten la contínua reafirmació a tot allò que fan. Algunes d’aquestes persones s’apropen al BDSM perquè ho veuen com una pràctica a on hi ha reconeixement immediat per part de l’altra persona. I a més, a diferència de la vida real, descobreixen l’orgull de “ser”.

Per culpa d’això, existeixen persones que s’apropen al BDSM assegurant que són amos o submises quan en realitat mai ho han practicat i només ho veuen com una eina per millorar la seva vida enganyant-se a si mateixos, per superar la seva baixa autoestima. El problema d’aquesta situació és que no mé s’enganyen a si mateixos sinó que enganyen als altres. Tots hem estat novells en algun moment de les nostres vides però hi ha una gran diferència entre començar alguna cosa pel motiu correcte i començar alguna cosa amb motivacions enganyoses.

Imalgrat això no hem d’estigmatitzar-los doncs també sofreixen l’engany en si mateixos, no són conscients d’aquest engany perquè aquest autoengany els fa viure a un món fals i molt més feliç.

Heu d’aprendre a reconèixer a aquest tipus de persones que no són el perfil ideal d’allò que se suposa que hauria de ser un practicant de BDSM principalment perquè no volen ser ni submises ni amos, només cerquen desesperadament una activitat on sentir-se útils. També podria ser cantants a un cor o pintant quadres. És a dir, els importa molt més el qui que el que. És difícil de reconèixer algú així més enllà que percebem quelcom que no funciona o que les sessions no són allò que esperem. La intuïció, com sempre, és la millor manera d’adonar-nos que quelcom anormal succeeix.

Què fer en aquests casos? L’única cosa que podem fer és allunyar-nos perquè no estem parlant d’una actitud sinó d’una forma de ser que, en certa manera, intoxicarà la nostra relació BDSM.


(Traducción al castellano) En el mundo del BDSM nos encontramos a veces con personas con una baja autoestima (con un bajo concepto de sí mismas). Personas así hay muchas en el  mundo, necesitan  la  continua  reafirmación en todo cuanto hacen. Algunas  de  estas  personas se  acercan al BDSM porque lo ven como una práctica donde existe el reconocimiento inmediato por parte de la otra persona. Y además a diferencia de la vida real, descubren el orgullo de “ser”.

Por culpa de esto, existen personas que se acercan al BDSM asegurando que son amos o  sumisas  cuando  en  realidad  nunca  lo  han  practicado  y  solo  lo  ven  como  una  herramienta para mejorar su vida engañándose a sí mismos, para superar su baja autoestima. El problema de esta situación es que no solamente se engañan a sí mismos sino que engañan a las personas con quienes practican BDSM. Todos hemos sido novatos en algún momento de nuestras vidas pero hay una gran diferencia entre comenzar algo por el motivo correcto y comenzar algo con motivaciones engañosas.

Y a pesar de eso no debemos estigmatizarlos pues también sufren el engaño en sí mismos, no son conscientes de ese engaño porque ese autoengaño les hace vivir en un mundo falso y mucho más feliz.

Debéis aprender a reconocer a este tipo de personas que no son el perfil ideal de lo que se supone  que  debería  ser  un  practicante  de  BDSM  principalmente  porque  no  quieren   ser  ni sumisas ni amos, simplemente buscan desesperadamente una actividad donde sentirse útiles. También podría ser cantando en un coro o pintando cuadros. Es decir, les importa mucho más el quien que el que. Es difícil de reconocer alguien así más allá de que percibamos que algo no funciona en su día a día o que las sesiones no son aquello que esperamos. La intuición, como siempre, es la mejor manera de darnos cuenta de que algo sucede.

¿Qué hacer en estos casos?  Lo único que podemos hacer es alejarnos porque no estamos hablando de una actitud sino de una forma de ser que, en cierta manera, intoxicará nuestra relación BDSM.

Decisions (Decisiones)

ruletaHi ha persones que no volen començar una relació D/s perquè creuen estar vivint un moment delicat a les seves vides. Respecto la decisió d’ajornar quelcom important però qüestiono el concepte “delicat”. Per prendre decisions importants mai hi ha un bon moment. Retardem allò que ens fa por, trobant una excusa rere un altre per no haver d’enfrontar-nos a la realitat de prendre aquesta decisió que pot canviar massa coses. En el passat, en aquest blog, he escrit sobre com enfrontar-se a aquests dubtes que magnifiquem. Li dic “la tàctica de la hipoteca”. Si fem números del que ens costaria una casa mai signaríem una hipoteca. Això no obstant, signem aquest paperet amb el banc i vivim feliçment a la nostra casa sense atendre al robatori que està cometent el banc amb nosaltres. Mai hi ha un bon moment per començar al BDSM perquè tots els moments són bons.


(Traducción al castellano) Hay personas que no quieren comenzar una relación D/s porque creen que están en un momento delicado de sus vidas. Respeto la decisión de aplazar algo tan importante pero cuestiono el concepto “delicado”. Para tomar decisiones importantes nunca hay un bien momento. Retrasamos aquello que nos da miedo, encontrando una excusa tras otra en nuestras vidas para no tener que enfrentarnos a la realidad de tomar esa decisión que puede cambiar demasiadas cosas. En el pasado, en este blog, he escrito sobre cómo enfrentarse a estas dudas que magnificamos. Le llamo “la táctica de la hipoteca”. Si hacemos números de lo que nos costaría una casa nunca firmaríamos una hipoteca. Pero no obstante, firmamos ese papelito con el banco y vivimos felizmente en nuestra casa sin atender al robo que está cometiendo el banco con nosotros. Nunca hay un buen momento para empezar en el BDSM porque todos los momentos son buenos.

La equació del plaer

image

Acostuma a succeir que la nostra moral acostuma a ésser també la pitjor enemiga de la nostra llibertat.  Volem fer quelcom (que imaginem com a moralment reprobable) i no ho fem perque la nostra moral ens ho impedeix tot i que aquesta nostra moral es quelcom après  (i com a conseqüència… es aliè). Deixem de fer coses perquè la societat judeocristiana ens ensenya que no es bo fer-les. A on queda la nostra llibertat i els nostres desitjos a aquesta equació? Fora, quasi sempre.  Recordeu quan parlava de la violació fingida? Oblideu la moralitat (imposada) i torneu a construir la vostra moral desde la vostra llibertat. Una llibertat personal pero també colectiva perquè no oblideu que el BDSM es cosa de dos (o més). Si desitgeu quelcom la resposta és ben senzilla: el següent pas és anar a buscar-ho amb total llibertat. Us pot sortir malament,  és clar. Però la solució a qualsevol equació vital també pot ésser erronea. Reconstruir les equacions del plaer no es tan difícil. Ànims i no tingueu por al fracàs.

Ah… si torno a escriure un texte com sin fos Pedro Coelho em podeu trencar els genolls amb un martell.

Autoestima

Captura

Algunes persones asseguren que aquella (o aquell) que permet que el sotmetin o humiliïn és perquè no en te d’autoestima. Suposo que vist des de fora i sense un context, sembla raonable que una submisa no tingui gaire autoestima en si mateixa o un amo sembli un sàdic sense escrúpols. D’acord, quan no disposem de temps per aprofundir és quan les etiquetes més genèriques es posen sense pensar gaire.

De totes les submises que he conegut (i són moltes) he de dir que la immensa majoria eren persones amb gran estima de si mateixes. És clar que alguna tenia baixa autoestima però fins i tot m’atreviria a dir que el percentatge era sensiblement inferior que a “la vida real”.

Les submises (i desconec el motiu) acostumen a ser gent de fort caràcter, gran autoestima i orgulloses de la seca condició.

És molt fàcil confondre un rol amb la personalitat. Us ho posaré més fàcil: qualsevol un home a carnaval és disfressa de dona… És gai? És una dona? No sap quina és la seva sexualitat? Gaudeix o pateix? Quan acaba carnaval continua vestit de dona, fent veu de dona i actuant com una dona?