Els amos són de Venus i les ames de Marte

vintage2No conec en profunditat la relació que s’estableix entre una ama i un submís com per analitzar-la amb tot tipus de detalls comparat amb l’establerta entre amo i submisa. De tota manera conec una mica el món del BDSM per trobar diferències que no estan assentades en practiques diferents sinó en personalitats diferents. Creieu-me quan dic que una persona submisa pesada, que només s’escolta a ell mateix i que cerca el seu plaer per davant de l’altre… és la perfecta definició d’home submís. Però no té res a veure amb la seva condició de submís sinó amb la condició d’home. És veritat que és més fàcil per a una submisa trobar a un amo que a l’inrevés i aquesta dificultat perquè no troben qui els domini fa de l’home submís que quan troba una ama sigui un desesperat que vol estalviar temps. Els homes, envers les dones, sempre hem estat uns pesats (just es reconèixer-ho) i potser això ho reflecteixen arran de ser submisos. No estic dient que submís sigui pitjor que una submisa, allò que dic és que els submisos es comporten amb les mateixes preses i escassa intel·ligència que ens comportem els homes quan volem conèixer dones. De tota manera aquest no és un inconvenient doncs una Ama sabrà posar fre a l’inesgotable submís. De tota manera, existeixen grans diferències. He vist sessions d’ames amb submisos i he de confessar que potser fins i tot, els seus rols estan més propers a la realitat que els d’un amo amb una submisa. Potser també una ama és més teatral que un amo però quan aconsegueix sotmetre hi ha mes veritat, mes intensitat. Per que? Suposo que els nostres cervells són radicalment diferents tot i que odio les generalitzacions. No vull dir que sigui millor ni pitjor sinó senzillament que els amos som de Venus i les ames de Marte.

Anuncis

Quines característiques ha de tenir un bon amo?

CapturaLa pregunta que acompanya a aquest text té una resposta més complex d’allò que sembla a primera ullada. Una resposta normal parlaria de les virtuts de la persona com amo, és a dir, virtuts associades a experiència, etc. Però no parlem d’això. Algues lectores m’han fet saber que han conegut a amos molt experimentats però que no despertaven cap interès mentre a l’altra part de la corda es van trobar amb amos (potser amb menys experiència fins i tot) però que les atreien de manera que no eren capaces d’explicar. Suposo que té molt a veure amb el text que vaig escriure no fa massa sobre els sapiosexuals. Allò que genera que un amo sigui realment l’amo d’una persona és el fet que sàpiga seduir-la mentalment i portar-la al terreny a on ella es senti còmode i atreta per tot allò que escolta. De res serveix presentar un bon currículum si després ets un maldestre emocional. Quines característiques ha de tenir un bon amo? Potser hauríem de treure la paraula “amo” de la pregunta. Quines característiques ha de tenir una persona per seduir-nos? Aquesta és la resposta. No importa que sigui amo o no perquè la zona de confort s’estableix entre dues ments, no entre dos rols.

Preguntes (i)lògiques

imagesPel fet d’estar a les xarxes socials (o tenir un blog), moltes persones em fan preguntes des del (aparent) desconeixement d’allò que és un amo o significa el BDSM. Ho entenc i sempre intento contestar malgrat el (lògic) ridícul d’algunes preguntes. El que més em provoca sorpresa és que quasi tothom em pregunta si sóc un “amo professional” o “cobro per sessions”. Per descomptat que hi ha gent professional (com Amos poca gent, un número gairebé residual) que cobren per això però el que em sorprèn realment és que la gent creu que per tenir un blog o escriure relats sobre BDSM sóc algú que viu d’això. Volguts meus… no sigueu ingenus. És tan impossible viure del BDSM com viure d’allò que escrius en Internet. Les aficions també existeixen… ho sabíeu? Hi ha en Internet milers de planes sobre qualsevol tema, des de col·leccionistes de trens a senyores que fan quadrets de gats amb punt de creu. Però ningú es pregunta si són professionals. Per què? És fàcil… el col·leccionisme de trens o el punt de creu és conegut i forma part fins i tot de la cultura popular. El BDSM (encara) no.

Anonimat (Anonimato)

Captura

Tinc el meu perfil a xarxes socials (Tinder, Facebook, Fetlife, aquest blog, todorelatos, etc.) on mai poso la meva foto. Ningú sap qui sóc. Quan algunes persones contacten amb mi, la primera cosa que em pregunten és “qui ets?”. La resposta és que sóc un amo, els hi informo de moltes coses, però no els envio la meva foto. I llavors segueixen preguntant “Però qui ets?”. Fins que no va passar un temps no vaig comprendre que allò que aquestes persones estaven preguntant realment era: “Et conec? Em coneixes?”. És a dir, el meu anonimat els produeix inseguretat per si de cas ens coneixem en la vida “real”. Quin problema hi ha si ens coneixem? Jo no diré que tu ets submisa en primer lloc perquè no et jutjo però en segon lloc perquè no vull que anunciïs què sóc amo.

Simplement no poso la meva foto perquè no vull que gent que no entenc, jutgi.


(Traducción al castellano) Tengo mi perfil en varias redes sociales (Tinder, Facebook, Fetlife, este blog, todorelatos, etc.) donde nunca pongo mi foto. Nadie sabe quien soy. Cuando algunas personas contactan conmigo, lo primero que me preguntan es “¿Quién eres?” La respuesta es que soy un amo, les informo de muchas cosas, pero no les envío mi foto. Entonces siguen preguntando “¿Pero quién eres?” Hasta que no pasaron los días no entendí que lo que esas personas estaban preguntando realmente era: “¿Te conozco? ¿Me conoces?”. Es decir, mi anonimato les produce la inseguridad de que podamos conocernos en la vida “real”. ¿Qué problema habría si nos conociésemos? Yo no diré que tu eres sumisa, en primer lugar porque no te juzgo, en segundo lugar porque no quiero que anuncies que soy amo.

Simplemente no pongo mi foto porque no quiero que la gente que no entienda, juzgue.

Som allò que som

CapturaAlgunes persones qüestionen si un amo pot enamorar-se d’una dona que no sigui submisa i mantenir una relació a on la seva condició d’amo no torni a sortir mai més. D’entrada qui pregunti això no és que no sap res sobre BDSM sinó que no sap res sobre la vida o les persones. La gent es pensa que un amo és diferent de qualsevol altra persona però no: un amo és una persona com qualsevol altre (és més, algun amic vostre practica el BDSM però no ho sabeu). Les persones no som únicament una cosa. Jo visc a Barcelona però si m’enamoro d’una dona que viu a quilòmetres de mi i marxo a viure amb ella… deixaré de ser de Barcelona només per viure a molts quilòmetres? Potser és tan senzill com saber que allò que en diuen “amor” (o qualsevol altre sentiment igual de poderós) la gent pot renunciar a moltes coses. Inclòs a practicar BDSM. Si us enamoreu d’un amo o una submisa no penseu que us deixaran només perquè no poden seguir adoptant aquest rol amb vosaltres perquè pensar així significaria pensar que un amo o una submisa són idiotes. I no ho som pas (més aviat tot el contrari).


Algunas personas cuestionan si un amo puede enamorarse de una mujer que no sea sumisa y mantener una relación donde su rol no vuelva a salir más. De entrada quien pregunte esto no es que no sepa nada sobre BDSM sino que, además, no sabe nada sobre la vida o las personas. La gente piensa que un amo es diferente a cualquier otra persona pero no: un amo es una persona como cualquier otra (es más, algún amigo vuestro practica el BDSM pero no lo sabéis aun). Las personas no somos una única cosa. Vivo en Barcelona pero si me enamoro de una mujer que vive a kilómetros y me voy a vivir con ella … ¿dejaré de ser de Barcelona sólo para vivir a muchos kilómetros? Quizás es tan sencillo como saber que por eso que llaman “amor” (o cualquier otro sentimiento igual de poderoso) la gente puede renunciar a muchas cosas. Incluiso a practicar BDSM. Si os enamoráis de un amo o de una sumisa no penséis que os dejarán sólo porque no pueden seguir adoptando este rol con vosotros. Pensar así significaría pensar que un amo o una sumisa son idiotas. Y no lo somos (más bien lo contrario).

firma john deybe

He trobat un amo a Internet… és un bon amo?

The-Master-2012-Movie-Title-Banner
La resposta sembla tan senzill com fer altres preguntes com “he trobat un amic a una plana d’internet amb gustos semblants als meus… serà un bon amic?” o “he trobat una motocicleta de segona mà a la xarxa… serà una bona moto?” o “m’he descarregat una pel·licula d’internet… serà una bona pel·licula?”. Internet (o la xarxa) no condiciona (massa) allò que trobem perquè allò que trobem es real, no és virtual. Si es un amo dolent ho serà igual si ho heu trobat a la xarxa o fora d’ella. Es veritat que l’anonimat de la xarxa provoca que la gent sigui és valenta (i potser més mentidera) però ni és la cosa habitual ni la mentida aguanta molt de temps. No jutgeu a una persona pel mitja a on l’heu trobat sinó per com és la persona. A què sembla senzill? Intenteu-lo!