Shangri-la

horizontes-perdidos-james-hilton.jpgAmb (massa) freqüència em pregunto que és allò que ens mou, a qui practiquem BDSM, a seguir practicant-ho amb la mateixa intensitat o emoció que el primer dia. La resposta la trobo en els altres, són els altres els qui, a manera de novetat o repte, ens empenyen a fugir del fet quotidià dins d’una pràctica gens quotidiana com és el BDSM. D’acord, ho reconec, no tinc ni el mateix ímpetu ni les mateixes capacitats físiques de fa 30 anys, però sempre acabo trobant algú que em fa retrocedir en el temps i ser l’amo que era. Per això segueixo buscant amb tant afany el meu Shangri-la particular.


(Traducción al castellano) Con (demasiada) frecuencia me pregunto que es lo que nos mueve, a quienes practicamos BDSM, a seguir practicandolo con la misma intensidad o emoción que el primer día.  La respuesta la encuentro en los demás, son los otros quienes, a modo de novedad o reto, nos empujan a huir de lo cotidiano dentro de una práctica nada cotidiana como es el BDSM. De acuerdo, lo reconozco,  no tengo ni el mismo ímpetu ni las mismas capacidades físicas de hace 30 años,  pero siempre acabo encontrando alguien que me hace retroceder en el tiempo y ser el amo que era. Por eso sigo buscando con tanto ahínco mi Shangri-la particular.

Quin és el millor amo? (¿Quién es el mejor amo?)

Nombre
Moltes persones imaginen qui és el millor amo per elles. Algunes es deixen portat pel físic, altres per les paraules, altres deixen que sigui l’estranya química del cervell qui faci la feina. Altres intenten una mescla de totes aquestes coses. Qui encerta? És complicat trobar una resposta acurada. No crec que buscar signifiqui trobar, per molt bé que ho facis. Estic convençut que abans que Cristòfol Colon o Pasteur, altres van fracassar abans d’ells. A on és l’èxit? Doncs al mateix lloc que el fracàs. I tots dos estan a un univers a on l’atzar té molta importància. Quin és el millor amo o la millor submisa? L’atzar us ho dirà.


(Traducción al castellano) Muchas personas imaginan quién es el mejoramo para ellas. Algunas personas se dejan llevar por el físico, otras por las palabras, otras dejan que sea la extraña química del cerebro quien haga el trabajo. Otras intentan una mezcla de todas esas cosas. ¿Quién acierta? Es complicado encontrar una respuesta precisa. No creo que buscar signifique encontrar, por muy bien que lo hagas. Estoy convencido que antes de que Cristóbal Colón o Pasteur, otros fracasaron. ¿Dónde está el éxito? Pues en el mismo lugar que el fracaso. Y ambos están a un universo donde el azar tiene mucha importancia. ¿Cuál es el mejor amo o la mejor sumisa? El azar lo dirá.

La perfecció (La perfección)

NombreHi ha dies en que em plantejo que espera la gent de mi (com a Amo). Se que no soc l’ideal de moltes d’aquestes persones però també em reconforta el fet que l’amo ideal d’aquestes persones no existeix precisament perquè es només un ideal. Començo a pensar i m’adono que el secret consisteix en entendre que no ets lo que les persones volen que siguis, ni tampoc has de variar el teu comportament per ésser allò que les persones volen que siguis. Això es pot aplicar al BDSM o a qualsevol altre ordre de la vida. Jo soc com soc, amb totes les meves imperfeccions (que son moltes) i la meva recomanació es que abans de qüestionar-vos si l’altre persona es allò que vosaltres voleu que sigui, millor us qüestioneu si vosaltres sou allò que voleu ser (en relació a aquesta persona). De vegades mirem massa al voltant sense adonar-nos que nosaltres estem al mig d’aquest voltant.


(Traducción al castellano) Hay días en que me planteo que espera la gente de mí (como Amo). Se que no soy el ideal de muchas de estas personas pero también me reconforta el hecho de que el Amo ideal de estas personas no existe porque es sólo: un ideal. Pienso y me doy cuenta que el secreto consiste en entender que no eres aquello que las personas quieren que seas, tampoco debes cambiar tu comportamiento para ser lo que esas personas quieren que seas. Esto se puede aplicar al BDSM o en cualquier otro orden de la vida. Soy como soy, con todas mis imperfecciones (que son muchas). Mi recomendación es que antes de cuestionarse si la otra persona es aquello que deseáis que sea, mejor cuestionad si vosotros sois lo que deseáis ser (en relación a esa persona). A veces miramos alrededor constantemente sin darnos cuenta de que nosotros estamos en el centro de esa mirada.

Rols i secrets (Roles y secretos)

1218230792082_fSóc una persona que acostuma a decebre a tots aquells que s’apropen a mi… sempre que m’hagin conegut primer com a amo. És un fet que puc arribar a entendre però costa d’assumir. No em considero una persona dura ni ambigua més enllà dels límits del BDSM, més aviat tot el contrari. En la meva vida personal sóc l’antítesi de tots aquells adjectius que solen atribuir-se-li a l’amo. Per això, més enllà de la meva condició, acostumo a decebre a aquells que pensen que les persones son un tot i ho son a tota hora. Dia rere dia m’adono que barrejar el fet personal amb el BDSM és un error i que la separació de rols és d’allò més sa tant per a un mateix com per la resta. Cosa d’entendre que la mateixa persona siguin dues persones alhora. Precisament per aquest motiu és pel que no diem a ningú (ni amics ni familia) el fet que som amos o submises. I per això mateix hauríem de callar davant aquells amb els quals practiquem BDSM com som realment fora del BDSM. No parlo d’impermeabilitat sinó de poca permeabilitat. No és un consell, és el meu punt de vista, només una reflexió en veu alta.

Res més.


(Traducción al castellano) Soy una persona que acostumbra a decepcionar a todos cuantos se acercan a mí siempre que me hayan conocido primero como amo.  Es algo que puedo llegar a entender pero cuesta de asumir. No me considero una persona dura ni ambigua más allá de los límites del BDSM, más bien todo lo contrario. En mi vida personal soy la antítesis de todos aquellos adjetivos que suelen atribuírsele al amo. Por eso, mas allá de mi condición, suelo decepcionar a aquellos que piensan que las personas somos un todo y lo somos siempre. Día tras día me doy cuenta que mezclar lo personal con el BDSM es un error y que la separación de roles es lo más sano tanto para uno como para los demás. Cuesta entender que la misma persona sean dos personas diferentes. Por eso callamos ante los amigos o la familia el hecho de que somos amos o sumisas. Y por eso mismo deberíamos callar ante aquellos con los que practicamos BDSM como somos fuera del BDSM. No hablo de impermeabilidad sino de poca permeabilidad. No es un consejo, es mi punto de vista, solo una reflexión en voz alta.

Nada más.

Tirant la vista enrere (Echando la vista atrás)

hunt-cellarsNo sóc jove, m’apropo perillosament a la mitja centena i ja porto en això de la dominació gairebé més de trenta anys. Massa per a qualsevol, suposo. Amb els seus respectius moments de descans motivats per centenars de motius (sumats o per separat). Si miro cap enrere puc veure desenes de submises que van passar per les meves mans (o jo per les seves) i em pregunto si el fet que hagin marxat, defineix la meva incapacitat com a amo. Suposo que una relació entre un amo i una submisa és alguna cosa en contínua transformació i la culminació d’aquesta transformació és també acabar el que es comença. Tot i això, tiro la vista enrere i intento recordar quantes submises van ser, les seves cares, els seus sobrenoms o els llocs on ens trobàvem per jugar a aquest apassionant joc que es juga amb cadenes i fustes.

No crec que hagi arribat el moment de dir adéu a gens, de fet estic convençut que, amb tots els meus defectes (que són molts), ara tinc més experiència que mai i això és gràcies a tot allò que vaig fer malament. Suposo que hauria de disculpar-me amb totes aquestes persones amb les quals em vaig equivocar perquè gràcies a elles sóc qui sóc (i possiblement viceversa).

Qui busqui l’èxit en tot allò que faci en la vida, està condemnat al fracàs més absolut…

…i disculpeu-me.


(Traducción al castellano) No soy joven, me acerco peligrosamente a la media centena y llevo en esto de la dominación casi más de treinta años. Demasiado para cualquiera, supongo. Con sus respectivos momentos de descanso motivados por cientos de motivos (sumados o por separado). Si miro hacia detrás puedo ver decenas de sumisas que pasaron por mis manos (o yo por las suyas) y me pregunto si el que se hayan ido, define mi incapacidad como amo. Supongo que una relación entre un amo y una sumisa es algo en continua transformación y la culminación de esa transformación es también acabar lo que se comienza. No obstante, echo la vista a atrás e intento recordar cuantas sumisas fueron, sus caras, sus apodos o los sitios donde nos encontrábamos para jugar a este apasionante juego que se juega con cadenas y látigos.

No creo que haya llegado el momento de decir adiós a nada, de hecho estoy convencido que, con todos mis defectos (que son muchos), ahora se mas que nunca y eso es gracias a todo cuanto hice mal. Supongo que debería disculparme con todas esas personas con las que me equivoqué porque gracias a ellas soy quien soy (y posiblemente viceversa).

Quien busque el éxito en todo cuanto haga en la vida, está condenado al fracaso más absoluto…

…y disculpadme.

Allò millor (Lo mejor)

rotosoundfuzzQuina és la definició del millor amo o la millor submisa? Plantejar una pregunta com aquesta ens pot arrossegar a un parany del qual és impossible sortir. Quan emprenem quelcom tendim a cercar la millor manera de fer-ho, si això involucra a una persona llavors volem a la millor persona. Imaginem que anem a practicar tir a l’arc però l’única cosa que hem tirat en la nostra vida és una copa de vidre al terra (i per error). Buscarem el millor equipament i el millor professor perquè, posats a fer quelcom nou, volem encertar a la diana des del primer tir. També volem començar a l’apassionant mon de la submissió i busquem desesperadament el millor amo i la millor sessió. És aquí on radica el parany per dos motius. El primer (i més important) és perquè el millor al BDSM (a diferència del tir amb arc) és subjectiu i com tota subjectivitat, està basat en ideals. El segon parany és que la nostra primera sessió (o el nostre primer amo) mai serà el millor perquè nosaltres (com a submisa o submís) tampoc no ho som. Així doncs, paciència. S’aprèn més dels errors que dels encerts.


(Traducción al castellano) ¿Cual es la definición del mejor amo o la mejor sumisa? Plantear una pregunta en estos términos nos puede llevar a una trampa de la que es imposible salir. Cuando emprendemos algo tendemos a buscar la mejor forma de hacerlo, si esto involucra a una persona entonces queremos a la mejor persona. Imaginemos que vamos a comenzar a practicar tiro al arco pero lo único que hemos tirado en nuestra vida es una copa de cristal al suelo (y por error). Buscaremos el mejor equipamiento y el mejor profesor porque, puestos a hacer algo, queremos acertar en la diana desde el primer tiro. Queremos comenzar en la sumisión y buscamos desesperadamente el mejor amo y la mejor sesión y es ahí donde radica la trampa por dos motivos. El primero (y mas importante) es porque lo mejor en el BDSM (a diferencia de en el tiro con arco) es subjetivo y como toda subjetividad, está basado en unos ideales. La segunda trampa es que nuestra primera sesión (o nuestro primer amo) nunca será lo mejor porque nosotros (como sumisa o sumiso) aun no lo somos. Así pues, paciencia. Se aprende mas de los errores que de los aciertos.

Els amos són de Venus i les ames de Marte

vintage2No conec en profunditat la relació que s’estableix entre una ama i un submís com per analitzar-la amb tot tipus de detalls comparat amb l’establerta entre amo i submisa. De tota manera conec una mica el món del BDSM per trobar diferències que no estan assentades en practiques diferents sinó en personalitats diferents. Creieu-me quan dic que una persona submisa pesada, que només s’escolta a ell mateix i que cerca el seu plaer per davant de l’altre… és la perfecta definició d’home submís. Però no té res a veure amb la seva condició de submís sinó amb la condició d’home. És veritat que és més fàcil per a una submisa trobar a un amo que a l’inrevés i aquesta dificultat perquè no troben qui els domini fa de l’home submís que quan troba una ama sigui un desesperat que vol estalviar temps. Els homes, envers les dones, sempre hem estat uns pesats (just es reconèixer-ho) i potser això ho reflecteixen arran de ser submisos. No estic dient que submís sigui pitjor que una submisa, allò que dic és que els submisos es comporten amb les mateixes preses i escassa intel·ligència que ens comportem els homes quan volem conèixer dones. De tota manera aquest no és un inconvenient doncs una Ama sabrà posar fre a l’inesgotable submís. De tota manera, existeixen grans diferències. He vist sessions d’ames amb submisos i he de confessar que potser fins i tot, els seus rols estan més propers a la realitat que els d’un amo amb una submisa. Potser també una ama és més teatral que un amo però quan aconsegueix sotmetre hi ha mes veritat, mes intensitat. Per que? Suposo que els nostres cervells són radicalment diferents tot i que odio les generalitzacions. No vull dir que sigui millor ni pitjor sinó senzillament que els amos som de Venus i les ames de Marte.