La primera vegada (relat)

cerveza-peroni-gran-reservaElla està seguda enfront meu (o jo enfront seu), una taula que ara té dues cerveses quasi buides ens separa. Hem parlat, parlem i parlarem de diferents temes però, sobretot, parlem de dominació i submissió. Un dels dos vol dominar a l’altre tot i que potser no succeirà avui. Sóc jo aquesta persona, per descomptat, el llop que mira a la seva presa amb curiositat i gana. Parlo, escolto i no puc separar la vista dels seus mugrons marcant-se sota la roba, hipnòtics, a cada moment que passa, a cada glop de cervesa, els seus mugrons es marquen més, a mesura que parlem, com si estigués cada vegada més excitada. Ho està. Li he dit (potser manat) que vingui sense sostenidors, ha obeït. Li dic (potser la mano) que s’apropi, ella em mira i durant el breu segon de dubte raonable, em torna la mirada quasi espantada. No li he ordenat, només li he dit, però ella ara té la mateixa capacitat de resposta que si el seu amo li hagués ordenat quelcom. No es nega i s’apropa. Agafo per sobre de la tela un dels seus mugrons que estrenyo amb força. M’agrada. La seva mirada, clavada a la meva, passa de plaer a plaer incòmode. Deixo anar el seu mugró i ella baixa la vista com si hagués fet una travessura infantil que comportarà el fet de marxar a dormir sense les postres. Li agrada però també la incomoda, estem a un bar buit i els cambrers no ens poden veure. Li torno a dir que s’apropi. Aquesta vegada ja no dubta, ho fa amb un mig somriure. Agafo l’altre mugró i estrenyo. Ella es mossega el llavi però no desvia la vista.

Allà mateix li hauria tret la roba que portava i l’hagués usat pel meu plaer a sobre la taula que ens separa.

Quan hem començat a parlar, fa una hora, ens separaven més coses que no només la taula d’un bar, de fet era una muralla invisible inconscientment construïda amb records del passat, potser amb dubtes del present que impedeixen qualsevol futur. Però la conversa ha despertat la seva curiositat i la muralla s’ha desfet a poc a poc, com paper sota una forta pluja semblant a la que observem ara tots dos, refugiats a l’interior del bar. No puc deixar d’imaginar que estic enfront d’una submisa sense experiència a la qual puc acompanyar a un món desconegut per ella. Penso fer-ho, donar-li tot el plaer que sigui capaç. I és que ara és la meva feina.

Continua plovent i aquesta pluja treu el llop més fosc que porto dins. La observo, porta amb un vestit fosc, les seves cames es mostren espectaculars, enfundades en unes mitges negres de les quals puc veure fins i tot part del portalligues. És una dona preciosa, a mi m’ho sembla. També intueixo que serà una magnifica submisa. I és per tot això que mentre parlem l’única cosa que passa pel meu cap es portar-la a casa meva, lligar-la, aixecar la seva faldilla i follar-li el cul per acabar corrent-me a dins i que noti la llet calenta a les seves entranyes.

Que sàpiga, realment, a qui pertany.

Anuncis

La maleïda dopamina (La maldita dopamina)

Captura

El físic ens condiciona, per bé i per malament, qui negui això està negant la química del nostre cervell. La discussió és fins a quin punt ens condiciona. Posem una nit de festa, recolzats a la barra de qualsevol discoteca, barallant-nos amb la resta dels presents per aconseguir que ens serveixin una copa mentre perquè som invisibles per qui les serveix a l’altra banda. De sobte veiem a algú que ens atreu. L’aspecte físic d’aquesta persona fa que una part del nostre cervell anomenada àrea preóptica medial (mPOA), dins de l’hipotàlem, comenci a enviar senyals neuronals a una altra estructura cerebral anomenada àrea ventral tegmental (VTA) que és la que allibera la dopamina que modifica el nostre comportament social (i reproductiu). Què és allò que fa que aquesta successió de connexions es desencadeni o no? Això sí que és un misteri. Asseguren que els homes busquen un físic rotund perquè, de forma atàvica, cerquen a la femella reproductiva. Seguim tenint el mateix cervell que l’home prehistòric, deia Punset, perquè la societat ha evolucionat a una velocitat que el nostre cervell no. Les dones busquen un home segur, potser fort, busquen a aquest caçador que els porti les restes del mamut a la cova.

Podríem ara posar-nos intensos i protestar dient que és una interpretació masclista, o que hi ha un altre tipus de gèneres i interaccions entre ells. D’acord, les combinacions són massa. tot i que aquest no és el camp per a aquesta batalla. Intentem entendre perquè el físic ens condiciona en una primera instància, no ser políticament correcte

Al BDSM, condicionar-se pel físic podria ser un error perquè el BDSM és, per sobre de tot, una activitat cerebral. No es millor amo el més atractiu, però tampoc serà un bon amo aquell a qui una submisa rebutgi pel seu físic. Evidentment, hi ha un component d’atracció necessari al BDSM, com a qualsevol altre tipus de relació, pot ser físic, intel·lectual o un somriure que ens enamori. Però aquí està i ha de succeir. Tots tenim uns mínims, en el cas del BDSM haurien de ser mínims en la seva expressió més literal i evitar deixar-nos portar per aquesta droga que és la Dopamina i que ens empeny a cercar el millor caçador o a la millor mare.Perquè tot i que el nostre cervell segueix sent prehistòric, nosaltres som practicants del BDSM del segle XXI.


(Traducción al castellano) El físico nos condiciona, para bien y para mal, quien niegue eso está negando la química de nuestro cerebro. La discusión entra en hasta que punto nos condiciona. Pongamos una noche de fiesta, apoyados en la barra de cualquier discoteca, peleándonos con el resto de los presentes por conseguir que nos sirvan una copa mientras somos invisibles para quien sirve las copas al otro lado. De repente vemos a alguien que nos atrae. El aspecto físico de esa persona hace que una parte de nuestro cerebro llamada área preóptica medial (mPOA), dentro del hipotálamo, comience a enviar señales neuronales a otra estructura cerebral llamada área ventral tegmental (VTA) que es la que libera la dopamina que modifica nuestro comportamiento social (y reproductivo). ¿Qué es lo que hace que esta sucesión de conexiones se desencadene o no? Eso si que es un misterio. Aseguran que los hombres buscan un físico rotundo porque, de forma atávica, buscan a la hembra reproductiva. Seguimos teniendo el mismo cerebro que el hombre prehistórico, decía Punset, porque la sociedad ha evolucionado a una velocidad que nuestro cerebro no. Las mujeres buscan un hombre seguro, quizás fornido, buscan a ese cazador que les traiga los restos del mamut a la cueva.

Podríamos ahora ponernos intensos y protestar diciendo que es una interpretación machista, que hay otro tipo de géneros e interacciones entre ellos. De acuerdo, las combinaciones son demasiadas. aunque este no es el campo para esa batalla. Intentamos entender porque el físico nos condiciona en una primera instancia, no ser políticamente correctos.

En el BDSM, condicionarse por el físico podría ser un error porque el BDSM es, ante todo, una actividad cerebral. No será mejor amo el más atractivo, pero tampoco será un buen amo aquel a quien una sumisa rechace por su físico. Evidentemente, hay un componente de atracción necesario en el BDSM, como en cualquier otro tipo de relación, puede ser físico, intelectual o una simple sonrisa que nos enamore. Pero ahí está y debe darse. Todos tenemos unos mínimos, en el caso del BDSM deberían ser mínimos en su expresión mas literal y evitar dejarnos llevar por esa droga que es la Dopamina y que nos empuja a busca al mejor cazador o a la mejor madre.

Porque aunque nuestro cerebro siga siendo prehistórico, nosotros somos practicantes del BDSM del siglo XXI.

El nostre millor amic, el nostre millor enemic (Nuestro mejor amigo, nuestro mejor enemigo)

Captura

Un personatge de la novel·la “El alienista” (Caleb Carr, 1996) diu “La ment és l’òrgan més eròtic de la persona”. Suposo que aquesta és la clau per entendre el BDSM i el motiu perquè moltes persones passen del sexe al BDSM com la successió lògica en les seves vides. Actualment hem entès, fins i tot des de la medicina o la química més elemental, que el cervell pot ser un òrgan sexual més important fins i tot que els genitals.

El problema succeeix quan les persones rebutgen usar el cervell en el sexe (o en el BDSM) perquè es coneixen a ellsmateixos, perquè tenen por de les conseqüències.

Curiosament, el cervell és el nostre millor òrgan sexual i, al mateix temps, és el nostre major enemic en el sexe.


(Traducción al castellano) Un personaje de la novela “El alienista” (Caleb Carr, 1996) dice “La mente es el órgano mas erótico de la persona”. Supongo que esa es la clave para entender el BDSM y porque muchas personas pasan del sexo al BDSM como la sucesión lógica en sus vidas. Actualmente hemos entendido, incluso desde la medicina o la química mas elemental, que el cerebro puede ser un órgano sexual mas importante incluso que los propios genitales.

El problema sucede cuando las personas rechazan usar el cerebro en el sexo (o en el BDSM) porque se conocen a ellos mismos, porque tienen miedo de las consecuencias.

Curiosamente, el cerebro es nuestro mejor órgano sexual y, al mismo tiempo, es nuestro mayor enemigo en el sexo.

La necessària experiència (La necesaria experiencia)

Captura

Quan algú, que mai ha practicat D/s, em diu que vol fer-me algunes preguntes, acostumo a endevinar quina serà la primera abans que succeeixi. No és que sigui jo molt llest (que no ho sóc), l’endevinació és, en realitat, experiència. Una de les peguntes que acostuma a fer-me la gent, quelcom que avui segueix sorprenent-me, és si he estat submís alguna vegada. La resposta és: no, mai he estat submís. Tot i que aquesta pregunta, com les votacions en Eurovisió, amaga un magnífic parany. Per

Perquè, des del desconeixement, hi ha gent que creu que, si mai he estat submís, no puc ser un bon amo.odria perdre temps i lletres, explicant que a una comparació li manca tot el sentit. Podria dir això tan usat que mai he provat de menjar terra i que no necessito fer-ho per saber que un bon estofat és deliciós. Podria dir que fa 32 anys que contemplo la submissió en diferents persones i que potser sé més de ser submís que la majoria dels submisos que només es coneixen a ells mateixos. Podria dir que simplificar les coses porta a l’error de creure només en allò que nosaltres argumentem.

Però no és així. Perquè entenc que molta gent creu que per ser bon amo/a o submís/a cal provar-ho tot. Entenc que alguns pensin que els switch són aquells qui tenen la millor visió del BDSM. Entenc que quan anem a comprar el nostre primer cotxe, dubtant de quin model escollir, desconfiem d’un venedor que no ha conduït el cotxe que pretén vendre’.


(Traducción al castellano) Cuando alguien, que nunca ha practicado D/s, me dice que quiere hacerme algunas preguntas, acostumbro a adivinar cual será la primera antes de que suceda. No es que sea yo muy listo (que no lo soy), la adivinación es, en realidad, experiencia. Una de las peguntas que suele hacerme la gente, algo que hoy sigue sorprendiéndome, es si he sido sumiso. La respuesta es: no, nunca he sido sumiso. Aunque esta pregunta, como las votaciones en Eurovisión, esconde una magnífica trampa. Porque, desde el desconocimiento, hay gente que cree que, si no he sido nunca sumiso, no puedo ser un buen amo.

Podría perder tiempo y letras, explicando que una comparación así carece de sentido. Podría decir eso tan manido de que nunca he probado a comer tierra y que no necesito hacerlo para saber que un buen estofado sabe delicioso. Podría decir que llevo 32 años contemplando la sumisión en diferentes personas y que quizás sepa mas de ser sumiso que la mayoría de los sumisos que solo se conocen a ellos mismos. Podría decir que simplificar las cosas lleva al error de creer solo en aquello que nosotros argumentamos.

Pero no es así. Porque entiendo que mucha gente crea que para ser buen amo/a o sumiso/a hay que probarlo todo. Entiendo que algunos piensen que los switch son quienes tienen la mejor visión del BDSM. Entiendo que cuando vamos a comprar nuestro primer coche, dudando entre que modelo escoger, desconfiemos de un vendedor que no ha conducido el coche que pretende vendernos.

Diferències entre SSC i RACK (Diferencias entre SSC y RACK)

b755ff528faab131f9913023a233bb89
El terme SSC (Safe, sane and consensual / Segur, assenyat i consensuat) va ser creat l’any 1983 per David Stein, activista de l’escena homo/sadomasoquista a Anglaterra i EE. UU. amb la finalitat de donar una mena de norma generalitzada pels practicants de BDSM (en principi només a la comunitat homosexual, tot i que posteriorment va ser assumit per tota la comunitat BDSM). El principal inconvenient d’aquest terme és que el simplisme del mateix pugui fer-nos creure que tot allò que sigui segur, assenyat i consensuat, és correcte. És a dir, que alguns van començar a utilitzar el terme SSC per atacar a aquells qui no practicaven el BDSM o aquells qui s’ofenien per les pràctiques BDSM. El BDSM és bo només perquè és SSC? El simplisme conté una bomba de rellotgeria a dins sey perquè no es pot posar febles fronteres a quelcom que canvia. O, dit d’una altra manera: si és SSC no hi ha problemes, ni perills, ni desacords? Usar el terme SSC era posar-li un adhesiu de “avalat per” que no servia de massa perquè els qui posaven aquest adhesiu podien desconèixer el món del BDSM. La perversió naixia quan ens avalàvem a nosaltres mateixos sense poder fer-ho i donant (generosos) arguments als qui pretenien atacar el BDSM, perquè allò que és “assenyat” o “segur” també és susceptible d’interpretació: el que és SSC per a uns, per a uns altres no ho és (la qual cosa perverteix el terme). El SSC, que pretenia ser una etiqueta única, era en realitat milers d’etiquetes diferents, tantes com a practicants.

Arran de les diferents interpretacions del SSC en la seva utilització, a la fi dels 90 es va encunyar el terme RACK (Risk Aware Consensual Kink / Risc Assumit i Consensuat per a pràctiques de Sexualitat Alternativa o no convencional) que evita les diferents interpretacions (o visions) que pot donar el SSC i exposa la diferència entre allò que és “segur” i allò que és un “risc assumit” (i consensuat).

Mentre el SSC proposava una visió única que acabava sent malinterpretada, el RACK proposa una decisió lliure, conscient i informada dels participants per consensuar els riscos, així com la negació del dret de tercers a interpretar des de fora aquests riscos, a establir unilateralment el que és assenyat o insensat, allò que és segur o insegur.

Al BDSM existeix un risc, per descomptat, només hem d’entendre’ls, assumir-los i consensuar les pràctiques que anem a fer. Qualsevol escenari fora d’això, no és BDSM sinó abús.


(Traducción al castellano) El término SSC (Safe, sane and consensual / Seguro, sensato y consensuado) fue acuñado en 1983 por David Stein, activista de la escena homo/sadomasoquista en Inglaterra y EE. UU. con el fin de dar una especie de norma generalizada para los practicantes de BDSM (en principio solo en la comunidad homosexual, aunque posteriormente fue asumido por toda la comunidad BDSM). El principal inconveniente de este término es que el simplismo del mismo pueda hacernos creer que todo lo que sea seguro, sensato y consensuado, es correcto. Es decir, que algunos comenzaron a utilizar el término SSC para atacar a quienes no practicaban el BDSM o a quienes se ofendían por quienes practicaban BDSM. ¿El BDSM es bueno solo porque es SSC? El simplismo contiene una bomba de relojería en su interior porque no se puede poner débiles fronteras a algo que cambia. O, dicho de otra manera: ¿si es SSC no hay problemas ni peligros ni desencuentros? Usar el término SSC era ponerle una pegatina de “avalado por” que no servía de demasiado porque quienes ponían esa pegatina podían desconocer el mundo del BDSM. La perversión nacía de que nos avalábamos a nosotros mismos sin poder hacerlo y dando (generosos) argumentos a quienes pretendían atacar el BDSM porque lo que es “sensato” o “seguro” también es susceptible de interpretación: lo que es SSC para unos, para otros no lo es (lo cual pervierte el termino). El SSC que pretendía ser una etiqueta única, era en realidad miles de etiquetas diferentes, tantas como practicantes.

A raíz de las diferentes interpretaciones del SSC en su utilización, a finales de los 90 se acuñó el término RACK (Risk Aware Consensual Kink / Riesgo Asumido y Consensuado para prácticas de Sexualidad Alternativa o no convencional) que evita las diferentes interpretaciones (o visiones) que puede dar el SSC y expone la diferencia entre lo que es “seguro” y lo que es un “riesgo asumido” (y consensuado).

Mientras el SSC proponía una visión única que acababa siendo malinterpretada, el RACK propone una decisión libre, consciente e informada de los participantes para consensuar los riesgos, así como la negación del derecho de terceros a interpretar desde fuera dichos riesgos, a establecer unilateralmente lo que es sensato o insensato, lo que es seguro o inseguro.

En el BDSM existe un riesgo, por supuesto, simplemente hemos de entenderlos, asumirlos y consensuar las practicas que vamos a hacer. Cualquier escenario fuera de eso, no es BDSM sino abuso.

Por a la primera vegada (Miedo a la primera vez)

Sin título

Quan una persona s’apropa per primera vegada al BDSM, allò primer que li ve al cap és la paraula “perill”. Què un tipus em lligui a un llit per fer allò que vulgui amb mi? És lògic perquè és una por basada en estereotips propis de la crònica negra. De vegades, quan algú em planteja un terror tan ridícul li contesto amb una altra pregunta: Tant de bo un psicòpata necessita fer-se passar per amo per fer-te mal? Per descomptat que no. Psicòpates hi ha a totes bandes: lampistes, polítics, practicants de squash, membres del Cor Donostiarra o passejadors de gossos.

Creieu-me quan us dic que jutjar a aquells qui practiquen BDSM des dels tòpics de la psicologia és un error. No som malalts, ni depravats, ni males persones, ni psicòpates ni res de tot això que us obliga a fer un pas enrere. Som persones normals que practiquem quelcom a on la seguretat, el consens i el respecte són les nostres lleis.

La primera vegada que us aproximeu al BDSM, si preteneu practicar-ho, preneu totes les precaucions que voleu, però sempre des de la lògica i mai des de la irracionalitat.


(Traducción al castellano) Cuando una persona se aproxima por primera vez al BDSM, lo primero que le viene a la cabeza es la palabra “peligro”. ¿Qué un tipo me ate a una cama para hacer lo que quiera conmigo? Es lógico porque es un miedo basado en estereotipos propios de la crónica negra. A veces, cuando alguien me plantea un miedo tan ridículo le contesto con otra pregunta: ¿Acaso un psicópata necesita hacerse pasar por amo si quiere hacerte daño? Por supuesto que no. Psicópatas hay en todos lados: fontaneros, políticos, practicantes de squash, miembros del Coro Donostiarra o paseadores de perros.

Creedme cuando os digo que juzgar a quienes practican BDSM desde los tópicos de la psicología es un error. No somos enfermos, ni depravados, ni malas personas, ni psicópatas ni nada de todo eso que os obliga a dar un paso atrás. Somos personas normales que practicamos algo donde la seguridad, el consenso y el respeto son nuestras leyes.

La primera vez que os aproximéis al BDSM, si pretendéis practicarlo, tomad todas las precauciones que desees, pero siempre desde la lógica y nunca desde la irracionalidad.