BDSM y ficción (BDSM i ficció)

novelasdeaduroobolsilibros

Desde el día más lejano del que tengo recuerdo, se me sentido profundamente atraído por el cine y la literatura. Vivo más cómodo en el mundo de la ficción que en el real. Un momento: no me prejuzguéis. No soy un inadaptado, no tengo problemas de relación, soy una persona estable y sociable: una persona absolutamente normal, incluso aburrido a los ojos de quien no me conozca.

Aunque sucede que la vida real me interesa lo justo. Las personas me interesan, pero algunas también me aburren. No me llaméis clasista, eso también sería un prejuicio por vuestra parte. Esas personas aburridas no tienen la culpa, soy yo el que funciona así.

Pero en la ficción todo es diferente.

Quien lea esto pensará que me gusta la ficción porque pretendo huir de algo, nada más lejos de la realidad. Me gusta la nata pero me gusta aún más el chocolate. Me gusta la realidad, pero me gusta aún más la ficción.

¿Por qué escribo esto? Porque he llegado a la conclusión de que soy Amo porque es un tipo de ficción (un rol) donde me siento a gusto. Supongo que tiene mucho que ver con esa comodidad que siento en la ficción por mi gusto con ser amo. Y de nuevo no quiero que se me malinterprete: para mi ser amo no es ficción sino una realidad que me apasiona.

La vida es la nata, ser amo es el chocolate.

Supongo que no sé explicarlo de otra manera: me gusta cambiar la realidad y hacerla a mi medida, por eso escribo, por eso soy amo. ¿Y vosotros?


Des del dia més llunyà del que tinc record, m’he sentit profundament atret pel cinema i la literatura. Visc més còmode al món de la ficció que al món real. Un moment: no prejutgeu. No sóc un inadaptat, no tinc problemes de relació, sóc una persona estable i sociable: una persona absolutament normal, fins i tot avorrit als ulls de qui no em conegui.

Tot i que passa que la vida real m’interessa ben poc. Les persones m’interessen, però algunes també m’avorreixen. No em digueu classista, això també seria un prejudici per la vostra part. Aquestes persones avorrides no tenen la culpa, sóc jo el que funciona així.

Però en la ficció tot és diferent.

Qui llegeixi això pensarà que m’agrada la ficció perquè pretenc fugir d’alguna cosa, res més lluny de la realitat. M’agrada la nata però m’agrada encara més la xocolata. M’agrada la realitat, però m’agrada encara més la ficció.

Per què escric això? Perquè he arribat a la conclusió que sóc Amo perquè és un tipus de ficció (un paper) a on em sento ben a gust. Suposo que té molt a veure amb aquesta comoditat que sento a la ficció pel meu gust amb ser amo. I novament no vull que em malinterpreteu: per a mi ser amo no és ficció sinó una realitat que m’apassiona.

La vida és la nata, ser amo és la xocolata.

Suposo que no se explicar-ho d’una altra manera: m’agrada canviar la realitat i fer-la a la meva mida, per això escric, per això sóc amo. I vosaltres?

firma john deybe

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s