La submisa derrotada (La sumisa derrotada)

Captura

Hi ha diversos tipus de submises de la mateixa manera que hi ha diversos tipus d’amos. Serà que hi ha diversos tipus de persones o personalitats. No? La vida té això, és clar.

Conec persones dominants que cerquen a la dòcil gosseta que diu si a tot sense qüestionar (ni tan sols les seves necessitats com submisa), també hi ha d’altres que prefereix a la submisa rebel, aquesta que costa de doblegar no perquè ella vulgui ser rebel sinó perquè no sap doblegar-se a la primera de canvi. Hi ha amos gairebé més servils que les submises de la mateixa manera que hi ha amos exigents, amos aficionats o amos que s’atreveixen a barrejar Baileys amb tònica per celebrar una sessió, amb la inevitable conseqüència d’una salvatge gastroenteritis.

Entre les submises (les persones) hi ha d’un tipus que m’agrada tant com tan complicada és de trobar. Aquesta és la submisa que gaudeix sent derrotada. No té res a veure amb la submisa rebel que renega per instint pur. Per contra, la submisa derrotada es nega a consciència, coneixedora de què només pot gaudir sent realment vençuda. Com distingir? És senzill: la submisa rebel diu voler certes pràctiques, però es resisteix a fer-les. La submisa derrotada nega rotundament que ella vulgui fer aquestes pràctiques i només troba el plaer quan algú la derrota i, en certa manera, humilia la seva voluntat obligant-la a fer allò que nega (però desitja). La submisa derrotada només pot respectar a un amo que aconsegueixi derrotar-la. Semblen el mateix tipus de persona? Doncs no ho són.

El problema, com en gairebé tot, és reconèixer a qui t’enfrontes. No pots pretendre assumir que una submisa és una submisa derrotada només perquè nega les coses, confonent-la amb la submisa rebel. Perquè corres el risc de fer amb algú allò que no desitja realment. I això no és BDSM, això és caure en el maltractament. Maltractament és anar contra la voluntat d’algú. Dominar és imposar la teva voluntat sobre la d’una altra persona, sabent que aquesta altra persona desitja realment aquesta imposició. La diferència és tant clara com difícil de distingir, en alguns casos. Davant del dubte, fugiu.

Per què m’encanten les submises derrotades? Perquè, quan fas amb elles allò que neguen (tot i que ho desitgen) pots veure en els seus rostres la imatge real de la derrota. I, com dominant, això és el més proper ser amo que mai coneixeràs. Parlem d’una submissió gairebé real, d’una humiliació gairebé real. I tot això passa perquè tots dos ho desitgen. Aquesta és la clau. La imatge de la dolça derrota dibuixada a la cara suada mentre et mira amb ulls injectats en sang.

I tu quin tipus de submisa ets?


Hay varios tipos de sumisas de la misma manera que hay varios tipos de amos. Será que hay varios tipos de personas o personalidades. ¿No? La vida tiene eso, claro.

Conozco a personas dominantes que buscan a la dócil perrita que dice si a todo sin cuestionar (ni tan siquiera sus necesidades como sumisa), también hay otros que prefiere a la sumisa rebelde, esa que cuesta de doblegar no porque ella quiera ser rebelde sino porque no sabe doblegarse a la primera de cambio. Hay amos casi mas serviles que las sumisas de la misma manera que hay amos exigentes, amos aficionados o amos que se atreven a mezclar Baileys con tónica para celebrar una sesión, con la inevitable consecuencia de una salvaje gastroenteritis.

Entre las sumisas (las personas) hay de un tipo que me gusta tanto como tan complicada es de encontrar. Esa es la sumisa que goza siendo derrotada. No tiene nada que ver con la sumisa rebelde que reniega por puro instinto. Por el contrario, la sumisa derrotada se niega a conciencia, sabedora de que solo puede gozar siendo realmente vencida. ¿Cómo distinguirlas? Es sencillo: la sumisa rebelde dice querer ciertas prácticas, pero se resiste a hacerlas. La sumisa derrotada niega tajantemente que ella quiera hacer esas prácticas y solo encuentra el placer cuando alguien la derrota y, en cierta manera, humilla su voluntad obligándole a hacer aquello que niega (pero desea). La sumisa derrotada solo puede respetar a un amo que consiga derrotarla. ¿Parecen el mismo tipo de persona? Pues no lo son.

El problema, como en casi todo, es reconocer a quien te enfrentas. No puedes pretender asumir que una sumisa es una sumisa derrotada solo porque niega las cosas, confundiéndola con la sumisa rebelde. Porque corres el riesgo de hacer con alguien aquello que no desea realmente. Y eso no es BDSM, eso es caer en el maltrato. Maltrato es ir contra la voluntad de alguien. Dominar es imponer tu voluntad sobre la de otra persona, sabiendo que esa otra persona desea realmente esa imposición. La diferencia es tan clara como difícil de distinguir, en algunos casos. Ante la duda, huid.

¿Por qué me encantan las sumisas derrotadas? Porque, cuando haces con ellas aquello que niegan (aunque desean) puedes ver en sus rostros la imagen real de la derrota. Y, como dominante, eso es lo mas cercano ser amo que nunca conocerás. Hablamos de un sometimiento casi real, de una humillación casi real. Y todo eso sucede porque ambos lo desean. Esa es la clave. La imagen de la dulce derrota dibujada en su cara sudorosa mientras te mira con ojos inyectados en sangre.

¿Y tu que tipo de sumisa eres?

cropped-cooltext288592119786656.png

 

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s