Com es construeix la confiança? (¿Cómo se construye la confianza?)

Captura

Amb el pas del temps crec que he trobat el secret per establir la confiança: fugir dels (pre)judicis. Quan no coneixem algú, el primer prejudici que construïm és que aquesta persona ha de guanyar-se la nostra confiança. En comptes de confiar i esperar que ens decebin, el que fem és donar per fet que les persones (com si es tractés d’un ens únic) ens decebran totes per igual, forçant-nos a creure que la confiança s’ha de guanyar sempre.

La desconfiança és un prejudici, la confiança no.

No és fàcil confiar en els desconeguts, les nostres experiències passades ens faran especular sobre allò que arriba, imaginant que alguna cosa tindrà a veure el passat amb allò que ha de venir. La realitat és que sempre recordem millor el fracàs que l’èxit, perquè el fracàs fa mal. Hi ha una teoria que diu que el present no existeix. Aquesta teoria argumenta que quan coneixem algú en el present, constantment acudim a la memòria per analitzar el passat, veure si hi ha alguna cosa que ens faci endevinar el futur. En comptes de viure el present, constantment anem del passat al futur. Per què?
De nou per la desconfiança que neix del prejudici.

La confiança es consolida (no es construeix) amb el dia a dia, a la vida real, amb els nostres actes, es consolida de la mateixa manera que la desconfiança, però en tots dos casos, l’inici ha de ser el mateix i mai hauria de ser començar amb desconfiança per tot i per tots.

Potser hauríem de partir de zero quan coneixem a algú, ni confiar ni desconfiar, limitar-nos a escoltar i deixar que les nostres emocions (i l’instint) ens empenyin a un terreny o a un altre. Tot i que jo no puc funcionar així. Jo confio fins que aquesta persona em confirma que és de confiança o no, però és l’altre qui ha de desmuntar la meva idea de confiar en qualsevol.

Construir una relació de confiança des de la confiança? Des de la neutralitat? Des de la confiança?

Potser confiar en tots sigui més perillós, però viure desconfiant de tot el món és viure amb por i jo no sé viure d’aquesta manera.


Con el paso del tiempo he creído encontrar el secreto para establecer la confianza: huir de los (pre)juicios. Cuando no conocemos a alguien, el primer prejuicio que construimos es que esa persona debe ganarse nuestra confianza. En vez de confiar y esperar a que nos decepcionen, lo que hacemos es dar por sentado que las personas (como si de un ente único se tratase) nos decepcionarán todas por igual, forzándonos a creer que la confianza debe ganarse siempre.

La desconfianza es un prejuicio, la confianza no.

No es fácil confiar en los desconocidos, nuestras experiencias pasadas nos harán especular sobre lo que viene, imaginando que algo tendrá que ver con lo que vino. La realidad es que siempre recordamos mejor el fracaso que el éxito, porque el fracaso duele. Hay una teoría que dice que el presente no existe. Esta teoría argumenta que cuando conocemos a alguien en el presente, constantemente acudimos a la memoria para analizar el pasado, ver si hay algo que nos haga adivinar el futuro. En vez de vivir el presente, constantemente vamos del pasado al futuro. ¿Por qué?

De nuevo por la desconfianza que nace del prejuicio.

La confianza se afianza (no se construye) con el día a día, en la vida real, con nuestros actos, se afianza de la misma manera que la desconfianza, pero en ambos casos, el inicio debe ser el mismo y nunca debería ser partir de la desconfianza por todo y por todos.

Quizás debiésemos partir de cero cuando conocemos a alguien, ni confiar ni desconfiar, limitarnos a escuchar y dejar que nuestras emociones (y el instinto) nos empujen a un terreno o a otro. Aunque yo no se funcionar así, yo confío siempre, hasta que esa persona me confirma que es de confianza o no, pero es el otro quien debe desmontar mi idea de confiar en cualquier persona.

¿Construir una relación de confianza desde la confianza? ¿Desde la neutralidad? ¿Desde la confianza?

Puede que confiar en todos sea más peligroso, pero vivir desconfiando de todo el mundo es vivir con miedo y yo no sé vivir de esa manera.Com es construeix la confiança?

cropped-cooltext288592119786656.png

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s