Confondre moral amb ètica al BDSM (Confundir moral con ética en el BDSM)

220px-Children_of_the_Damned.jpg

Abans de tot dir que el següent text és una visió personal que no pretén fer dogma de res ni tampoc cerca “la veritat”. Principalment perquè en qüestions de moral i ètica, tots vivim sota barems diferents, també perquè allò del color del cristall amb què es mira és aplicable a molts aspectes del que aquí s’explica.

Allò que pretenc és reflexionar sobre la perillositat de confondre moral amb ètica.

Com he dit abans, em considero una persona amoral en el sentit que la moral no condiciona els meus actes doncs entenc la moral com quelcom “imposat” durant la meva educació. La moral o, millor dit, la nostra moral es torna a construir a mesura que creixem i adquirim percepció pròpia (que no aliena) de tot allò que ens envolta. A poc a poc, la nostra moral canvia, adaptant-se a la nostra manera de veure la vida. La majoria hem estat educats en una moral cristiana (o judeocristiana) que ens deia allò que està bé o no, allò que era correcte o no. Jo vaig poder escapar a tot això en gran part gràcies al BDSM a on vaig haver de lluitar contra prejudicis morals a l’hora d’actuar com a amo. Em considero amoral, tot i que cal no confondre això amb quelcom negatiu. La moral, com a definició, és el conjunt de costums i normes que es consideren bones per dirigir o jutjar el comportament de les persones en una comunitat. Però resulta que una relació BDSM és quelcom entre dues persones a on el fet important és el consens, no la moral.

I l’ètica?

Quant a l’ètica, el BDSM té unes regles ètiques bàsiques basades en el respecte, el consens, etc. L’ètica en el BDSM hauria de ser la mateixa per a tots, basada en el respecte a les voluntats alienes. Pot semblar amoral pegar-li a una dona, però és ètic si la dona em demana que li pegui com a part d’un rol a on gaudeix amb això.

El problema arriba quan confonem la moral (que té mil colors) amb l’ètica (que hauria de tenir un només). He escoltat desenes de vegades a amos dir que ells fan el que volen amb les seves submises perquè elles són amorals. Que nassos significa això? Per molt amoral que sigui l’altra persona, l’ètica t’empeny a fer només allò que ella desitja (és a dir: els seus límits) i no allò que tu desitgis.

Podem ser amorals, però l’ètica és inviolable i hauria de ser única. Aquesta és la meva visió (probablement equivocada) de tot això. Per a molts, moral i ètica és el mateix (fins i tot per definició) però no és el meu cas i, començar a diferenciar-ho d’aquesta manera, m’ajuda en el meu dia a dia amb el BDSM.


Primero de todo decir que el siguiente texto es una visión personal que no pretende hacer dogma de nada ni tampoco busca “la verdad”. Principalmente porque en cuestiones de moral y ética, todos vivimos bajo baremos diferentes, también porque eso del color del cristal con que se mira es aplicable a muchos aspectos de lo que aquí se cuenta.

Lo que pretendo ahora es reflexionar sobre la peligrosidad de confundir la moral con la ética.

 Como he dicho antes, me considero una persona amoral en el sentido que la moral no condiciona mis actos porque entiendo la moral como algo “impuesto” durante mi educación. La moral o, mejor dicho, nuestra moral se vuelve a construir a medida que crecemos y adquirimos percepción propia (que no ajena) de cuanto nos rodea. Poco a poco, nuestra moral cambia, adaptándose a nuestra manera de ver la vida. La mayoría hemos sido educados en una moral cristiana (o judeocristiana) que nos decía lo que está bien o mal, aquello que era correcto o no. Yo pude escapar a todo eso en gran parte gracias al BDSM donde tuve que vencer prejuicios morales a la hora de actuar como amo. Me considero amoral, aunque no hay que confundir eso con algo negativo. La moral, como definición, es el conjunto de costumbres y normas que se consideran buenas para dirigir o juzgar el comportamiento de las personas en una comunidad. Pero resulta que una relación BDSM es algo entre dos donde lo importante es el consenso, no la moral.

¿Y la ética?

En cuanto a la ética, el BDSM tiene unas reglas éticas básicas basadas en el respeto, el consenso, etc. La ética en el BDSM debería ser la misma para todos, basada en el respeto a las voluntades ajenas. Puede parecer amoral pegarle a una mujer, pero es ético si la mujer me pide que la pegue como parte de un rol donde disfruta con ello.

El problema llega cuando confundimos la moral (que tiene mil colores) con la ética (que debería tener uno solo). He escuchado decenas de veces a amos decir que ellos hacen lo que quieren con sus sumisa porque ellas son amorales. ¿Qué diablos significa eso? Por muy amoral que sea la otra persona, la ética te empuja a hacer solo lo que ella desea (sus límites) y no lo que tu desees.

Podemos ser todo lo amorales que deseemos, pero la ética es inviolable y debería ser única. Esa es mi visión (probablemente equivocada) de todo esto. Se que, para muchos, moral y ética es lo mismo (incluso por definición) pero no es mi caso y, comenzar a diferenciarlo de esta manera, me ayuda en mi día a día con el BDSM.

cropped-cooltext288592119786656.png

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s