Actueu! (!Actuad¡)

2015_01_13_CineMudo-CineClub-599x275

Encara segueixo sorprenent-me quan una persona diu estar interessada en la submissió però, a continuació, expressa els seus dubtes perquè el seu caràcter no és gens submís. També succeeix el contrari, qui vol ser dominant, però es considera una persona contrària a actuar d’aquesta manera. La meva contestació sempre és la mateixa: quan assumim un paper, busquem el fet contrari d’allò que som, això ens permet prendre’ns unes vacances de nosaltres mateixos, però també transforma l’experiència en quelcom més divertit, quelcom poderós, un parèntesi de plaer culpable quan entenem que és un paper. Podem “actuar” sense aquesta por a imaginar que acabarem convertint-nos en allò que no som. Imagineu ara a un actor o una actriu de cinema. Creieu que volen interpretar a un actor de cinema amb una vida semblant a la seva? Interpretar-se a si mateixos? Prefereixen interpretar personatges històrics o dolents o discapacitats, gent diametralment oposada a allò que són. Primer perquè és un repte professional però també perquè això els ajuda al fet que el seu treball sigui més entretingut, més visual, més espectacular.

Les millors submises que he conegut eren persones amb responsabilitats empresarials o dones de marcat caràcter. Persones que, a priori, eren la cosa més allunyada a una fotografia d’elles sotmetent-se a una persona. Les millors submises que he conegut eren aquelles que millor entenien que sotmetre era una manera d’alliberar-se de si mateixes. Això les empenyia alhora que les excitava.

Jugueu amb els vostres amics (si són aquest tipus d’amics), amb els vostres amants o amb la vostra parella. Però mai deixeu de jugar, d’experimentar, de descobrir, de divertir-vos com un nen petit davant d’un regal de Nadal. Adopteu un paper diferent d’allò que sou.

Actueu.


Aún sigo sorprendiéndome cuando una persona dice estar interesada en la sumisión pero, a continuación, expresa sus dudas porque su carácter no es nada sumiso. También sucede lo contrario, quien quiere ser dominante, pero se considera una persona contraria a actuar de esa manera. Mi contestación siempre es la misma: cuando asumimos un rol, buscamos lo contrario de lo que somos, eso nos permite tomarnos unas vacaciones de nosotros mismos, pero también transforma la experiencia en algo más divertido, algo poderoso, un paréntesis de placer culpable cuando entendemos que es un rol. Podemos “actuar” sin ese miedo a imaginar que acabaremos convirtiéndonos en lo que no somos. Imaginad ahora a un actor o una actriz de cine. ¿Creéis que quieren interpretar a un actor de cine con una vida parecida a la suya? ¿Interpretarse a sí mismos? Prefieren interpretar personajes históricos o villanos o discapacitados, gente diametralmente opuesta a ellos. Primero porque es un reto profesional pero también porque eso les ayuda a que su trabajo sea más entretenido, más visual, más espectacular.

Las mejores sumisas que he conocido eran personas con responsabilidades empresariales o mujeres de marcado carácter. Personas que, a priori, eran lo más alejado a una fotografía de ellas sometiéndose a una persona. Las mejores sumisas que he conocido eran aquellas que mejor entendían que someterse era una manera de liberarse de sí mismas. Eso las empujaba al tiempo que las excitaba.

Jugad con vuestros amigos (sin son ese tipo de amigos), con vuestros amantes o con vuestra pareja. Pero nunca dejéis de jugar, de experimentar, de descubrir, de divertiros cual niño pequeño delante de un regalo de navidad. Adoptad un rol diferente a aquello que sois.

Actuad.

cropped-cooltext288592119786656.png

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s