Frustració (Frustación)

Captura

En algunes ocasions confonem el sexe (potser extrem) amb el BDSM. És una confusió comprensible que neix a la realitat que, per a gairebé tots, a on acaba un, comença l’altre, compartint a més espais i pràctiques comunes. Confondre totes dues pràctiques és un problema de qui etiqueta, no de qui practica. Tot i això, quan comencem al món del BDSM, cal entendre la diferència perquè, tot i que les practiques semblin les mateixes, els rols no. Al BDSM hi ha un dominant i un dominat. Al sexe podem actuar com a tals, però no tenim un rol definit.

Novament, un problema d’etiquetes.

Sigui com sigui, la cosa que hem de tenir clara és allò que cerquem, quins mitjans posem, amb qui i en quin moment podrem dir “això es la cosa que volia”. Si teniu clar això i podeu obviar la frustració, estareu en el camí de l’èxit més pervers.


(Traducción al castellano) En algunas ocasiones confundimos el sexo (quizás extremo) con el BDSM. Es una confusión entendible que nace de la realidad de que, para casi todos, donde acaba uno, comienza el otro, compartiendo además espacios y prácticas comunes. Es más, confundir ambas practicas es un problema de quien etiqueta, no de quien practica. No obstante, cuando comenzamos en el mundo del BDSM, hay que entender la diferencia porque, aunque las practicas sean parecidas, los roles no. En el BDSM hay un dominante y un dominado. En el sexo podemos actuar como tales, pero no tenemos un rol definido.

De nuevo, un problema de etiquetas.

Sea como sea, lo que tenemos que tener claro es que es lo que buscamos, que medios ponemos para ello, con quien y en qué momento podremos decir “esto es lo que quiero”. Si tenéis claro eso y podéis obviar la frustración, estaréis en el camino del éxito mas perverso.

Anuncis

La primera vegada (relat)

cerveza-peroni-gran-reservaElla està seguda enfront meu (o jo enfront seu), una taula que ara té dues cerveses quasi buides ens separa. Hem parlat, parlem i parlarem de diferents temes però, sobretot, parlem de dominació i submissió. Un dels dos vol dominar a l’altre tot i que potser no succeirà avui. Sóc jo aquesta persona, per descomptat, el llop que mira a la seva presa amb curiositat i gana. Parlo, escolto i no puc separar la vista dels seus mugrons marcant-se sota la roba, hipnòtics, a cada moment que passa, a cada glop de cervesa, els seus mugrons es marquen més, a mesura que parlem, com si estigués cada vegada més excitada. Ho està. Li he dit (potser manat) que vingui sense sostenidors, ha obeït. Li dic (potser la mano) que s’apropi, ella em mira i durant el breu segon de dubte raonable, em torna la mirada quasi espantada. No li he ordenat, només li he dit, però ella ara té la mateixa capacitat de resposta que si el seu amo li hagués ordenat quelcom. No es nega i s’apropa. Agafo per sobre de la tela un dels seus mugrons que estrenyo amb força. M’agrada. La seva mirada, clavada a la meva, passa de plaer a plaer incòmode. Deixo anar el seu mugró i ella baixa la vista com si hagués fet una travessura infantil que comportarà el fet de marxar a dormir sense les postres. Li agrada però també la incomoda, estem a un bar buit i els cambrers no ens poden veure. Li torno a dir que s’apropi. Aquesta vegada ja no dubta, ho fa amb un mig somriure. Agafo l’altre mugró i estrenyo. Ella es mossega el llavi però no desvia la vista.

Allà mateix li hauria tret la roba que portava i l’hagués usat pel meu plaer a sobre la taula que ens separa.

Quan hem començat a parlar, fa una hora, ens separaven més coses que no només la taula d’un bar, de fet era una muralla invisible inconscientment construïda amb records del passat, potser amb dubtes del present que impedeixen qualsevol futur. Però la conversa ha despertat la seva curiositat i la muralla s’ha desfet a poc a poc, com paper sota una forta pluja semblant a la que observem ara tots dos, refugiats a l’interior del bar. No puc deixar d’imaginar que estic enfront d’una submisa sense experiència a la qual puc acompanyar a un món desconegut per ella. Penso fer-ho, donar-li tot el plaer que sigui capaç. I és que ara és la meva feina.

Continua plovent i aquesta pluja treu el llop més fosc que porto dins. La observo, porta amb un vestit fosc, les seves cames es mostren espectaculars, enfundades en unes mitges negres de les quals puc veure fins i tot part del portalligues. És una dona preciosa, a mi m’ho sembla. També intueixo que serà una magnifica submisa. I és per tot això que mentre parlem l’única cosa que passa pel meu cap es portar-la a casa meva, lligar-la, aixecar la seva faldilla i follar-li el cul per acabar corrent-me a dins i que noti la llet calenta a les seves entranyes.

Que sàpiga, realment, a qui pertany.

La maleïda dopamina (La maldita dopamina)

Captura

El físic ens condiciona, per bé i per malament, qui negui això està negant la química del nostre cervell. La discussió és fins a quin punt ens condiciona. Posem una nit de festa, recolzats a la barra de qualsevol discoteca, barallant-nos amb la resta dels presents per aconseguir que ens serveixin una copa mentre perquè som invisibles per qui les serveix a l’altra banda. De sobte veiem a algú que ens atreu. L’aspecte físic d’aquesta persona fa que una part del nostre cervell anomenada àrea preóptica medial (mPOA), dins de l’hipotàlem, comenci a enviar senyals neuronals a una altra estructura cerebral anomenada àrea ventral tegmental (VTA) que és la que allibera la dopamina que modifica el nostre comportament social (i reproductiu). Què és allò que fa que aquesta successió de connexions es desencadeni o no? Això sí que és un misteri. Asseguren que els homes busquen un físic rotund perquè, de forma atàvica, cerquen a la femella reproductiva. Seguim tenint el mateix cervell que l’home prehistòric, deia Punset, perquè la societat ha evolucionat a una velocitat que el nostre cervell no. Les dones busquen un home segur, potser fort, busquen a aquest caçador que els porti les restes del mamut a la cova.

Podríem ara posar-nos intensos i protestar dient que és una interpretació masclista, o que hi ha un altre tipus de gèneres i interaccions entre ells. D’acord, les combinacions són massa. tot i que aquest no és el camp per a aquesta batalla. Intentem entendre perquè el físic ens condiciona en una primera instància, no ser políticament correcte

Al BDSM, condicionar-se pel físic podria ser un error perquè el BDSM és, per sobre de tot, una activitat cerebral. No es millor amo el més atractiu, però tampoc serà un bon amo aquell a qui una submisa rebutgi pel seu físic. Evidentment, hi ha un component d’atracció necessari al BDSM, com a qualsevol altre tipus de relació, pot ser físic, intel·lectual o un somriure que ens enamori. Però aquí està i ha de succeir. Tots tenim uns mínims, en el cas del BDSM haurien de ser mínims en la seva expressió més literal i evitar deixar-nos portar per aquesta droga que és la Dopamina i que ens empeny a cercar el millor caçador o a la millor mare.Perquè tot i que el nostre cervell segueix sent prehistòric, nosaltres som practicants del BDSM del segle XXI.


(Traducción al castellano) El físico nos condiciona, para bien y para mal, quien niegue eso está negando la química de nuestro cerebro. La discusión entra en hasta que punto nos condiciona. Pongamos una noche de fiesta, apoyados en la barra de cualquier discoteca, peleándonos con el resto de los presentes por conseguir que nos sirvan una copa mientras somos invisibles para quien sirve las copas al otro lado. De repente vemos a alguien que nos atrae. El aspecto físico de esa persona hace que una parte de nuestro cerebro llamada área preóptica medial (mPOA), dentro del hipotálamo, comience a enviar señales neuronales a otra estructura cerebral llamada área ventral tegmental (VTA) que es la que libera la dopamina que modifica nuestro comportamiento social (y reproductivo). ¿Qué es lo que hace que esta sucesión de conexiones se desencadene o no? Eso si que es un misterio. Aseguran que los hombres buscan un físico rotundo porque, de forma atávica, buscan a la hembra reproductiva. Seguimos teniendo el mismo cerebro que el hombre prehistórico, decía Punset, porque la sociedad ha evolucionado a una velocidad que nuestro cerebro no. Las mujeres buscan un hombre seguro, quizás fornido, buscan a ese cazador que les traiga los restos del mamut a la cueva.

Podríamos ahora ponernos intensos y protestar diciendo que es una interpretación machista, que hay otro tipo de géneros e interacciones entre ellos. De acuerdo, las combinaciones son demasiadas. aunque este no es el campo para esa batalla. Intentamos entender porque el físico nos condiciona en una primera instancia, no ser políticamente correctos.

En el BDSM, condicionarse por el físico podría ser un error porque el BDSM es, ante todo, una actividad cerebral. No será mejor amo el más atractivo, pero tampoco será un buen amo aquel a quien una sumisa rechace por su físico. Evidentemente, hay un componente de atracción necesario en el BDSM, como en cualquier otro tipo de relación, puede ser físico, intelectual o una simple sonrisa que nos enamore. Pero ahí está y debe darse. Todos tenemos unos mínimos, en el caso del BDSM deberían ser mínimos en su expresión mas literal y evitar dejarnos llevar por esa droga que es la Dopamina y que nos empuja a busca al mejor cazador o a la mejor madre.

Porque aunque nuestro cerebro siga siendo prehistórico, nosotros somos practicantes del BDSM del siglo XXI.