Els nostres pitjors censors (nuestros peores censores)

Revisant els relats eròtics que he publicat a internet durant tots aquests anys (per una recopilació que s’hi publicarà d’aquí a poc), m’he adonat de com els temps canvien alhora que canvia la nostra percepció d’allò que és políticament correcte o no. Fa quinze anys no em preocupava ser políticament incorrecte, ésser dur o agressiu als meus relats. Ara, en revisar-los em sorprenc a mi mateix rebaixant el to, canviant paraules per altres més suaus. Aquesta societat malaltissa de la cosa políticament correcta ens ha convertit en els nostres pitjors censors.

El títol de la recopilació serà “Perversos relatos” i sóc conscient que per la natura d’alguns dels relats, més d’un se sentirà ofès fins al punt de criticar o denunciar. Molta gent no s’adona de la diferència entre ficció (o art) i realitat. S’omplen la boca dient que l’artista provoca dintre la ficció, actes reals a gent real.

Qui diu això és un ximple, tan ximple com tanmateix jo que no puc autocensurar-me.

Maleït segle XXI.


(Traducción al castellano) Revisando los relatos eróticos que he publicado en internet durante todos estos años (por una recopilación que se publicará de aquí a poco), me he dado cuenta de cómo los tiempos cambian a la vez que cambia nuestra percepción de aquello que es políticamente correcto o no. Hace quince años no me preocupaba ser políticamente incorrecto, ser duro o agresivo en mis relatos. Ahora, al revisarlos, me sorprendo a mí mismo rebajando el tono, cambiando palabras por otras más suaves. Esta sociedad enfermiza de lo políticamente correcto nos ha convertido en nuestros peores censores.

El título de la recopilación será “Perversos relatos” y soy consciente de que, por la naturaleza de algunos de los relatos, más de uno se sentirá ofendido hasta el punto de criticar o denunciar. Muchos no se dan cuenta de la diferencia entre ficción (o arte) y realidad. Se llenan la boca diciendo que el artista provoca, dentro la ficción, actos reales en gente real.

Quién dice esto es un tonto, tan tonto cómo yo que no puedo dejar de autocensurarme.

Maldito siglo XXI.

cooltext288592119786656

Anuncis

2 thoughts on “Els nostres pitjors censors (nuestros peores censores)

  1. Doncs si, jo crec que ja ens estem passan amb aixó del que es politicament correcte. L’altre dia, en una página d’internet vaig trobar cançons dels ansy 80-90, i algunes resulta que avuí dia seríen censurables pel llenguatge que utilitzen o per les coses que diuen i si ho penses bé, si llavors no eren censurables, perqué ara sí? hem tornat enrere?

    M'agrada

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s