Quedar-se a mitges (Quedarse a medias)

Sin título

Quan una persona del passat (una submisa) acudeix a mi per dir-me que se sent agraïda pel que va aprendre amb mi, sempre sento la necessitat de contradir-la i dir que potser sí que va aprendre, però podria haver après més. Assumeixo que, amb les submises debutants, gairebé sempre em quedo a mig fer, gairebé mai puc portar-les fins al límit del seu potencial i sento que encara ens queden pendents unes quantes sessions, tot i que han passat anys, on completaré la seva educació.

Tot i això, per a elles sembla que va ser suficient per iniciar-se.

De vegades crec que tinc certa incapacitat com a amo per marcar aquests temps i aquesta necessària disciplina que forcen una educació com hauria de ser.

Hi ha dues formes d’enfrontar-se a això: o bé encongir-se d’espatlles i conformar-se amb què vas ajudar algú, tot i que et vas quedar a mig fer, o bé frustrar-te imaginant fins a on podries haver arribat i mai ho vas fer. La primera és optimista i la segona és pessimista. La primera és generosa i la segona egoista.

Entenc que hi hagi dies en què em senti un pessimista i un egoista.

Si alguna vegada vas ser la meva submisa al passat, sento no haver fet tot el possible per portar-te més enllà d’on ens vàrem quedar. La culpa va ser tota meva.


(Traducción al castellano) Cuando una persona del pasado (una sumisa) acude a mí para decirme que se siente agradecida por lo que aprendió conmigo, siempre siento la necesidad de contradecirla y decir que quizás si que aprendió, pero podría haber aprendido mucho más. Siento que con las sumisas primerizas, casi siempre me quedo a medias, casi nunca puedo llevarlas hasta el límite de su potencial y siento que todavía nos quedan pendientes unas cuantas sesiones, aunque hayan pasado años, donde completaré su educación.

No obstante, para ellas parece que fue suficiente para iniciarse.

A veces creo que tengo cierta incapacidad como amo para marcar esos tiempos y esa necesaria disciplina que fuerzan una educación como debería ser.

Hay dos formas de enfrentarse a ello: o bien encogerse de hombros y conformarse con que ayudaste a alguien, aunque te quedaste a medias, o bien frustrarte imaginando hasta donde pudiste llegar y nunca lo hiciste. La primera es optimista y la segunda es pesimista. La primera es generosa y la segunda egoísta.

Siento que haya días en que me sienta un pesimista y un egoísta.

Si alguna vez fuiste mi sumisa en el pasado, siento no haber hecho todo lo posible por llevarte más allá de donde nos quedamos. La culpa fue solo mía.

Anuncis

2 thoughts on “Quedar-se a mitges (Quedarse a medias)

  1. A vegades, no estem en el moment idoni per a avançar, i no crec que sigui culpa de ningú, és el moment personal de cadascú.

    Veig normal tenir aquella sensació no gaire agradable de deixar les coses a mitges, però pot ser, i parlo des del desconeixement concret dels casos, per a elles no va ser deixar-ho a mitges, va ser el que necessitaven i per això se senten agraïdes…

    Les percepcions són molt diferents depenent de les persones i només t’hauries de quedar amb que vas fer tant com vas poder en aquell moment.

    Segur que arribarà qui vulgui recórrer el camí fins al final…segur…només cal estar atent…

    M’agrada molt com escrius…un plaer llegir-te.

    M'agrada

    • Certament, el meu text (o reflexió) venia de la meva frustració per no poder continuar, entenc que per les altres persones, segurament era el moment idoni.

      Tant de bo algú vulgui recórrer tot el camí (o tornar-ho a intentar). Estaré atent. 😉

      Gràcies per les teves amables paraules

      Liked by 1 person

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s