Donar la cara (Dar la cara)

Sin título

Algunes persones arriben a aquest blog, vés tu a saber des d’on i com. Arriben i llegeixen. Les estadístiques diuen que arriba molta gent, des de diferents països, i que llegeixen molts dels textos que hi ha aquí. Tot i que gairebé ningú comenta, no li donen al “m’agrada” ni interactuen de qualsevol altra manera.

No és un retret, ho entenc. Què pensaria algú si veu que el veí o el seu fill li ha donat “m’agrada” a un post d’un blog com aquest? Tanmateix jo escric des de l’anonimat. Però no puc deixar de pensar en la paradoxa al fet que no donem la cara per temor a ser reconeguts en un espai on aquells que poden reconèixer-nos… han arribat també (vés tu a saber des d’on i com).

Si voleu dir-me qualsevol cosa mantenint l’anonimat, podeu escriure’m al correu electrònic. Algunes persones ho han fet, curiosament des d’adreces de correu anònimes (o que no desvetllaven la seva veritable personalitat). Però qui sóc jo per jutjar-los? Fins i tot la meva adreça de correu és també una màscara que oculta al meu veritable jo.

Prejudicis? Molts, tot i que no confoneu anonimat amb mentida.


(Traducción al castellano) Algunas personas llegan a este blog vete tú a saber desde dónde y cómo. Llegan y leen. Las estadísticas dicen que llega mucha gente, desde diferentes países, y que leen muchos de los textos que hay aquí. Aunque casi nadie comenta, no le dan al “me gusta” ni interactúan de cualquier otra manera.

No es un reproche, lo entiendo. ¿Qué pensaría alguien si ve que el vecino o su hijo le ha dado “me gusta” a un post de un blog como este? Yo mismo escribo desde el anonimato. Pero no puedo dejar de pensar en la paradoja de que no damos la cara por temor a ser reconocidos en un espacio donde aquellos que pueden reconocernos… han llegado también (vete tú a saber desde dónde y cómo).

Si queréis decirme cualquier cosa manteniendo el anonimato, podéis escribirme al correo electrónico. Algunas personas lo han hecho, curiosamente desde direcciones de correo anónimas (o que no desvelaban su verdadera personalidad). ¿Pero quien soy yo para juzgarles? Incluso mi dirección de correo es también una máscara que oculta a mi verdadero yo.

¿Prejuicios? Muchos, aunque no confundáis anonimato con mentira.

Anuncis

2 thoughts on “Donar la cara (Dar la cara)

  1. Bona tarda Senyor,
    El problema es que moltes vegades se te por de qui pugi llegir unes paraules teves, ja que tothom te una vida privada que no es vol veure barrejada en la segona vida diguem-li recluida amb la fantasia.
    Per això moltes vegades no se sol escriure amb aquests tipus de blogs, jo tinc un blog i també tinc moltes visites però cap comentari, si que moltes vegades m’he ha escrit algú al meu correu personal.
    Atentament, Criada Susi

    M'agrada

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s