Decebut (Decepcionado)

1701

Abans de tot he de dir que estic convençut que en aquesta vida decebem als altres en la mateixa mesura que ens deceben a nosaltres. Ningú està lliure de culpa. I és que, la decepció, neix de totes aquestes expectatives pel fet de voler que tot sigui millor. Creiem que els altres han de comportar-se amb els mateixos paràmetres amb què ens comportem nosaltres. Però gairebé mai és així: la decepció està assegurada. Puc manegar les decepcions que neixen d’una personalitat diferent de la meva. Puc manegar que algú sigui diferent de mi. Allò que no puc manegar (perquè no tolero) és la decepció que neix quan algú descura tot allò que comporta la paraula “amistat” (encara que no sigui una profunda amistat). Aquestes decepcions per a mi són aquesta línia vermella que ningú hauria de creuar. Quan algú que vull, que és el meu amic o que tinc en estima, creua aquesta línia vermella, al meu cervell s’activa un interruptor que em fa rebutjar de ple a aquesta persona. Pots equivocar-te, però mai fer mal de manera conscient a algú a qui tens en estima. I el silenci, de vegades, es el pitjor dels mals.

No val la pena enfadar-se perquè la vida va molt més enllà de conflictes amb qui ens envolten. No pots demanar que algú procuri no fer-te mal en la mateixa mesura que tu procures no fer mal. Tampoc pots esperar que algú et vulgui com tu el vols.

La millor cosa és encongir-se d’espatlles i oblidar.


(Traducción al castellano) Vaya por delante decir que estoy convencido que en esta vida decepcionamos a los demás en la misma medida que nos decepcionan. Nadie está libre de culpa. Y es que, la decepción, nace de todas esas expectativas de pretender que todo sea mejor. Creemos que los demás han de comportarse con los mismos parámetros con que nos comportamos nosotros. Pero casi nunca es así con lo que la decepción está asegurada. Puedo manejar las decepciones que nacen de una personalidad diferente a la mía. Puedo manejar que alguien sea diferente a mí. Lo que no puedo manejar (porque no tolero) es la decepción que nace cuando alguien descuida todo cuanto comporta la palabra “amistad” (aunque no sea una profunda amista). Estas decepciones para mí son esa línea roja que nadie debería cruzar. Cuando alguien que quiero, que es mi amigo o que tengo en estima, cruza esa línea roja, en mi cerebro se activa un interruptor que me hace rechazar de pleno a esa persona. Puedes equivocarte, pero nunca hacer daño de manera consciente a alguien a quien tienes en estima. Y el silencio, a veces, el peor de los males.

No vale la pena enfadarse porque la vida va mucho más allá de conflictos con quienes nos rodean. No puedes pedir que alguien procure no hacerte daño en la misma medida que tú procuras no hacer daño. Tampoco puedes esperar que alguien te quiera como tú le quieres.

Lo mejor es encogerse de hombros y olvidar.

Anuncis

One thought on “Decebut (Decepcionado)

  1. Silvia 5 Agost 2017 / 1:51

    Conec aquest interruptor per desgràcia. …… a vegades potser exigim o esperem massa de les persones i no cal.
    Si tanta gent ens ha decebut al cap dels anys potser hem de replantejar-nos coses.

    M'agrada

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s