L’interès (El interés)

lose-loseTots ens movem per un cert interès, qui digui que no, a més de ser un interessat, és un mentider. Fins i tot en certs actes de bondat, existeix cert interès. És allò que coneixem com a “egoisme positiu”, com quan una persona dóna almoina a algú: aquest win-win on qui ho necessita obté una mica de diners i qui ho dóna se sent millor persona que moments abans.

Amos i submises també ho són per interès propi, fins i tot la submisa, totalment servil i aliena als seus propis interessos, serveix al seu amo per l’interès d’aconseguir el plaer que neix del fet de servir. L’amo també té els seus interessos, lògic. I això és dolent? No!
I és que, fins i tot el més bondadós dels mortals, actua per un interès propi que beneficia a la resta. L’egoisme és bo si és sa.

Tant si voleu entrar al món del BDSM com si esteu en ell, mai us avergonyiu de l’interès, de l’egoisme o de mirar solament cap a dins, perquè tot això també crea beneficis en les persones que practiquen el BDSM amb nosaltres. No pretengueu ser Gandhi ni tampoc el Sr. Grey, sigueu vosaltres/as mateixos/as i permeteu que aquest egoisme o aquest interès flueixi sense entorpir els vostres actes perquè aquest egoisme o aquest interès empeny aquesta relació i permet la retroalimentació.


(Traducción al castellano) Todos nos movemos por un cierto interés, quien diga que no, además de interesado es un mentiroso. Incluso en ciertos actos de bondad, existe cierto interés. Es lo que conocemos como “egoísmo positivo”, como cuando una persona da una limosna a alguien: ese win-win donde quien lo necesita obtiene algo de dinero y quien lo da se siente mejor persona que momentos antes.

Amos y sumisas también lo son por interés propio, incluso la sumisa, totalmente servil y ajena a sus propios intereses, sirve a su amo por el interés de conseguir el placer que nace del servir. El amo también tiene sus intereses, lógico. ¿Y eso es malo? ¡No!
Y es que, incluso el más bondadoso de los mortales, actúa por un interés propio que beneficia al resto. El egoísmo es bueno si es sano.

Tanto si queréis entrar en el mundo del BDSM como si estáis en él, nunca os avergoncéis del interés, del egoísmo o de mirar solo hacia dentro, porque todo eso también crea beneficios en las personas que practican el BDSM con nosotros. No pretendáis ser Gandhi ni tampoco el Sr. Grey, sed vosotros/as mismos/as y permitid que ese egoísmo o ese interés fluya sin entorpecer vuestros actos porque ese egoísmo o ese interés empuja esa relación y permite la retroalimentación.

Anuncis

Elogi de la mentida (Elogio de la mentira)

15Respecte al fet de mentir o no mentir (a la teva parella) quan decideixes ser submisa/a o ama/o d’una altra persona (aliena a aquesta parella), en primer lloc, cal fugir de ficar diferents conceptes al mateix sac i criminalitzar aquesta la mentida com si acabéssim de matar a Kennedy i aixequéssim les mans repetint “jo no he estat!”. És cert que, en aquest tema, no hi ha terme mitjà: o menteixes o mai t’endinsaràs al món BDSM. Sento ser així de radical, però ho he vist abans en gent casada (o en parella). Tret que el matrimoni sigui un complet desastre, cal assumir certes mentides i assumir també que, després de les sessions, et puguis sentir culpable. Per què mentir llavors? Tinc una altra teoria: la vida només passa una vegada i, a més, passa a tal velocitat que no podem permetre’ns el fet de perdre el temps en disposicions morals que l’única cosa que pretenen és convertir-nos en allò que no som. Si ets submisa i ho has de ser a l’esquena del teu marit: que així sigui. La vida no és perfecta, però hem de viure-la. El contrari és deixar de viure-la perquè els engranatges no encaixen, si això succeeix, després ens penedirem i ens penedirem quan ja no tinguem edat o quan puguem, però no tinguem les forces. Mentir és ferir? Si l’altra persona no ho sap: no. És més, sóc un gran defensor de la mentida en aquests casos perquè si vius plenament el BDSM, seràs una persona més plena, més completa, estaràs més feliç (perquè els petits passos en el BDSM generen emocions properes a l’orgull) i si ets capaç de sobreposar-te a aquesta mentida, llavors la vida amb els qui t’envolten serà millor (pel simple motiu que tu et sentiràs millor). La mentida està sobrevalorada, tots mentim, diàriament, fins i tot grans mentides que no porten a res. El problema és que associem la mentida a la traïció i no es tracta d’això: la mentida forma part de l’ésser humà, forma part de nosaltres, d’allò que som. Pretendre ser honests també és mentir… mentir-nos a nosaltres mateixos.


(Traducción al castellano) Respecto al hecho de mentir o no mentir (a tu pareja) si decides ser sumisa/a o ama/o de otra persona (ajena a esa pareja), en primer lugar, hay que huir de meter diferentes conceptos en el mismo saco y criminalizar esa la mentira como si acabásemos de matar a Kennedy y levantásemos las manos repitiendo “¡yo no he sido!”. Es cierto que, en este tema, no hay término medio: o mientes o no entrarás nunca en el mundo BDSM. Siento ser así de radical, pero lo he visto antes en gente casada (o en pareja). A no ser que el matrimonio sea un completo desastre, hay que asumir ciertas mentiras y asumir también que, después de las sesiones, te puedas sentir culpable. ¿Por qué mentir entonces? Tengo otra teoría: la vida solo pasa una vez y además pasa a tal velocidad que no podemos permitirnos el perder el tiempo en disposiciones morales que lo único que pretenden es convertirnos en aquello que no somos. Si eres sumisa y lo has de ser a espaldas de tu marido: que así sea. La vida no es perfecta, pero hemos de vivirla. Lo contrario es dejar de vivirla porque los engranajes no encajan, si eso sucede, luego nos arrepentiremos y nos arrepentiremos cuando ya no tengamos edad o cuando podamos, pero no tengamos las fuerzas. ¿Mentir es herir? Si la otra persona no lo sabe: no. Es más, soy un gran defensor de la mentira en estos casos porque si vives plenamente el BDSM, serás una persona más plena, más completa, estarás más feliz (porque los pequeños pasos en el BDSM generan emociones cercanas al orgullo) y si eres capaz de sobreponerte a esa mentira, entonces la vida con quienes te rodean será mejor (por el simple motivo que tú te sentirás mejor). La mentira está sobrevalorada, todos mentimos, a diario, incluso grandes mentiras que no llevan a nada. El problema es que asociamos la mentira a la traición y no se trata de eso: la mentira forma parte del ser humano, forma parte de nosotros, de lo que somos. Pretender ser honestos también es mentir… mentirnos a nosotros mismos.