El vidre i el ferro (El vidrio y el hierro)

7609484870_071102cd4e_bHi ha persones que semblen fràgils, construïdes d’un vidre tan lleuger que fins i tot una ventada pot trencar-les per la meitat. També hi han persones dures com el metall més indestructible. Les veiem però no les coneixem i aquesta rapidesa que tenim en etiquetar absolutament tot ens fa creure que a la primera el vidre es trencarà i que per molt que colpegem el metall no aconseguirem ni fer la més insignificant de les esquerdes.

Però no tot és com sembla. He conegut dones de ferro que després eren les submises menys capaces, amb por d’endinsar-se mes enllà de la seva zona de confort. Són dones de ferro que com submises diuen “no” a tot, ni tan sols potser. Després conec dones fràgils, tan fràgils que tens por ni de fer-li una abraçada però després són les submises més fortes, mes decidides, submises amb pocs “no” i amb molts “potser”, ho volen provar tot per saber si allò els hi agrada o no, sobreposant-se a les seves pors.

És millor un tipus de submisa que un altre? Evidentment, als amos ens encanten les submises que volen experimentar més enllà de la seva zona de confort, siguin fràgils o de ferro. Allò que mes curiositat em causa és aquesta dicotomia entre allò que semblem i allò que som. Diuen que el vidre és el material més dur que existeix perquè no suporta la flexibilitat, es trenca abans de doblegar-se. Quina raó i que maco tot… poesia vital.


(Traducción al castellano) Hay personas que parecen frágiles, construidas de un vidrio tan ligero que, incluso un golpe de viento puede romperlas por la mitad. También hay personas duras como el metal más indestructible. Las observamos, aunque no las conocemos y es esa rapidez que tenemos al etiquetar absolutamente todo, que nos hace creer que a la primera el vidrio se romperá y que por mucho que golpeamos el metal no conseguiremos ni la más insignificante de las grietas.

Pero no todo es como parece. He conocido mujeres de hierro que después eran las sumisas menos capaces, con miedo de adentrarse mes allá de su zona de confort. Son mujeres de hierro que como sumisas dicen “no” a todo, ni tan siquiera se atreven a un “quizás”. Después conozco mujeres frágiles, tan frágiles que tienes miedo hasta de darles un abrazo, pero después son las sumisas más fuertes, mes decididas, sumisas con pocos “no” y con muchos “quizás”, lo quieren probar todo para saber si aquello les gusta o no, sobreponiéndose a sus miedos.

¿Es mejor un tipo de sumisa que otro? Evidentemente, a los amos nos encantan las sumisas que quieren experimentar más allá de su zona de confort, sean frágiles o sean de hierro. Lo que más curiosidad me causa es esta dicotomía entre aquello que parecemos y aquello que somos. Dicen que el vidrio es el material más duro que existe porque no soporta la flexibilidad, se rompe antes de doblarse. Cuánta razón y que bonito todo… poesía vital.

Anuncis

One thought on “El vidre i el ferro (El vidrio y el hierro)

  1. Maria 8 Desembre 2016 / 9:09

    Si el vidrio se rompe… Es difícil o casi imposible recomponerlo. Muy bonita la dicotomía.

    M'agrada

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

S'està connectant a %s