Naixem, creixem (Nacemos, crecemos)

capturaNaixem, creixem, ens eduquen, construint a poc a poc la nostra moral i també la nostra vida, trobem una feina, lloguem un pis, ens comprem un cotxe, ens casem, tenim dos fills (pot ser un, pot ser cap), canviem de pis, potser de feina, potser fins i tot de país, de família, col·leccionem un cotxe darrere l’altre a quin més gran que l’anterior, ens comprem una moto quan arriba la crisi de la mitjana edat… i després què? La vida és una successió d’esdeveniments predefinits que es construeixen un darrere un altre sobre la base de la quotidianitat. No hi ha marge de maniobra perquè la vida està estructurada de manera similar en aquesta civilització occidental i capitalista.

Practicar BDSM és, en certa manera, una manera d’escapar a tot això. Dominar o ser dominat és una manera de tornar a sentir-se viu (encara que sigui durant unes hores només), és una manera d’escapar als límits d’aquesta autopista sense sortides que és la vida. Hi ha persones que intenten escapar de la quotidianitat mitjançant esports extrems, refugiant-se a la literatura o apuntant-se a l’exèrcit per anar a matar gent a un llunyà país. I fins i tot així, segueixen sent actes quotidians.

Però el BDSM és diferent. Per què? Perquè a més de ser una pràctica que escapa del fet quotidià, és quelcom que ens transforma. Ens col·loquem una màscara i fingim ser un altre. O potser ens treiem la màscara per ser nosaltres mateixos. Sigui com sigui, és quelcom que ens allibera i ens connecta amb la nostra part més fosca, encara que també la més pura.

Proveu-ho, encara que sigui només una vegada en la vida. Feu-me aquest petit favor.


Nacemos, crecemos, nos educan, construyendo poco a poco nuestra moral y también nuestra vida, encontramos un trabajo, alquilamos un piso, nos compramos un coche, nos casamos, tenemos dos hijos (puede que uno, puede que ninguno), cambiamos de piso, quizás de trabajo, quizás incluso de país, de familia, coleccionamos un coche tras otro a cuál más grande que el anterior, nos compramos una moto cuando llega la crisis de la mediana edad… ¿y luego qué? La vida es una sucesión de acontecimientos predefinidos que se construyen uno tras otro en base a la cotidianeidad. No hay margen de maniobra porque la vida está estructurada de manera similar en esta civilización occidental y capitalista.

Practicar BDSM es, en cierta manera, una manera de escapar a todo eso. Dominar o ser dominado es una manera de volver a sentirse vivo (aunque sea durante unas horas tan solo), es una manera de escapar a los límites de esa autopista sin salidas que es la vida. Hay personas que intentan escapar de la cotidianeidad mediante deportes extremos, refugiándose en la literatura o apuntándose al ejército para ir a matar gente a un país remoto. E incluso así, siguen siendo actos cotidianos.

Pero el BDSM es diferente. ¿Por qué? Porque además de ser una práctica que escapa a lo cotidiano, es algo que nos transforma. Nos colocamos una máscara y fingimos ser otra persona. O quizás nos quitemos la máscara para ser nosotros mismos. Sea como sea, es algo que nos libera y nos conecta con nuestra parte más oscura, aunque también la más pura.

Probadlo, aunque sea una vez en la vida. Hacedme este pequeño favor.

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s