La grapa al dit (La grapa en el dedo)

petrus-623379-grapadora-color-tp_2267144956098616063fLa submissió pot semblar un joc injust doncs consisteix a establir una relació on nomes pren decisions una de les parts. Quan una submisa s’acosta al món del BDSM per primera vegada, ho fa amb l’intenció de marcar les normes d’un joc que desconeix, amagant les seves inseguretats darrere rotunds NO que no són més que l’escafandre que protegeix al bus de morir ofegat.

Quan una persona que vol aprendre a ser submisa, m’explica sobre les seves inseguretats, converteixo tot això en tasques que, fins i tot, puguin fer-la desistir per sempre. La majoria pensen que ho faig per pur egoisme, fins i tot mala fe. Tot al contrari: he conegut a moltes submises i sé que alimentar aquestes inseguretats, no és més que allargar un procés més dolorós encara d’allò que és.

Si et claves per error una grapa a un dit… Què és millor? Treure-la a poc a poc o de cop? Doncs si la submisa no s’atreveix a treure-la de cop… ho faig jo. I si en aquest camí ella llança la tovallola, llavors assumeixo les conseqüències. Però sempre és millor que llanci la tovallola el primer dia que no al cap d’un mes.

L’experiència em demostra que aquestes inseguretats estaran sempre aquí per molt temps que passada, per molt temps que li doneu a la submisa perquè les superi. Si no les ha superat en tota la seva vida, no les superarà en un mes.

És dolorós, en efecte, però arrencar la grapa de cop és l’única manera.


(Traducción al castellano) La sumisión puede parecer un juego injusto pues consiste en establecer una relación donde solo toma decisiones una de las partes. Cuando una sumisa se acerca al mundo del BDSM por vez primera, lo hace pretendiendo marcar las normas de un juego que desconoces, escondiendo sus inseguridades tras rotundos NO que no son más que la escafandra que protege al buzo de morir ahogado.

Cuando una persona que quiere aprender a ser sumisa, me cuenta sobre sus inseguridades, convierto todo eso en tareas que, incluso, puedan hacerla desistir para siempre. La mayoría piensan que lo hago por puro egoísmo e incluso mala fe. Todo lo contrario: he conocido a muchas sumisas y sé que alimentar esas inseguridades que se transforman en NO, no es más que alargar un proceso aún más doloroso de lo que es.

Si te clavas por error una grapa en un dedo… ¿Qué es mejor? ¿Sacarla poco a poco o de golpe? Pues si la sumisa no se atreve a sacarla de golpe… lo hago yo. Y si en ese camino ella arroja la toalla entonces asumo las consecuencias. Pero siempre es mejor que arroje la toalla el primer día que no al cabo de un mes.

La experiencia me demuestra que esas inseguridades estarán siempre ahí por mucho tiempo que pase, por mucho tiempo que le deis a la sumisa para que las supere. Si no las ha superado en toda su vida, no las superará en un mes.

Es doloroso, en efecto, pero arrancar la grapa de golpe es la única manera.

Advertisements

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s