Arrencada de cavall… (Arranque de caballo…)

Grand-National-The-Chair
Quan conec a algú tendeixo a fer una arrencada de cavall a la sortida del Gran National (o com Usain Bolt a la final dels 100 metres llisos), no trobo la mesura ni se gestionar els temps. Suposo que succeeix perquè m’apassionen les persones i imagino que la vida és massa curta.

De la mateixa manera que tinc aquesta sortida fulgurant, de sobte foto una frenada en sec i perdo tot l’interès (potser perquè l’interès real era menor que l’imaginat i no puc evitar la frustració que sorgeix de la decepció).

El fet més interessant de tot això és que les persones a les quals conec no són culpables que jo no sàpiga gestionar ni els temps, ni la meva emoció, ni tampoc la meva decepció. Però succeeix, i no puc evitar-ho.

Quan em converteixo en amo, això mai em succeeix perquè manego els temps a la perfecció: no depenc de ningú més que jo per gestionar la relació (amo/submisa). Però això només succeeix quan sóc amo.

Quan no exerceixo d’amo tendeixo als extrems: de l’emoció a la pèrdua d’interès amb prou feines en uns dies o unes hores.

I alguna cosa em diu que sóc massa major per canviar ja…


(Traducción al castellano) Cuando conozco a alguien tiendo a arrancarme como un caballo en la salida del Gran National (o como Usain Bolt en la final de los 100 metros lisos), no encuentro la medida ni se gestionar los tiempos. Supongo sucede porque me apasionan las personas e imagino que la vida es demasiado corta.

De la misma manera que tengo esa salida fulgurante, de repente freno en seco y pierdo todo el interés (quizás porque el interés real era menor que el imaginado y no puedo evitar la frustración que surge de la decepción).

Lo más interesante de esto es que las personas a las que conozco no son culpables de que yo no sepa gestionar ni los tiempos, ni mi emoción, ni tampoco mi decepción. Pero sucede, y no puedo evitarlo.

Cuando me convierto en amo, eso nunca me sucede porque manejo los tiempos a la perfección: no dependo de nadie más que yo para gestionar la relación (amo/sumisa). Pero eso solo me sucede cuando soy amo.

Cuando no ejerzo de amo tiendo a los extremos: de la emoción a la pérdida de interés en apenas unos días o unas horas.

Y algo me dice que soy demasiado mayor para cambiar ya…

Advertisements

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s