Com vàrem començar? (¿Cómo hemos comenzado?)

vias-trenSempre resulta complicat recordar si algú va venir a tu o el teu vas anar cap a aquesta persona. Recordo centenars de relacions passades però sóc incapaç de recordar com van començar. Recordo com van acabar, això sí. Fins i tot recordo com van acabar moltes que ni van arribar a començar. Però no sóc capaç de recordar com vaig trobar a aquesta persona (o viceversa). Suposo que el nostre cervell és infinit, però no tant, sobretot perquè el fet important és allò que va succeir, no com va començar. Em succeeix això amb la gent del BDSM però també amb qualsevol altre tipus de gent (com si la gent que practica BDSM no anessin qualsevol altre tipus de gent…). El que vull dir amb tot això és: podeu començar malament en el BDSM, fins i tot podeu equivocar-vos cent vegades, però el fet realment important és com acabeu. Equivocar-se no és dolent si sabem reconduir els nostres errors (perquè d’ells aprenem): ningú recordarà les vostres pors inicials, les vostres fugides o els vostres silencis… recordaran que després us vau convertir en bones submises i bons amos. O simplement, no us recordaran.


(Traducción al castellano) Siempre resulta complicado recordar si alguien vino a ti o tu fuiste a esa persona. Recuerdo cientos de relaciones pasadas pero soy incapaz de recordar como comenzaron. Recuerdo como acabaron, eso si. Incluso recuerdo como acabaron muchas que ni llegaron a comenzar. Pero no soy capaz de recordar como encontré a esa persona (o viceversa). Supongo que nuestro cerebro es infinito pero no tanto, sobretodo porque lo importante es lo que sucedió, no como comenzó. Me sucede esto con la gente del BDSM pero también con cualquier otro tipo de gente (como si la gente que practica BDSM no fuesen cualquier otro tipo de gente…). Lo que quiero decir con todo esto es: podéis comenzar mal en el BDSM, incluso podéis equivocaros cien veces, pero lo realmente importante es como acabéis. Equivocarse no es malo si sabemos reconducir nuestros errores (porque de ellos aprendemos): Nadie recordará vuestros miedos iniciales, vuestras huidas o vuestros silencios… recordarán que después os convertisteis en buenas sumisas y buenos amos. O simplemente, no os recordarán.

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s