Invitació a un castell (Invitación a un castillo)

castle-frankensteinSempre tinc la meva mà oferida (com al meu relat “invitació a un castell“) al fet que qui hi hagi fantasiejat amb el BDSM es plantegi seriosament si és capaç d’entrar a un “castell” (que guarda les masmorres), Per què faig això? Perquè sóc un provocador, m’encanta provocar dubtes alienes perquè les dubteu ens fan pensar. No puc escriure sense provocar de la mateixa manera que no m’agrada que la gent em llegeixi si allò que volen fer és limitar-se a llegir paraules i assentir amb el cap sense mes. No som anyells. Necessito que em qüestionin perquè només qüestionant-me es qüestionen a ells mateixos. Aquesta és la màgia de l’escriptura que desemboca en reflexió: anar més enllà de l’obvi. Sempre he dit que el millor escriptor és aquell que millor disfressa els seus missatges. Els escriptors, en el fons, som com aquest pare que fa el avionet amb la cullera perquè el seu fill es mengi les farinetes o el metge que ensenya un caramel a un altre nen abans de posar-li la vacuna. Fins i tot som com aquests depredadors nocturns que es mostren amables i seductors però que l’única cosa que pretenen és clavar els seus ullals en el teu coll: l’art de la distracció mitjançant la seducció del verb, som així, no podem evitar-ho.


(Traducción al castellano) Siempre tengo mi mano tendida, como en mi relato “invitación a un castillo” a que quien haya fantaseado con el BDSM se plantee seriamente si es capaz de entrar a un “castillo” (que guarda las mazmorras), ¿Por qué hago eso? Porque soy un provocador, me encanta provocar dudas ajenas porque las dudad nos hacen pensar.. No se escribir sin provocar de la misma manera que no me gusta que la gente me lea si lo que va a hacer es limitarse a leer palabras y asentir con la cabeza sin mas. No somos borregos, Necesito que me cuestionen porque solo cuestionándome a mi se cuestionan a si mismos. Esa es la magia de la escritura que desemboca en reflexión: ir mas allá de lo obvio. Siempre he dicho que el mejor escritor es aquel que mejor disfraza sus mensajes. Los escritores, en el fondo, somos como ese padre que hace el avioncito con la cuchara para que su hijo se coma la papilla o el medico que enseña un caramelo a otro niño antes de ponerle la vacuna. Incluso somos como esos depredadores nocturnos que se muestran amables y seductores pero que lo único que pretenden es clavar sus colmillos en tu cuello: el arte de la distracción mediante la seducción del verbo, Somos así, no podemos evitarlo.

Advertisements

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s