La paciència (La paciencia)

legit-patienceLa paciència (com la veritat) són virtuts que hauríem de tenir sense necessitat d’esforçar-nos a tenir-les. La virtut més gran d’un amo és la paciència, d’això no tinc cap dubte. Haig de reconèixer que, a vegades, algunes persones em fan perdre la paciència, però quan això succeeix em plantejo si és culpa d’elles o és culpa meva perquè, a més de no tenir la suficient paciència, no he après a comprendre els defectes o la ignorància aliena.

En el BDSM hem de tenir paciència, sobretot si arribem per primera vegada, perquè les persones que trobem, les pràctiques que provem o tot allò quan sentirem, serà diametralment diferent a tot allò que havíem imaginat. És aquí on la paciència de dominats i dominants ha de ser utilitzada com si ens anés la vida.

Molts de vosaltres llegiu relats (alguns meus) i imagineu que això és la realitat del BDSM i això us fa por o us excita. Després, a la realitat, sempre sentiu una petita i inevitable decepció. Penseu una cosa: tot allò que llegiu és diferent del fet real, fins i tot això que esteu llegint ara mateix.

Voleu saber el motiu i així evitar breus (o profundes) decepcions?

Tot allò que llegiu és fruit de l’intel·lecte aliè i l’intel·lecte aliè MAI és igual al vostre. O per dir-ho d’una altra manera: no existeix l’objectivitat en l’escriptura. Qui escriu ho fa de manera subjectiva i qui ho llegeix ho fa de la mateixa manera subjectiva. Dos subjectes interpretant de maneres diferents un mateix fet.

Tot és més senzill: relaxeu-vos i reescriviu les vostres fantasies quan les feu realitat, obtindreu alguna quelcom diferent del llegit (i imaginat) però si us sobreposeu a una primera decepció o frustració, aconseguireu viure el BDSM de manera intensa, diferent i excitant.


(Traducción al castellano) La paciencia (como la verdad) son virtudes que deberíamos tener sin necesidad de esforzarnos. La mayor virtud de un amo es la paciencia, de eso no tengo ninguna duda. He de reconocer que, en ocasiones, algunas personas me hacen perder la paciencia, pero cuando eso sucede me planteo si es culpa de ellas o es culpa mía porque, además de no tener la suficiente paciencia, no he sabido comprender los defectos o la ignorancia ajena.

En el BDSM hemos de tener paciencia, sobre todo si llegamos por primera vez, porque las personas que encontremos, las practicas que probemos o todo aquello cuanto sentiremos, será diametralmente diferente a todo cuanto habíamos imaginado. Es ahí donde la paciencia de dominados y dominantes debe ser utilizada como si nos fuese la vida en ello.

Muchos de vosotros leéis relatos (algunos míos) e imagináis que eso es la realidad del BDSM, también eso os da miedo u os excita. Después, en la realidad, siempre sentís una pequeña e inevitable decepción. Pensad una cosa: todo cuanto leáis es diferente a lo real, incluso esto que estáis leyendo ahora mismo.

¿Queréis saber el motivo y así evitar breves (o profundas) decepciones?

Todo cuanto leéis es fruto del intelecto ajeno y el intelecto ajeno NUNCA es igual al vuestro. O por decirlo de otra manera: no existe la objetividad en la escritura. Quien escribe lo hace de manera subjetiva y quien lo lee lo hace de la misma manera subjetiva. Dos sujetos diferentes interpretando de maneras diferentes un mismo hecho.

Todo es más sencillo: relajaos y reescribid vuestras fantasías cuando las hagáis realidad, obtendréis algo diferente a lo leído (e imaginado) pero si os sobreponéis a una primera decepción o frustración, conseguiréis vivir el BDSM de manera intensa, diferente y excitante.

Anuncis

Els cent metres llisos (Los cien metros lisos)

Nombre
No m’agrada la gent que surt corrent, no perquè em disgusti la gent covarda, entenc a la gent covarda i fins i tot la covardia és una virtut doncs et protegeix d’insensateses pròpies d’algú com jo. Allò que em molesta és la gent que surt corrent sense donar explicació, sense mes. També he escrit sobre això en el meu blog: la gent a qui dediques un temps i després es marxa sense dir ni adéu em semblen uns éssers repugnants. No fa falta que diguin “gràcies” només fa falta que diguin “adéu” i si ni tan sols són capaces de dir això, llavors el karma ja s’encarregarà de posar-los en el seu lloc (jo no, per descomptat). Sóc intransigent amb la mala educació? Aniré més enllà: sóc un talibà de les bones formes, en primer lloc perquè sóc català i ser educat és una cosa gratis. En segon lloc perquè crec que has de tractar als altres com vulguis que et tractin i, a vegades, marxar sense dir adéu, deixa a l’altra persona amb una innecessària sensació de culpa o frustració. Sóc conscient que visc en l’era de l’immediat, una era on l’hola és tan ràpid com l’adéu i, de vegades, ni existeixen. Potser m’estic fent gran, qui sap.


(Traducción al castellano) No me gusta la gente que sale corriendo, no porque me disguste la gente cobarde, entiendo a la gente cobarde e incluso la cobardía es una virtud pues te protege de insensateces propias de alguien como yo.. Lo que me molesta sobremanera es la gente que sale corriendo sin dar explicación, sin mas. También he escrito sobre eso en mi blog: la gente a quien dedicas un tiempo y después se marcha sin decir ni adiós me parecen unos seres repugnantes. No hace falta que digan “gracias” solo hace falta que digan “adiós” y si ni tan siquiera son capaces de decir eso, entonces el karma ya se encargará de ponerles en su lugar (yo no, desde luego). ¿Soy intransigente con la mala educación? Mucho, es mas, soy un talibán de las buenas formas, en primer lugar porque soy catalán y ser educado es algo gratis. En segundo lugar porque creo que has de tratar a los demás como quieras que te traten y, en ocasiones, irse sin decir adiós, deja a la otra persona con una innecesaria sensación de culpa o frustración. Soy consciente que vivo en la era de lo inmediato, una era donde el hola es tan rápido como el adiós y, a veces, ni existen. Quizás me esté haciendo mayor, quien sabe.

Intersexualitat (Intersexualidad)

Acostumem a prejutjar allò que desconeixem, les persones ho fan amb el BDSM encara que sigui només una (que no defineix el nostre gènere: és un rol passatger, per dir-ho d’alguna manera). Per això, quan llegeixo aquest tipus d’articles que estan fermament lligats a la identitat sexual, m’adono de tot allò que desconeixem avui dia sobre alguns temes (m’incloc). El meu resum és: no puc evitar que em prejutgin si no aconsegueixo evitar jo prejutjar. I la millor manera és informar-se. Llegiu aquest article sobre la Intersexualitat, és senzillament esplèndid.


(Traducción al castellano) Acostumbramos a prejuzgar aquello que desconocemos, las personas lo hacen con el BDSM aunque sea tan solo una práctica (que no define nuestro género: es un rol pasajero, por decirlo de alguna manera). Por eso, cuando leo este tipo de artículos que están firmemente ligados a la identidad sexual, me doy cuenta de todo cuanto desconocemos hoy en día sobre algunos temas (yo me incluyo). Mi resumen es: no puedo evitar que me prejuzguen si no consigo evitar yo prejuzgar. Y la mejor manera es informarse. Leed este artículo sobre la Intersexualidad, es sencillamente magnifico.

https://brujulaintersexual.wordpress.com/2015/10/28/como-descubri-que-soy-intersexual-por-olga-mujer-intersexual-espanola-hsc/

Com vàrem començar? (¿Cómo hemos comenzado?)

vias-trenSempre resulta complicat recordar si algú va venir a tu o el teu vas anar cap a aquesta persona. Recordo centenars de relacions passades però sóc incapaç de recordar com van començar. Recordo com van acabar, això sí. Fins i tot recordo com van acabar moltes que ni van arribar a començar. Però no sóc capaç de recordar com vaig trobar a aquesta persona (o viceversa). Suposo que el nostre cervell és infinit, però no tant, sobretot perquè el fet important és allò que va succeir, no com va començar. Em succeeix això amb la gent del BDSM però també amb qualsevol altre tipus de gent (com si la gent que practica BDSM no anessin qualsevol altre tipus de gent…). El que vull dir amb tot això és: podeu començar malament en el BDSM, fins i tot podeu equivocar-vos cent vegades, però el fet realment important és com acabeu. Equivocar-se no és dolent si sabem reconduir els nostres errors (perquè d’ells aprenem): ningú recordarà les vostres pors inicials, les vostres fugides o els vostres silencis… recordaran que després us vau convertir en bones submises i bons amos. O simplement, no us recordaran.


(Traducción al castellano) Siempre resulta complicado recordar si alguien vino a ti o tu fuiste a esa persona. Recuerdo cientos de relaciones pasadas pero soy incapaz de recordar como comenzaron. Recuerdo como acabaron, eso si. Incluso recuerdo como acabaron muchas que ni llegaron a comenzar. Pero no soy capaz de recordar como encontré a esa persona (o viceversa). Supongo que nuestro cerebro es infinito pero no tanto, sobretodo porque lo importante es lo que sucedió, no como comenzó. Me sucede esto con la gente del BDSM pero también con cualquier otro tipo de gente (como si la gente que practica BDSM no fuesen cualquier otro tipo de gente…). Lo que quiero decir con todo esto es: podéis comenzar mal en el BDSM, incluso podéis equivocaros cien veces, pero lo realmente importante es como acabéis. Equivocarse no es malo si sabemos reconducir nuestros errores (porque de ellos aprendemos): Nadie recordará vuestros miedos iniciales, vuestras huidas o vuestros silencios… recordarán que después os convertisteis en buenas sumisas y buenos amos. O simplemente, no os recordarán.