La nit (La noche)

Archivo 2-6-16 16 54 56

La dona caminava dotada d’una estranya lentitud, com en càmera lenta, carrer amunt, també donant bandades d’un costat a un altre, fins i tot podria dir-se que la fèrria verticalitat que caracteritza als éssers humans feia estona que l’havia abandonat com a conseqüència de l’alcohol. Tot i això mai acaba de caure, perquè quan semblava que estava a punt, es recolzava de sobte contra la paret i recuperava la verticalitat. Havia begut més de cinc cerveses i dos mojitos, ho havia fet amb rapidesa i amb la seguretat de qui coneix que tot aquest alcohol és l’única manera enfrontar-se a un mateix i guanyar la batalla contra la raó. L’alcohol sempre venç en la batalla contra la raó, encara que mai porti raó. La dona es va redreçar, va ajustar les seves robes i va continuar caminant fins al portal que estava a uns pocs metres, intentant mantenir l’escassa dignitat que li quedava, vestida així de matinada, amb una faldilla curta i una vaporosa camisa amb un faldón per fora. Li havia costat més de mitja hora trobar el lloc perquè ja era incapaç de reconèixer els noms dels carrers o els números. Es va plantar enfront de la porta i va observar els timbres del porter automàtic. L’única cosa que havia de fer era pressionar amb força un d’aquests números i pujar. Precisament per això ara estava gairebé borratxa: perquè sabia que aquesta l’única manera de reunir les forces per fer el que sempre havia volgut fer. Pot ser que no fos la millor solució però ara mateix era l’única. Ho faria?


(Traducción al castellano) La mujer caminaba dotada de una extraña lentitud, como en cámara lenta, calle arriba, también dando bandazos de un lado a otro, incluso podría decirse que la férrea verticalidad que caracteriza a los seres humanos hacía rato que la había abandonado como consecuencia del alcohol. No obstante nunca acaba de caer, porque cuando parecía que estaba a punto, se apoyaba de repente contra la pared y recuperaba la verticalidad. Había bebido más de cinco cervezas y dos mojitos, lo había hecho con rapidez y con la seguridad de quien sabe que todo ese alcohol es la única manera enfrentarse a uno mismo y ganar la batalla contra la razón. El alcohol siempre vence en la batalla contra la razón, aunque nunca lleve razón. La mujer se enderezó, ajustó sus ropas y continuó caminando hasta el portal que estaba a unos pocos metros, intentando mantener la escasa dignidad que le quedaba, vestida así de madrugada, con una falda corta y una vaporosa camisa con un faldón por fuera. Le había costado más de media hora encontrar el lugar porque ya era incapaz de reconocer los nombres de las calles o los números. Se plantó frente a la puerta y observó los timbres del portero automático. Lo único que debía hacer era presionar con fuerza uno de esos números y subir. Precisamente por eso ahora estaba casi borracha: porque sabía que esa la única manera de reunir las fuerzas para hacer lo que siempre había querido hacer. Puede que no fuese la mejor solución pero ahora mismo era la única. ¿Lo haría?

Anuncis

6 thoughts on “La nit (La noche)

  1. Anònim 26 Juny 2016 / 22:09

    Passava per aquí per casualitat. He llegit unes quantes entrades i m’han agradat molt. Només volia felicitar-te pel teu blog. Una abraçada. (uf feia molt de temps que no escrivia en català, sento que he perdut molta habilitat ;_;)

    Liked by 1 person

    • amobarcelona2 26 Juny 2016 / 22:23

      Ah, ara ho entenc, una altra escriptora de todorelatos.com, com jo. Un (cast, per desgràcia) plaer! ;)))

      M'agrada

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s