Vida de gos (Vida de perro)

Article de “El Periódico” sobre els rols animals. Malgrat estar penosament redactat i d’ajuntar peres amb pomes (que té a veure el dia de l’Orgull Friki amb tot això?), és interessant com a concepte.


(Traducción al castellano) Articulo de “El Periódico” sobre los roles animales. A pesar de estar penosamente redactado y de juntar churros con merinas (¿que tiene que ver el día del Orgullo Friki con todo esto?), es interesante como concepto.

http://www.elperiodico.com/es/noticias/extra/dalmata-humano-5156782#

Anuncis

Armar-se de valor (Armarse de valor)

dendraHi ha persones que, davant la seva primera experiència BDSM, es creuen incapaces de reunir el valor suficient per fer allò que desitgen fer però no es van atrevir a fer. Tots podem aconseguir allò que ens proposem (sempre que estigui al nostre abast físic). L’única cosa que hem de fer es troba els ressorts dins del nostre cap que ens permetin evitar les pors i reunir el valor suficient per decidir-nos a traspassar la porta d’algú que farà amb nosaltres quelcom que desitgem amb totes les nostres forces. El valor no és un fet voluntari sinó que neix o mor per culpa d’altres sentiments. Com més por menys valor i com més desig més valor. Com més alcohol més valor i com més raó menys valor. És a dir, el valor creix o decreix amb la resta d’emocions, siguin naturals o provocades. Si voleu fer quelcom i no teniu el valor suficient per fer-ho, llavors cerqueu dins altres sentiments més mal·leables i utilitzeu-los per fer que el valor s’engrandeixi fins que res ni ningú aconsegueixi detenir-vos.


(Traducción al castellano) Hay personas que, ante su primera experiencia BDSM, se creen incapaces de reunir el valor suficiente para hacer aquello que desean hacer pero no se atrevieron a hacer. Todos podemos conseguir cuanto nos propongamos (siempre que esté a nuestro alcance físico). Lo único que debemos hacer es encontrar esos resortes dentro de nuestra cabeza que nos permitan evitar los miedos y reunir el valor suficiente para decidirnos a traspasar la puerta de alguien que va hacer con nosotros algo que deseamos con todas nuestras fuerzas. El valor no es algo voluntario sino que nace o muere por culpa de otros sentimientos. Cuanto más miedo menos valor y cuanto más deseo más valor. Cuanto más alcohol más valor y cuanto más razón menos valor. Es decir, el valor crece o decrece acorde el resto de emociones, ya sean naturales o provocadas. Si queréis hacer algo y no tenéis el valor suficiente para hacerlo, entonces rebuscad en otros sentimientos más maleables  y utilizadlos para hacer que el valor se agrande hasta que nada ni nadie consiga deteneros.

Velocitats (Velocidades)

tumblr_m4jkxjoxF31qgs3yho1_500
Cada persona té una velocitat diferent instal·lada al lloc més profund de la seva ment, en un lloc al qual no pot accedir-se per estrènyer l’accelerador o trepitjar el fre. Això no és un problema, cada persona necessita interioritzar les coses per poder comprendre-les i realitzar-les i això, requereix un temps. El problema és que cada persona té una velocitat constant però diferent de la persona que té a prop d’ella. És a dir, que a la realitat de la teoria, uns rosteixen un pollastre en cinc minuts mentre uns altres triguen hores a rostir-ho. Els dos pollastres queden igual de ben cuinats però el temps és diferent i si se senten junts a menjar… un dels dos passarà gana, inevitablement, mentre l’altre es veurà forçat a menjar quan no tingui gana. Al món del BDSM, sobretot quan t’apropes per primera vegada, els temps de cocció són extremadament lents perque hem de derrocar moltes barreres que ens impedeixen cuinar els nostres desitjos amb la rapidesa necessària. I és en aquest moment que arriben les frustracions. Quan us apropeu al BDSM per primera vegada primera, que no us preocupi el fet que cuineu els vostres desitjos de manera més lenta que la resta. Només preocupeu-vos de donar a entendre als altres la velocitat real del vostre cervell, no els feu creure que esteu preparats per fer alguna cosa pel que encara no esteu preparats, perquè sobreposar-se a la frustració és un esforç que arriba a convertir-se en un obstacle insalvable.


(Traducción al castellano) Cada persona tiene una velocidad diferente instalada en lo mas profundo de su mente, en algún lugar al que no puede accederse para apretar el acelerador o pisar el freno. Eso no es un problema porque cada persona necesita interiorizar las cosas para poder comprenderlas y realizarlas y eso, requiere de un tiempo. El problema es que cada persona tiene una velocidad constante pero diferente a la persona que tiene cerca de ella. Es decir, que en la realidad de lo etéreo, unos asan un pollo en cinco minutos mientras otros tardan horas en asarlo. Los dos pollos quedan igual de bien cocinados pero el tiempo es diferente y si se sientan juntos a comer… uno de los dos pasará hambre, inevitablemente, mientras el otro se verá forzado a comer cuando no tenga hambre. En el mundo del BDSM, sobre todo cuando te acercas a el por vez primera, los tiempos de cocción son extremadamente lentos puesto que debemos derribar muchas barreras que nos impiden cocinar nuestros deseos con la rapidez necesaria. Y es en ese momento que llegan hasta nosotros las frustraciones. Cuando os acerquéis al BDSM por vez primera, que no os preocupe el hecho de que cocinéis vuestros deseos de manera mucho mas lenta que el resto. Solamente preocupaos de dar a entender a los demás la velocidad real de vuestro cerebro, no les hagáis creer que estáis preparados para hacer algo para lo que aun no estáis preparados, porque sobreponerse a la frustración es un esfuerzo que llega a convertirse en un obstáculo insalvable.

Nova reflexió sobre la violació consentida (Nueva reflexión sobre la violación consentida)

I-Spit-On-Your-Grave-Poster-original
He escrit abans sobre la violació consentida, avui vull fer-li una volta de rosca mes a aquesta pràctica. No vaig a entrar en disquisicions morals ni tampoc en si fingir una violació és BDSM o no. Millor que siguin uns altres qui vesteixen ajustades robes de làtex al mateix temps que posen portes al camp. Allò que vull explicar és que, com en tot allò que ens proposem fer a la vida, sempre trobarem pros i contres. Si anem a comprar una casa i tenim els diners tot seran pros i amb prou feines trobarem contres. Si anem a permetre que un desconegut fingeixi que ens violés, tot són contres en comparació als pros. Des d’un punt de vista asèptic, fingir una violació té més pros que contres, tot i que ho fas amb la persona que més confies. Això és indiscutible. Podrien llegir aquest text, psicòlegs o policies o feministes i tots pensarien que sóc un degenerat que voreja l’immoral i també l’il·legal. D’acord. Però quan fingim una violació ho fem amb una persona que desitja això amb totes les seves forces, ho fem amb algú que confia en nosaltres i vol aquesta experiència amb la qual sempre hi ha fantasiejat. I tot i així, segueix sent perillós i segueix sent rebatible. Jo, des de la meva experiència, no puc debatre tot això de la mateixa manera que no puc debatre d’allò que fan els altres i jo mai faria. La resta es limita SSC (“segur, assenyat i consensuat”) i mentre això es compleixi, la resta és nomes qüestió de temps.


(Traducción al castellano) He escrito mucho antes sobre la violación consentida, hoy quiero darle una vuelta de tuerca mas a esta práctica. No voy a entrar en disquisiciones morales ni tampoco en si fingir una violación es BDSM o no. Mejor que sean otros los que se ponen ajustados trajes de látex al tiempo que ponen puertas al campo. Lo que hoy quiero explicar es que, como en todo lo que nos proponemos hacer en la vida, siempre encontraremos pros y contras. Si vamos a comprar una casa y tenemos el dinero todo serán pros y apenas encontraremos contras. Si vamos a permitir que un desconocido finja que nos va a violar, todo son contras y en comparación a los pros. Desde un punto de vista aséptico, fingir una violación tiene mas pros que contras, aunque lo hagas con la persona que mas confías. Eso es indiscutible. Podrían leer este texto psicólogos o policías o feministas y todos pensarían que soy un degenerado que bordea lo inmoral y también lo ilegal. De acuerdo. Pero cuando fingimos una violación lo hacemos con una persona que desea eso con todas sus fuerzas, lo hacemos con alguien que confía en nosotros y quiere esa experiencia con la que siempre ha fantaseado. Y aun y así, sigue siendo peligroso y sigue siendo debatible. Yo, desde mi experiencia, no puedo debatir sobre todo eso de la misma manera que no puedo debatir sobre practicas que hacen otros y yo nunca haría. El resto se limita SSC (“seguro, sensato y consensuado”) y mientras eso se cumpla, el resto es solo cuestión de tiempo.

Ícar (Ícaro)

icaro_sunPassen els anys, inevitablement i sense poder evitar-ho, i és en aquest transcórrer que ens obstinem a cercar un objectiu, per modest i terrenal que sigui, que ens ajudi a fer que els dies siguin menys avorrits. A mesura que passa el temps, aquests objectius són menys modests i més emocionants: ampliem el plaer en la recerca d’un plaer tot i més gran que ens ajudi a oblidar que cada dia que passa és un dia menys per al final. I és llavors quan la nostra absurda moral ens allunya d’aquells plaers pels quals val la pena pagar un preu alt. Ens imposem absurdes barreres que ens impedeixen aconseguir aquest plaer perquè creiem que, com Ícar, ens cremarem si batem les ales amb ambició excessiva. Així que preferim arribar a la vora del penya-segat, proveïts amb el nostre paracaigudes, observem l’abisme i llavors tornem a casa perquè creiem que l’emoció d’imaginar quelcom és el mateix que l’emoció de viure-la. Allò que ens impedeix llançar-nos al buit pot ser que sigui lògic, però també és alguna cosa que acabarà amb tots i cadascun dels nostres somnis, alguna cosa que ens arrossegarà fins a un sofà, ja avis, lamentant-nos per no haver saltat aquell dia el penya-segat en paracaigudes. I què succeeix quan has mort? El cervell es deté i deixes de fer-te totes aquestes molestes preguntes. No hi ha més.

La por és lliure, per descomptat, però el pas del temps és inevitable. Quan us apropeu a l’abisme del BDSM i, a continuació, fugiu espaordits, recordeu que només es viu una vegada i que tot, absolutament tot, té un preu. Pretendre el contrari és d’ingenus i romandre a la fantasia és de covards. Què sou vosaltres?


(Traducción al castellano) Pasan los años, inevitablemente y sin poder evitarlo, y es en ese trascurrir que nos empeñamos en buscar un objetivo, por modesto y terrenal que sea, que nos ayude a que los días sean menos aburridos. A medida que pasa el tiempo, esos objetivos son menos modestos y más emocionantes: ampliamos el placer en la búsqueda de un placer aun mayor que nos ayude a olvidar que cada día que pasa es un día menos para el final. Y es entonces cuando nuestra absurda moral nos aleja de aquellos placeres por los que vale la pena pagar un alto precio. Nos imponemos absurdas barreras que nos impiden alcanzar ese placer porque creemos que, como Ícaro, nos quemaremos si aleteamos con ambición excesiva. Así que preferimos llegar al borde del acantilado, pertrechados con nuestro paracaídas, observamos el abismo y entonces volvemos a casa porque creemos que la emoción de imaginar algo es lo mismo que la emoción de vivirla. Aquello que nos impide lanzarnos al vacío puede que sea lógico, pero también es algo que acabará con todos y cada uno de nuestros sueños, algo que nos arrastrará hasta un sofá, ya ancianos, lamentándonos por no haber saltado aquel día el acantilado en paracaídas. ¿Y qué sucede cuando mueres? El cerebro se detiene y dejas de hacerte todas esas molestas preguntas. No hay más.

El miedo es libre, por supuesto, pero el paso del tiempo es inevitable.  Cuando os acerquéis al abismo del BDSM y, a continuación, huyáis despavoridos, recordad que solo se vive una vez y que todo, absolutamente todo, tiene un precio. Pretender lo contrario es de ingenuos y quedarse en la fantasía es de cobardes. ¿Qué sois vosotros?

No entenc res (No entiendo nada)

índiceNo tinc molt clar com funciona el cervell de les persones, fins i tot després de tants anys d’estudiar-ho i extreure errònies conclusions… no ho tinc clar. Haig de confessar que tampoc entenc com funciona el meu cervell així que vull imaginar que és un mal comú: o tots estem igual de mal o jo no comprenc gens. En el meu cas podrien complir-se ambdues condicions doncs si estic malament del cap, és lògic que no entengui res.

L’única cosa que sé és que la meva professora de literatura em castigaria per titular un text amb una doble negació. La qual cosa és una tragèdia perquè m’agradaria ser jo qui la castigués a ella.


(Traducción al castellano) No tengo muy claro cómo funciona el cerebro de las personas, ni aún hoy después de tantos estudiarlo y extraer erróneas conclusiones. He de confesar que tampoco comprendo cómo funciona el mío así que quiero imaginar que es un mal común: o todos estamos igual de mal o yo no comprendo nada. En mi caso podrían cumplirse ambas condiciones pues si estoy mal de la cabeza es lógico que no entienda nada. 

Lo único que sé es que mi profesora de literatura me castigaría por titular algo con una doble negación. Lo cual es una tragedia porque me gustaría ser yo quien la castigase a ella.

La culpabilitat (La culpabilidad)

Nombre
Quan en aquest món que és el BDSM us disposeu a començar una acció per la qual creieu que no esteu preparats encara, llavors intenteu abstreure-us que és BDSM, intenteu obviar els perills i les conseqüències que nomes existeixen al vostre cap (fruit de la por i el desconeixement). Intenteu trivialitzar i us adonareu que a la vida real no estem preparats per tot allo que fem però ho fem de totes maneres, perquè no ens queda més remei. No obstant això, arribat el moment de plaer, creiem que podem aparcar alguna cosa pel que no estem preparats nomes perquè el plaer és quelcom que no és quotidià ni tampoc és l’aire que necessitem per respirar. Porto molts (massa) anys en el BDSM i m’he adonat d’allo habitual que és negar-nos un plaer que desitgem com mai. Ens regalem milers d’excuses que són nomes això: excuses. Per què ho fem? Perquè estem a una societat a on ens han ensenyat que el plaer culpable és quelcom innecessari. Però resulta el plaer culpable és plae i sense plaure, la vida manca de tot sentit.


(Traducción al castellano) Cuando en este mundo que es el BDSM os dispongáis a emprender una acción para la que creáis que no estáis preparados aun, entonces intentad abstraeros de que es BDSM, intentad obviar los peligros y las consecuencias que solo existen en tu cabeza. Intentad trivializar y os daréis cuenta que en la vida real no estamos preparados para muchas cosas de las que hacemos pero las hacemos de todas formas, porque no nos queda mas remedio. No obstante, llegado el momento del placer, creemos que podemos aparcar algo para lo que no estamos preparados simplemente porque el placer es algo que no es cotidiano ni tampoco es el aire que necesitamos para respirar. Llevo muchos (demasiado) años en el BDSM y me he dado cuenta de lo habitual que es negarnos un placer que deseamos como nada en el mundo. Nos regalamos miles de excusas que son solo eso: excusas. ¿Por que lo hacemos? Porque estamos en una sociedad donde nos han enseñado que el placer culpable es algo innecesario. Pero resulta quel placer culpable es placer. Y sin placer la vida carece de todo sentido.