Pontificar

NombreLa decisió que adoptem enfront tot allò que va més ella del fet admissible o estipulat, és d’una fermesa inadmissible. Ens instal·lem en la més fèrria de les conviccions que allò que ens diuen és com ens diuen. El pensament únic fa que, amb prou feines, ens plantegem si allò que tenim és allò que volem. Sempre he pensat que les nostres conviccions haurien de ser enèrgicament manipulades dia rere dia, perquè si no, són unes conviccions falses, que mai han estat posades a prova.

La gent que s’apropa per primera vegada al BDSM ho fan amb el prejudici que neix des del més profund dels desconeixements. És per això que qui vivim el BDSM tenim la responsabilitat d’ensenyar als nouvinguts que la moral imposada és quelcom tan lleuger com una ploma arrossegada per un huracà. Només hi ha una moral: la nostra. Ha de complir unes normes mínimes com allò del consensuat, assenyat i segur. Res més.

El problema és que, amb el pas dels anys, et canses d’haver-te convertit en una mena de Papa de Roma, pontificant als nous cristians els beneficis de la nostra església. Al final et venç el cansament i t’encongeixes d’espatlles i no gastes ni un minut de més en qui no ho entén o qui no avança.

Amén.


(Traducción al castellano) La decisión que adoptamos frente a todo aquello que salga de lo admisible o estipulado, es de una firmeza inadmisible. Nos instalamos en la mas férrea de las convicciones de que aquello que nos dicen es como nos dicen. El pensamiento único hace que apenas nos planteemos si lo que tenemos es lo que queremos. Siempre he pensado que nuestras convicciones deberían ser enérgicamente manipuladas día tras día, porque si no, son unas convicciones falsas, que nunca fueron puestas a prueba.

La gente que se acerca por primera vez al BDSM vienen con el prejuicio que nace desde el más profundo de los desconocimientos. Es por eso que quienes vivimos el BDSM tenemos la responsabilidad de enseñar a los recién llegados que la moral impuesta es algo tan ligero como una pluma arrastrada por un huracán. Solo hay una moral: la nuestra. Debe cumplir unas normas mínimas como aquello del consensuado, sensato y seguro. Nada más.

El problema es que, con el paso de los años, te cansas de haberte convertido en una especie de Papa de Roma, pontificando a los nuevos cristianos los beneficios de nuestra iglesia. Al final te vence el cansancio y te encoges de hombros y no gastas ni un minuto de más en quien no lo entiende o en quien no avanza.

Amén.

Advertisements

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s