Bilingüisme, disciplina i humor

att00355

Renovar-se o morir
De vegades el meu cervell curtcircuita d’una manera que no arribo a entendre, succeeix que començo a reescriure tot allò que faig o penso, com si el conformisme fos només una vulgar paraula sense sentit ni embranzida. Em moc cada dia en moto cap a la feina i resulta que soc incapaç d’agafar més de tres dies seguits el mateix carrer, tampoc puc menjar allò mateix dos dies seguits ni beure la mateixa beguda, la gent m’emociona tant com m’avorreix. M’apassiona el cinema però em costa seguir una pel·lícula fora d’un recinte cinematogràfic doncs els meus dits oprimeixen sense adonar-se el botó de pausa al comandament a distància i m’oblido de la pel.licula per posar-me a fer una altra cosa. No se si és impaciència o inconformisme o només que m’avorreixo amb massa facilitat. Amb aquest blog passa el mateix, fa uns mesos que escric i ja vull canviar-ho, tot i que el resultat s’apropa força a allò que tenia al cap abans de publicar el primer text.

A partir d’aea publicaré alguns textos traduïts al castellà (només els que em semblin rellevants). Per quin motiu? Una de les raons per les quals vaig començar aquest blog és obligar-me escriure en català (que no és la meva llengua materna) però també m’he adonat que algunes persones no entenen el català però els hi interessa allò de què parlo. Potser un nacionalista d’aquí argumentaria que pel mateix motiu hauria de també traduir-ho a l’anglès que és la llengua més llegida i escrita. Algun nacionalista d’allà em diria que és una falta de respecte escriure exclusivament en català quan puc fer-ho en castellà i arribaria a la mateixa gent (i a més). Passo de nacionalismes, faig les coses perquè em vénen de gust, no perquè pertany a un ramat d’ovelles amb les quals no m’identifico (ni les blanques ni les negres).

Un altre d’aquests canvis que no interessen a ningú mes que al mi (sóc conscient) és el fet d’escriure dia rere dia. Obligar-te a escriure cada dia és una disciplina necessària si tens un objectiu però no crec que aquest objectiu fos positiu si al final acabes escrivint simples pensaments que tampoc aporten res (ni fins i tot a tu mateix). Si estàs constipat has de quedar-te a casa i no anar esternudant pel carrer.

El tercer canvi és l’enfocament. Em considero una persona amb un gran sentit de l’humor, fins i tot encara que ningú es rigui. I això no es tradueix en aquest blog on em fa l’efecte que perdo part de la meva personalitat.

Bilingüisme, disciplina menys estricta i mes humor. Aquests són els meus propòsits a partir d’avui, uns propòsits que mai arribaré a complir. Però així som els éssers humans, ruca perque si


Renovarse o morir (traducido al castellano)

Algunas veces mi cerebro cortocircuita de alguna manera que no soy capaz de entender y entonces comienzo a reescribirme en todo cuanto hago o pienso, algo parecido a que el conformismo no fuese mas que una vulgar  palabra sin sentido ni empuje. Voy en moto cada día a trabajar y no puedo escoger mas de tres días seguidos la misma calle, tampoco comer lo mismo ni beber lo mismo, la gente me emociona tanto como me aburre. Me apasiona el cine pero me cuesta seguir una película fuera del recinto cinematográfico porque mis dedos oprimen de manera inconsciente el botón de pausa en el mando a distancia y me dedico a cualquier otra cosa. No se si es impaciencia o inconformismo. Quizás sea algo tan simple como que me aburro con facilidad. Con este blog pasa lo mismo, llevo unos meses escribiendo y ya quiero cambiarlo todo a pesar de que es lo que tenía en mente desde que publiqué el primer texto.

A partir de ahora intentaré publicar el texto en catalán y también traducido al castellano (solo lo que se me antojen relevantes) ¿Por qué? Uno de los motivos por los que comencé este blog es obligarme a escribir en catalán (que no es mi lengua materna) pero es en este camino que también he aprendido  que a muchas personas (que no entienden el catalán) les interesa aquello de lo que hablo.. Algún nacionalista de aquí argumentaría que por el mismo motivo debería también traducirlo al inglés que es la lengua mas leída y escrita. Algún nacionalista de allá diría que es una falta de respeto escribir solo en catalán cuando puedo hacerlo en castellano y llegaría a la misma gente (e incluso a más). Pero resulta que paso de nacionalismos, hago las cosas porque me apetecen, no porque pertenezca a un rebaño de ovejas con las que no me identifico (ni las blancas ni las negras).

Otro de estos cambios que no interesan a nadie mas que a mi (soy consciente) es el hecho de escribir cada día. Obligarte a escribir cada día es una disciplina necesaria si tienes un objetivo pero no creo que este objetivo sea algo bueno si al final resulta que acabas escribiendo simples pensamientos que aportan poco o nada (fuera de mi mismo). Si estás resfriado debes quedarte en casa y no ir estornudando por la calle.

El tercer cambio es el enfoque. Me considero una persona con un gran sentido del humor, incluso aunque nadie se ría. Y eso no se traduce en este blog donde me da la impresión que pierdo parte de mi personalidad.

Bilingüismo, disciplina menos estricta y mas humor. Estos son mis propósitos a partir de hoy, unos propósitos que seguramente no llegaré nunca a cumplir. Pero así somos los seres humanos, cenutrios por naturaleza.

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

S'està connectant a %s