Fantasies d’en O (13): Lliga la meva voluntat

CapturaLa millor manera d’obligar a algú a fer allò que la seva ment nega (però desitja) consisteix a lligar a la persona. De res servirà que intentem convèncer a una persona que els seus límits estan més enllà d’allò que creu perquè la persona ja sap que els seus límits estan més enllà d’allò que creu. És la por la que no ens deixa anar més enllà i amb la por no es pot dialogar perquè la por és quelcom irracional (mentre la lògica és racional). La fantasia d’en O era que algú la lligues per fer contra la seva voluntat allò que la persona vulgues tot i que en realitat ella ho desitjava més que qualsevol altra cosa al món. És a dir, utilitzar el fet d’estar lligada com a excusa per fer (o que li fessin) tot allò que els seus budells desitjaven però el seu cap rebutjava. No parlo ara de moral ni de falsa moral. Parlo senzillament que, de vegades, per llençar-nos a l’aigua des de la part més alta de la roca necessitem que algú ens empenyi… o que ens lligui i ens llencin a l’aigua (cosa que no resulta molt segura). La fantasia d’en O era senzillament portar més enllà les seves fantasies que no s’atrevia a portar. És a dir, el seu cap negava ésser lligada i usada per un home. Però ho desitjava i ho desitjava tan intensament com odiava la paraula “usada”. Les cordes lliguen la por i deslliguen la contradicció.

Advertisements

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s