Fantasies d’en O (12): Castigada

1367483312_4d2d6d13c0_bLa fantasia del càstig al món d’en O era en certa manera un desig del càstig com quan ella castigava als seus fills dient-los que els castigava perquè els estimava. Un càstig blanc i pur que no amaga cap intencionalitat més enllà que educar. Un càstig que no signifiques allunyament sinó apropament, un càstig que li mostres (més o menys) allò que deuen sentir les submises. En O es resistia a provar a ésser submisa perquè anava en contra de la seva forma de ser però sobretot perquè li costava comprendre el significat de la submissió i ho acabava veient, en certa manera, com quelcom denigrant. Si algun dia O fos submisa ho seria només amb algú de total confiança i començant la casa per la teulada perquè no sembles que estava en un procés de submissió. Així era ella, ho maquillava tot, fins i tot la seva realitat. Potser per això volia ésser castigada com es castiga a un nen, un fet aïllat del fet de la submissió. Un càstig nascut d’alguna cosa que hagués fet malament a la seva vida però un càstig real. Ésser lligada i castigada com una submisa però sense ésser submisa i només pel fet d’haver de dir alguna mentida, haver fet alguna malifeta o qualsevol altre acte quotidià que tots fem. Per a en O el motiu del càstig li era ben igual, l’única cosa que necessitava era una excusa per saber que sentia una submisa essent castigada

Advertisements

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s