El fi de les vacances

Captura

S’han acabat les vacances (per qui les tingués, jo era un dels privilegiats) i ara toca tornar al treball (per qui ho tingui, també sóc privilegiat en això). Us preguntareu que té tot això a veure amb el BDSM. Doncs absolutament gens però molt, en realitat. Som amos i ames, som submisos i submises perquè necessitem unes vacances de nosaltres mateixos. Què succeeix llavors quan acaben les vacances i tornem a la nostra rutina? Doncs que tornem a contemplar la nostra imatge reflectida al mirall, mati rere matí. Serem capaços de continuar sense adoptar aquest rol que ens allunya i ens apropa alhora? Potser la pregunta és… es pot viure sense estar de vacances?

El Senyor Llop del BDSM

sr-lobo-webUna vegada algú em va parlar del Senyor Llop del BDSM però mai l’he conegut. Es deia Senyor Llop Pel personatge d’en Harvey Keitel a “Pulp Fiction”. Recordeu? Aquell que netejava sang, cadàvers i solucionava problemes. Però no us espanteu, aquest Senyor Llop del BDSM no feia una feina tan criminal. Potser podria sembrar immoral però no hi havien morts ni tampoc sang (bé… quasi mai). El nostre particular Senyor Llop del BDSM s’encarregava de portar material BDSM a casa de qui ho necessitava i després (potser l’endemà) anava a recollir els estris, netejava el dormitori o la masmorra i netejava també els estris amb cura. Finalment desapareixia. I ara us preguntareu qui podria contractar els serveis d’aquest kit humà de BDSM/neteja. Doncs curiosament, el Senyor Llop del BDSM té molta feina doncs molta gent no vol estris de BDSM a casa (per molts motius) ni tampoc volen netejar en acabar la sessió els estris, els condons per terra, tot els fluids que imagineu. El Senyor Llop del BDSM es posa els guants de làtex (però de neteja…), treu els estris especialitzats (però de neteja…) i deixa tot com si no hagués passat gens durant les últimes quatre hores. Els seus serveis són demanats per infidels, parelles no estables, amos sense estris e inclòs per matrimonis amb més curiositat que pors. El Senyor Llop del BDSM mai va veure una sessió de BDSM, de fet no és ni aficionat, només un professional d’allò seu (sigui allò que sigui “allò seu”). Diuen en els mentiders que el Senyor Llop del BDSM no existeix, altres diuen que si però que és complicat contactar amb ell (té massa clients). Sigui com sigui… no seria una mala idea, no? Aquí ho deixo per incrèduls i emprenedors.

L’imperi dels sentits

CapturaEls sentits estan per utilitzar-los de manera adequada al moment adequat. Molta gent utilitza a les seves pràctiques BDSM (o al sexe) coses com espelmes, música, encens, gels de sabors, llums vermelles, etc.

¿Per què a una pràctica a on el fet més important són els sentits allò que feu és anul·lar els sentits amb quelcom que res té a veure amb allò que heu de sentir? Heu d’escoltar la respiració del vostre amo o submisa (no música), heu d’olorar la pell i el sexe de la vostra parella (no un encens de roses), heu de veure perfectament allò que esteu fent amb llum natural o blanca (les llumetes per les discoteques), heu d’assaborir el sexe de l’altra persona (no un gel amb sabor a fruites).

Si la rutina s’ha instal·lat en les vostres vides, canvieu la rutina, mai l’escenari.

Sapiosexual

87275-SapiosexualPer casualitat ahir vaig llegir la paraula “sapiosexual” sense tenir gaire coneixement d’allò que significa realment. Com tot home encuriosit per tot allo que tingui el terme “sexual” dintre, vaig investigar una mica i resulta que el terme sapiosexual s’utilitza per definir a aquelles persones que se sent atretes per la intel·ligència de l’altre en cerca d’experiències més enllà del físic. És a dir, atracció sexual per la intel·ligència de l’altre. És interessant, molt. En primer lloc perquè crec que jo sóc sapiosexual, és a dir, allò que trobo més eròtic a una dona és la intel·ligència però també ho trobo interessant perque ara m’adono que totes les persones a les quals he atret durant la meva vida eren sapiosexuals. El meu físic no és el de Brad Pitt, ho reconec, però sempre he tingut molta sort amb les dones i no entenia massa el motiu. Sempre he agradat a dones (impresionants) i pensava que era pel morbo, la mirada o la conversa. Potser si, però ara que conec aquest terme crec que puc emmarcar millor allò que hi ha passat amb les dones a la meva vida. Sempre m’han lligat (no literalment) més que he lligat jo i sempre han estat dones que jo pensava que estaven per sobre de les meves possibilitats . No em menysvaloro, sóc realista. I a més de realista ara tinc constància que sóc sapiosexual i atrec dones sapiosexuals. I jo pensava que era nomes sort…

Més informació al voltant del fet de la sapiosexualitat

Sapiosexual, la excitación erótica del cerebro (La Vanguardia)

¿Qué es un sapiosexual? (Muy Interesante)

Descubre si eres sapiosexual (ABC)

Sapiosexual: sentir atracción por la inteligencia (psicologiaymente.com)

El sapiosexual o seductor intelectual (El Periodico)

‘Demisexual’, ‘sapiosexual’… Cómo Internet ha liberado la sexualidad (El Pais)

¿Eres sapiosexual? Sentir atracción por la inteligencia (lamenteesmaravillosa.com)

Bosc o roca?

formas-de-depilacion-para-el-pubis1
Vosaltres que us estimeu més a aquesta muntanya que tota dona té i que tot home desitja escalar? Uns s’estimen més trobar un frondós bosc a on endinsar-se com si haguessin estat posseïts per l’esperit d’en Livingstone. Però d’altres admiren la minimalista bellesa d’una muntanya de roques pelades, com el modern que admira una obra d’art que és un quadre tot blanc. Personalment sóc partidari de retrobar-me amb la primitiva natura (l’esperit de l’home primitiu), a més a un espès bosc perquè sempre tens l’opció de talar-ho al teu gust com si fossis un d’aquells escultors de gel (que no a l’inrevés). S’ha imposat la còmoda moda que consisteix que aquestes femenines muntanyes siguin calbes com el capdavanter de Els Set Magnífics, la qual cosa sempre és una decepció per aquells com jo que gaudim de la natura i incloem a les nostres pràctiques dominants el talar aquest bosc quan i com vulguem durant una sessió. Bosc o roca? Metàfores i comparacions a banda: bosc, sempre. Diuen que a on hi ha pel hi ha alegria. Jo dec ser un trist a qui li agrada l’alegria dels altres.

Si o no?

CapturaNi dir “si” ni tampoc dir “no” són les respostes més simples del món. Però cal dir-les en algun moment, no penseu? Comunament pensem que és més fàcil dir “si” perquè dir “no” significa negar-nos o negar alguna cosa. Cal saber dir “no” tant com saber dir “si”. Diuen també que als amos no ens agrada que ens diguin “no” i per això emmordassem a les nostres submises o les hi col·loquem una gagball. “No” o “si” impliquen la presa d’una decisió. L’única cosa que és recomano és que digueu “si” o “no” perquè és el que desitgeu, no perquè és el que desitja l’altra persona, encara que sigui un amo. Encara que esteu emmordassades.