Exercici matemàtic

Capturaa
Us recordeu aquells exercicis matemàtics a on en deien “un tren surt de Madrid a les 10.34 i va a 100 kms/h mentre un altre tren surt de Barcelona…”. El fet sempre era que havíem de calcular a quina hora els dos trens es trobarien (o xocarien entre si). Penseu que quan es troben dues persones al BDSM, el fet és el mateix que l’exercici del tren. Tots dos surten de llocs diferents i al final es trobaran però cadascú va a una velocitat diferent. L’èxit de l’exercici era saber quan es trobarien i a on. Penseu de la mateixa manera, si respecteu les velocitats dels trens segur que us acabareu trobant. Els amos acostumem a anar a una velocitat més ràpida que les submises. No us preocupeu. Paciència.

Anuncis

Posa una boja a la teva vida

Capturaa
Tinc una boja a la meva vida. Una d’aquelles persones que no entén que NO és NO doncs el seu malaltís cap interpreta com SI e intenta tornar a tenir allò que mai va tenir (ni mereix). La pobra boja és una submisa, o com a mínim això creu ella. Mai l’he dominada (ni ho faré). No m’interessa la gent com ella. Però la boja continua intentant-ho. El darrer intent ja ha estat amb mentida rere mentida, no m’ha dit qui era i m’ha fet perdre el temps intentant ajudar-la com si fos una persona diferent de qui és. Aquesta ja és la gota que ha vessat el got doncs ha estat una mentida darrere un altre i no ha confessat fins que l’he enxampada. La pobra necessita un psicòleg urgentment qui li ensenyi que NO és NO i que ha d’assumir que és NO encara que el seu infantil cervell interpreti SI. Però aquest text no va sobre la gent boja, va sobre l’assetjament. M’he sentit assetjat per aquesta persona doncs no és la primera vegada que li he dit que no i tot i seguir ara ho fa amb mentides. Com em puc defensar d’una persona com aquesta? La primera cosa que faré si torna a contactar amb es que aniré a la comissaria més propera dels Mossos d’Esquadra i posaré una denúncia per assetjament. Si dieu NO i qui sigui ho interpreta com un SI i a més de continuar molestant-vos, utilitza mentides per continuar molestant-vos… denuncieu-lo. Això ja no és un joc. Això no és una petita falta de respecte. Això és assetjament que surt d’un desequilibri. No deixeu que algú es fiqui a la vostra vida sense que vosaltres ho permeteu. NO és NO i no hi ha cap excusa per convertir-ho en un SI, encara menys utilitzant mentides. Denuncieu.

Experiències reals (5): La dona del bar

6803223.4ddef22b.640
Aquesta experiència, tot i que sembla molt senzilla, no ho és. Una dona em va escriure i em va dir que em volia conèixer a un bar, un lloc ple de gent a on ella no pogués controlar res ni tampoc deixar-se anar (estar en públic ens fa ésser menys valents). Li vaig dir a la dona com havia de vestir (extrema) i també que no havia de portar roba interior. Em va preguntar que passava si algú s’adonava. No vaig contestar doncs allò que la dona no sabia era que el fet que algú es donés compte que no anava amb roba interior era precisament allò que donava valor (morbo/excitació) als seus actes. La dona va acudir a la seva cita vestida amb un vestidet curt de cotó i sense roba interior. Ho va passar malament mentre tothom la mirava. Després vàrem xerrar mentre preníem una copa. Que importa com va acabar tot allò? La cosa important es que la dona es va sentir observada, es va sentir un objecte, una icona del masclisme més ranci. I això la va escalfar com si estigués a sobre d’un foc ben viu. El resum de tot això és ben simple: busqueu el morbo al lloc més inesperat perquè el morbo ens fa sentir vius. Ens fa sentir que la vida te un sentit més enllà d’allò quotidià.

Experiències reals (4): La parella

Captura
Aquesta experiència va ésser realment interessant perquè incloïa a més d’una persona, en concret a una parella. Em va escriure ell (el marit) perquè havia llegit textos meus i volia que l’ajudes a sotmetre a la seva dona. Encara que no exactament això. Allò que volia és que utilitzes a la seva dona com amo mentre ell estava mirant tot des d’una cadira, lligat i sense poder fer res. Evidentment, per fer això has de confiar molt a la persona que li donés aquest poder. Imagineu que esteu lligats a una cadira i algú utilitza a la vostra parella davant vostre. Pot ésser realment complicat. No jutgeu, és allò que ells volien i jo era l’instrument per portar a terme la seva fantasia. Per què jo? Suposo que arran dels meus textos ells pensaven que jo era de confiança o que sabia allò que em feia. De tota manera ens vam trobar tots tres a un restaurant per xerrar del tema. Eren una parella absolutament normal, al voltant els quaranta anys, no tenien cap problema en fer allò i no ho veien com res dolent sinó com un pas mes al seu camí de descobriment d’allò que més els excitava. Vam pactar els límits i vam decidir que el divendres següent a la nit ho faríem. Quan va arribar el moment, al entrar a casa d’ells, ella em va rebre vestida normal i em va acompanyar a una habitació a on el seu marit, completament nu, estava lligat a una cadira amb un gag-ball a la boca que l’impedia parlar. Vam començar i vaig tenir una sessió realment dura amb la dona que es va comportar com una autentica submisa davant el seu home qui de vegades intentava cridar o deslligar-se sense aconseguir-ho. Des del primer minut, l’home va tenir una erecció que no va decaure fins que vam acabar. Evidentment, allò l’excitava, no se si el fet d’estar lligat i indefens o el fet que algú uses a la seva parella com ho feia jo. No vam tornar a veure’ns, és evident que ells només volien aquella experiència com quelcom puntual. Ara com ara encara no se si em vaig trobar còmode usant a aquella submisa. Era una excel·lent submisa però em sentia incòmode amb aquell home mirant. De tota manera, no m’empanadeixo. Tot a la vida és una experiència de la qual aprenem, sobretot si no és del tot satisfactòria.

Experiències reals (3): Els ulls embenats

Captura
Aquesta experiència va consistir en una submisa que volia esser usada sexualment sense veure qui la utilitzava, a diferència d’altres experiències semblants, aquesta experiència va ésser més allò que en diem “emputecimiento”, es a dir, el fet de tractar a una persona “aparentment” normal com un objecte sexual que només serveix per donar plaer. Fora dolor, fora practiques BDSM, només humiliació verbal i molt de sexe. Era ella una submisa? No ho crec. Era una noia jove d’aquelles que tothom veu quasi monges, molt formal i aparentment virginal. Per això precisament ella volia ésser utilitzada sexualment de la manera més senzilla possible. Vam tenir dues sessions, ella sempre amb els ulls embenats. Va ésser molt interessant tot i que ella, després de cada sessió, es sentia massa bruta i no era capaç d’integrar això a la seva vida (tot i que això formava també part de la seva personalitat). No ens vam tornar a veure però guardo bon record d’aquells dos encontres. Mai li vaig treure la bena dels ulls i vaig marxar sempre deixant-la amb el meu semen a la seva cara i sense dir ni adéu. És això allò que volia ella i a mi m’anava be. La pregunta torna a ésser la mateixa que he dit abans. Era ella una submisa? No ho crec tot i que com submisa sexual ho va acceptar tot. Llàstima que no va continuar.

Experiències reals (2): Masturbar-se davant un desconegut

Captura
Aquesta és una de les experiències reals (i diferents a allò habitual) més recents que he tingut. Vaig conèixer a una noia per internet (quina novetat…) i vam quedar que aniria a casa d’ella per veure-la masturbar-se al sofà, ella estaria amb els ulls embenats tota l’estona (ni tan sols em veuria en entrar al seu pis). Quan vaig arribar, rere la porta, m’esperava amb un vestit negre i els ulls embenats. La vaig acompanyar al menjador, ella va seure al sofà i jo a una cadira enfront seu. Li va costar decidir-se a masturbar-se però finalment es va treure la faldilla i, amb els ulls encara embenats, va començar a tocar-se mentre jo parlava. Va ésser una experiència  més curiosa que intensa. Després es va treure la bena i vam xerrar una estona. Era una dona curiosa però no era una submisa realment. Vaig proposar-li de tenir una sessió però em va donar a entendre que, una vegada m’havia vist i havíem xerrat tranquil·lament, jo no era la persona que ella volia per tenir una experiència així. Confondre sexe amb BDSM és totalment normal, fins i tot lícit per aquelles persones que pensen que el BDSM és un pas més al seu món de sexe insatisfet. D’allò que no s’adonen és que la seva insatisfacció neix de la seva superficialitat per buscar l’aparença i no l’experiència. No l’he tornat a veure, tampoc la tornaria a veure tot i que ella m’ho demanés (mai ho farà). Hem d’escollir quin tipus de persones volem al nostre voltant per segons quines coses i potser jo no era l’amo que necessitava, però sens dubte, ella no era la persona que necessita un amo. Podeu pensar que parlo des de la frustració del rebutjat. Si penseu això esteu ben equivocats. No em preocupa que em rebutgin, jo he rebutjat a molta gent. Allò que em preocupa és equivocar-me i donar-li aptituds a qui no les té. Perquè aquest si és que és un error meu. Bon vent i barca nova!

Experiències reals 1: La llum apagada (Experiencias reales 1: La luz apagada)

Captura
Una vegada vaig tenir una experiència propera al BDSM amb una dona a la qual no vaig veure el rostre. Bé, de fet sí que li vaig veure però això va succeir dies després de l’experiència. Ens vàrem trobar per Internet (quina novetat) i em va proposar que anés a casa d’ella a tenir una experiència propera al BDSM, vam deixar clar unes normes que no trencaríem. La primera és que tot el pis (d’ella) estaria a la penombra. La segona era que mai encendríem la llum, com a mínim no a aquella trobada. Després vàrem pactar alguns límits molt senzills i finalment vaig anar a trobar-me amb ella. La porta del pis estava mig oberta i ella m’esperava nua a la porta. Vaig veure el seu cos a la penombra, llavors em va agafar de la mà i vam anar a una habitació a on només veiem ombres. Vam tenir la nostra sessió, no massa dura però tampoc tova. El no veure res era excitant però també perillós. De tota manera l’experiència va esser força interessant i ella es va revelar com una bona submisa. El següent pas era que ens trobaríem uns dies després a un bar ple de gent i jo hi hauria d’endevinar qui era ella (o ella endevinar qui era jo). Quan vaig entrar al bar la vaig reconèixer rapidament tot i que el local estava ple de gent. A ella li va passar la cosa mateixa. I la cosa més curiosa de tot això és que, cara a cara, la cosa no resultava tan excitant com arran d’haver estat a les fosques. No és que no ens agradéssim físicament, no era això… era només que tot el morbo i l’excitació de la foscor havien desaparegut i, a més, havíem fet tantes coses plegats a la sessió que la curiositat estava satisfeta. No la vaig tornar a veure mai més i no entenc això com un fracàs. Tot el contrari. Va ésser una de les experiències més emocionants que he tingut a la meva vida d’amo.


Una vez tuve una experiencia cercana al BDSM con una mujer a la que no vi el rostro. En realidad sí lo vi pero esto sucedió días después de lo que voy a contar. Nos encontramos por Internet (que novedad) y me propuso que yo fuese hasta casa de ella a tener una experiencia cercana al BDSM. Dejamos claro unas normas que no romperíamos. La primera es que todo el piso (de ella) estaría en la penumbra. La segunda era que nunca encenderíamos la luz, al menos no en aquel encuentro. Después pactamos algunos límites muy sencillos y finalmente fui a encontrarme con ella. La puerta del piso estaba entreabierta y ella me esperaba desnuda en la puerta. Vi su cuerpo en la penumbra, entonces me cogió de la mano y fuimos a una habitación donde sólo había sombras. Tuvimos nuestra sesión, no demasiado extrema pero tampoco vainilla. El no ver nada era excitante, también peligroso. La experiencia fue interesante y ella se reveló como una buena sumisa. El siguiente paso era que nos encontraríamos unos días después en un bar lleno de gente y yo debería adivinar quién era (o ella adivinar quién era yo). Cuando entré en el bar la reconocí rápidamente, a pesar de que el local estaba repleto de gente. A ella le pasó lo mismo. Y lo más curioso de todo esto es que, cara a cara, no resultaba tan excitante como cuando habíamos estado a oscuras. No es que no nos gustásemos físicamente… era sólo que todo el morbo y la excitación de la oscuridad habían desaparecido, habíamos hecho tantas cosas juntos en la sesión que la curiosidad estaba satisfecha. No la volví a ver nunca más y no entiendo esto como un fracaso. Todo lo contrario. Fue una de las experiencias más emocionantes que he tenido en mi vida como amo.

cropped-cooltext288592119786656.png