Experiències reals (4): La parella

Captura
Aquesta experiència va ésser realment interessant perquè incloïa a més d’una persona, en concret a una parella. Em va escriure ell (el marit) perquè havia llegit textos meus i volia que l’ajudes a sotmetre a la seva dona. Encara que no exactament això. Allò que volia és que utilitzes a la seva dona com amo mentre ell estava mirant tot des d’una cadira, lligat i sense poder fer res. Evidentment, per fer això has de confiar molt a la persona que li donés aquest poder. Imagineu que esteu lligats a una cadira i algú utilitza a la vostra parella davant vostre. Pot ésser realment complicat. No jutgeu, és allò que ells volien i jo era l’instrument per portar a terme la seva fantasia. Per què jo? Suposo que arran dels meus textos ells pensaven que jo era de confiança o que sabia allò que em feia. De tota manera ens vam trobar tots tres a un restaurant per xerrar del tema. Eren una parella absolutament normal, al voltant els quaranta anys, no tenien cap problema en fer allò i no ho veien com res dolent sinó com un pas mes al seu camí de descobriment d’allò que més els excitava. Vam pactar els límits i vam decidir que el divendres següent a la nit ho faríem. Quan va arribar el moment, al entrar a casa d’ells, ella em va rebre vestida normal i em va acompanyar a una habitació a on el seu marit, completament nu, estava lligat a una cadira amb un gag-ball a la boca que l’impedia parlar. Vam començar i vaig tenir una sessió realment dura amb la dona que es va comportar com una autentica submisa davant el seu home qui de vegades intentava cridar o deslligar-se sense aconseguir-ho. Des del primer minut, l’home va tenir una erecció que no va decaure fins que vam acabar. Evidentment, allò l’excitava, no se si el fet d’estar lligat i indefens o el fet que algú uses a la seva parella com ho feia jo. No vam tornar a veure’ns, és evident que ells només volien aquella experiència com quelcom puntual. Ara com ara encara no se si em vaig trobar còmode usant a aquella submisa. Era una excel·lent submisa però em sentia incòmode amb aquell home mirant. De tota manera, no m’empanadeixo. Tot a la vida és una experiència de la qual aprenem, sobretot si no és del tot satisfactòria.

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s