Amagar o anunciar

Captura
Soc submís/a o Amo/a… ho dic a algú? Ho amago o ho anuncio? Potser la resposta es cap de les dues opcions (però les dues alhora). No heu d’amagar res si penseu que algú ho pot entendre ni tampoc heu d’anunciar res a qui penseu que us jutjarà de manera equivocada. La decisió d’amagar o anunciar es basa en la persona amb qui interactueu. La confiança ús dirà si heu d’amagar o anunciar. De tota manera, a més d’escollir bé a qui dir allò que fem també heu de pensar si necessiteu realment anunciar allò que sou i feu.

Jo no ho faig, no perquè desconfií de la reacció de la gent que m’envolta (que d’alguns desconfio) sinó perquè no sento la necessitat d’anunciar res. Amagar, anunciar o no fer res són totes opcions correctes sempre que estiguin alineades a la vostra manera de viure el BDSM però sobretot si amagueu allò que sou o feu… no us sentiu culpables. Enlloc esta escrit quines són les normes per viure el BDSM de manera sana i correcta. Si diem que ésser amo o submisa son practiques que s’han de fer des de la total llibertat llavors heu de saber que amagar o anunciar es quelcom que s’ha de fer des de la total llibertat.

L’única cosa que us recomano és que abans d’amagar o anunciar, penseu dues vegades qui són les persones que teniu davant. Després actueu amb total llibertat.

Anuncis

BDSM i cinema (segona part, dels 80s a l’actualitat)

Gwendoline-372438603-largeAquí teniu la continuació de la llista de pel·lícules comercials relacionades amb el BDSM (no confongueu amb pel·lícules sobre BDSM). Mentre a la dècada dels 60s i 70s, les pel·lícules relacionades amb BDSM eren quasi totes europees, als 80 i fins ara ens trobem que les pel·licules són majoritàriament americanes. Curiós… oi? Canvi de mentalitat, potser.

Gwendoline (Just Jaeckin, 1983). Una altra pel·lícula de l’especialista Just Jaeckin que aquí adapta un còmic d’aventures amb molts referents propers al fetitxisme, el cartell de la pel·lícula ja era tota una declaració d’intencions. Pot ser que no apreneu massa amb aquesta ximpleria però podeu fer uns riures intentant recrear alguna de les escenes en la intimitat de les vostres llars. La resta és porno tou típic dels 70s que ha resistit molt malament el pas dels anys.

Videodrome (David Cronenberg, 1983). De la mateixa manera que Buñuel, David Cronenberg també és un director que tracta també moltes vegades amb temes relacionats amb D/s. En aquest cas la història es decanta mes pel masoquisme i el poder del vouyerisme. Inesborrable l’escena de Deborah Harry (la cantant de Blondie) cremant-se el pit amb un cigarret.

Terciopelo Azul (David Lynch, 1986). Magnífica pel·licula d’en David Lynch que, des d’una òptica surrealista, tracta molts temes, inclosos la dominació forçada d’en Frank sobre Dorothy i la contemplació passiva (voyeurisme) d’en Jeffrey (que l’excita de manera sexual). Inclou molts elements associats al D/s.

El cuerpo del delito (Ulrich Edel, 1993). Penós thriller amb Madonna i Willem Dafoe que inclou moltes escenes de BDSM entre els dos protagonistes. És una pena que tracti el tema del BDSM com quelcom perillós, de fet desencadena una mort que és la que mou al detectiu que interpreta Willem Dafoe a investigar a la Madonna. És interessant per les pràctiques que es mostren (per primera vegada a una pel·lícula comercial d’aquesta mena).

Crash (David Cronenberg, 1996). Un altre pel·lícula de Cronenberg i potser la millor sobre fetitxismes, en aquest cas fetitxisme sobre els accidents i les seves seqüeles. Impressionant reflexió sobre fins a on podem arribar per trobar allò que necessitem i, sobretot, reflexió sobre com tenim desitjos que ni tan sols nosaltres coneixem

Eyes Wide Shut (Stanley Kubrick, 1999). Tot i no ésser una pel·lícula sobre D/s de manera literal crec que és una de les millors pel·lícules a on s’explica allò que no funciona a una parella i allò que la parella cerca per fer que la seva vida sexual sigui més interessant partint sempre de la base que el BDSM és una extensió de la nostra identitat en el sexe. I a més és d’en Kubrick. Que més es pot demanar?

Quills (Philip Kauffman, 2000). Una de les pel·lícules que millor explica la personalitat del Marquès de Sade des de l’òptica dels darrers anys de la seva vida quan en Sade esta a un asil mental a on envien a un metge per veure si poden curar les seves “desviacions”. Molt recomanable.

Secretary (Steven Shainberg, 2002). Una de les pel.licules comercials que millor expliquen la una relacio de Dominacio/submisio sobretot desde el punt de vista d’una persona que no coneix res i que a mes es introduit per una submisa a aquest mon. Interesantisima reflexió sobre l’equilibri de poders i una fantàstica pel.licula comercial que normalitza aquest tipus de practiques. La millor, potser.

50 ombres d’en Grey (Sam Taylor-Johnson, 2015). El despropòsit absolut, No es que la pel.licula sigui dolenta (que ho es) sinó que a mes el plantejament es del tot inverosimil. Un amo atractiu, ric e irresistible sedueix una submisa verge. Es pot plantejar una relació BDSM en termes mes absurds i extrems? Dona igual que en Grey no fos amo dons ella cauria igualment al seus peus. Ella i qualsevol altre dona. La pel.licula a mes te diàlegs del tot absurds que la converteix en una de les millors comèdies de l’any. L’unica cosa bona es que desperta la curiositat sobre el BDSM a la gent

BDSM i cinema (primera part, anys 60-70)

Bella_de_d_a_Belle_de_jour-275373593-largeUna de les maneres més senzilles d’entendre allò que és el BDSM és veure qualsevol pel·licula que tracti sobre aquest tema de manera seria i amb elements que ens facin reflexionar sobre tot això. Pel·licules sobre BDSM (o D/s) hi ha moltes i com a tot ampli ventall hi ha bones i dolentes. Aquí us deixo una llista (segurament manquen moltes) de pel·licules comercials que quasi tots coneixem, fàcils de trobar a la xarxa (he fugit de rareses difícils de trobar) i ordenades per any. Els títols en la majoria estan en castellà perquè no es van doblar mai al català i és com es van estrenar al nostre país. Avui poso pel·lícules del 60s i 70s. Dema posaré una llista de pel·licules dels 80s a l’actualitat.

Belle de Jour (Luis Buñuel, 1967). Potser és l’obre mestre sobre la submissió voluntària de la dona. Aquesta pel·lícula de Buñuel explora els desitjos, cada vegada més marcats, d’una ama de casa submisa i els emmarca en la normalitat (inclosa fragilitat) d’una meravellosa Catherine Deneuve, No és tant una pel·lícula sobre BDSM (o D/s) sinó una pel·lícula sobre el procés d’embrutament d’una ama de casa que només troba a un bordell fent de prostituta allò que no troba al seu matrimoni (a on esta anul·lada)

El ultimo tango en París (Bernardo Bertolucci, 1972). És aquesta una pel·lícula sobre una relació D/s? Si i no, Realment no ho és però la descripció de com el personatge masculí s’apodera de la voluntat de la dona per portar a terme tot allò que havia desitjat (a l’ocàs de la seva vida) és una interessant e intel·ligent reflexió sobre allò que volem i no hem aconseguit. I a més hi és en Marlon Brando a una de les interpretacions més potents de la seva carrera.

Historia de O (Just Jaeckin, 1974). Que dir d’aquesta pel·lícula de soft porno d’en Jaeckin? Poca cosa. Com pel·lícula deixa molt a desitjar i s’emmarca a la corrent de porn “artístic” dels 70 (Emannuelle) però no té cap valor cinematogràfic mes enllà de la pura anècdota. Com pel·lícula sobre el BDSM és més interessant perquè esta basada en una obra que sí que tracta el tema de manera profunda. És a dir, que veieu aquesta pel·lícula mirant el fons i mai la forma.

Portero de Noche (Liliana Cavani, 1974). Interesant reflexio sobre el canvi de rols de manera foçada. L’esposa d’un conegut director d’orquestra nord-americà reconeix en el porter nocturn de l’hotel a l’oficial de les SS nazis que la custodiava durant el seu internament i del que es va convertir en amant de manera forçada. La dona farà allò impossible per venjar-se fent de l’home el seu “submís”. Impressionants interpretacions de Dirk Bogarde i Charlotte Rampling

Salo o los 120 dias de Sodoma (Pier Paolo Passolini, 1975). L’obra mestra de Passolini tracta sobre les pràctiques masoquistes que fan uns italians a la república de Salo durant l’ocupació Nazi. És una pelicula realment difícil de digerir i esta més centrada al masoquisme (i la filosofia del marques de Sade) que al tema BDSM realment. De tota manera és un clàssic del tema que hem de veure per comprendre a on hi son els nostres límits.

El imperio de los sentidos (Nagisa Oshima, 1976). El clàssic de Oshima tracta sobre una relació sexual entre dues persones i com anar més enllà a la recerca del plaer els hi fa entrar a mons molt propers al BDSM amb conseqüències tràgiques. Personalment la trobo molt interessant no tant per allò que conta sinó per com ho conta, amb una senzillesa i sensibilitat increïbles. Imprescindible.

Ese oscuro objeto del deseo (Luis Buñuel, 1977). Una nova pel·lícula de Buñuel que tracta sobre obsessions i fetitxismes. Potser no és una pel·lícula que parla del BDSM però cal veure-la per entendre que és el que ens mou a segons que persones a fer segons que coses (sobre tot en allò que respecta a les malsanes obsesions)

Bilbao (Bigas Luna, 1978). Interessant tour de force d’en Bigas Luna que explora els desitjos ofegats d’un home cap a una prostituta a qui segestra i a on el fetitxisme fa aparició d’una manera força explicita a la pel·lícula lligat sempre amb els desitgos sexuals (aquest tema, d’altra manera, també va ser posat al cinema per Almodovar a “Átame”)

Educació i disciplina

CapturaÉs necessari una disciplina estricta per aconseguir una bona educació a una submisa? Potser si, potser no. Hi ha tant tipus d’educacions possibles com submises possibles. Moltes submises necessitaran una disciplina laxa mentre altres submises necessitaran una disciplina severa a inflexible. Des del meu punt de vista, la disciplina ha de ser més severa quan més dubtes té la submisa. Si ens relaxem amb una submisa atacada per milers de pors llavors la submisa ficarà els seus dits a qualsevol forat de la nostra cuirassa i ens la traurà. Com saber quina mena de disciplina necessita cada submisa? En primer lloc penseu en termes d’injustícia: mai sigueu injusts. La qual cosa no vol dir que sigueu sempre comprensius. És a dir, Si sou amos no us deixeu portar pels desitjos de qui no coneix ni a on té la seva mà esquerra. Sigueu inflexibles, maneu de manera innegociable i poseu a la submisa al lloc que li correspon: als vostres peus. Si no ho feu així, estareu deixant que el cotxe el porti algú que no sap conduir i les possibilitats de tenir un accident seran moltes. És just? Sí. És equitatiu? No. Però recordeu sempre, sou amos, sou professors, esteu educant, no negociant. Si la submisa vol negociar i va en contra d’allò que penseu que necessita… potser ha arribat el moment que la submisa canvií de col·legi.

Fetitxisme

fetichePer davant cal dir que enfront del fetitxisme (igual que amb la resta de temes BDSM) cal tenir una mentalitat oberta i respecte absolut cap als altres. Pot ser que a vosaltres no us agradi vestir-vos de làtex o pujar-vos a uns altíssims talons. D’acord. Però hi ha molta gent a la qual si agrada i a més els hi ajuda a incloure certs elements a la seva vida BDSM que fa que la seva realitat sigui sempre millor. El bon BDSM és aquell que es fa bé i de debò, no importa com aneu vestits o els instruments que utilitzeu.

La primera cosa que cal fer és diferenciar el fetitxisme com parafília (definida per Freud) del fetitxisme com a pràctica sexual (o de BDSM). Mentre que el fetitxisme definit com a parafília és l’obsessió cap a determinades parts del cos humà, el fetitxisme com a pràctica sexual està més enfocat a certs complements o adoració de parts del cos de l’amo (també conegut com a “parcialisme”).

Jo avui vull parlar del fetitxisme (o “fetish”) entès com la roba que s’utilitza com a fet complementari a una relació BDSM. La cosa és ben senzilla, si penseu que us agradaria aquesta mena de fetitxisme, no ho dubteu, teniu moltes planes a internet a on comprar roba o complements, també hi venen moltes coses als sex-shops o tendes especialitzades. No són complements barats, és més, fugiu de la cosa barata perquè us vendran plàstic dient que és làtex o intentant colar-vos polipiel com cuir. Allò bo es fa pagar.

Aquí us deixo uns quants enllaços a tendes online de roba fetish. Bon fetitxisme!

Ropa Fetish

Iron BDSM

Tienda Fetichista

Fetitxe

Cuero y látex

Swingers Style

Látex Fetish Shops

Por i confiança

CapturaAvui parlaré de por i confiança. La cosa primera que he de dir es que la por sempre neix de la desconfiança, així doncs no faria falta parlar de por si hi ha confiança entre dues persones. Com confiar? No hi ha una fórmula màgica per confiar. O confies o no i la confiança moltes vegades (la majoria) és fruit de l’atreviment. Ens hem d’atrevir a confiar. La resta es només allargar situacions a on alimentem pors inexistents. Fa por signar una hipoteca? Molta. Però si comencem a fer números i pensar en la incertesa del futur, mai signaríem una hipoteca, mai tindríem una casa. Diuen que per gaudir s’ha de patir. Doncs amb la hipoteca del nostre futur llar o amb la decisió d’entregar-se a una persona passa exactament el mateix. Si pensem massa, la por passarà de ser una cosa que ens fa patir a una cosa que ens impedeix fer. Recordeu sempre… pensar massa és més dolent encara que no pensar.

BDSM e informació

CapturaAlgunes persones m’han dit que les entrades d’aquest bloc són massa breus, poc desenvolupades. Potser tenen raó tot i que no crec que un text hagi de tenir una mesura o una profunditat determinada perquè funcioni. Podria no escriure cada dia però aprofundir més als temes que escric, però no crec que aquest sigui l’objectiu d’aquest bloc (si és que té algun objectiu), M’estimo més donar unes pinzellades sobre qualsevol tema i deixar que sigui el mateix lector qui busqui més per la seva conta si realment l’interessa. M’estimo més deixar anar moltes idees sobretot que fer d’aquest bloc una enciclopèdia del BDSM. Ja hi han altres planes que aprofundeixen més i millor que jo. L’única cosa que pretenc és fer una plana senzilla de llegir, lleugera i que convidi al lector a descobrir per ell mateix (coneixeu Google?). Hi haurà gent que pensés que a la plana li falta profunditat intel·lectual, a altres persones els hi semblés que parlo de massa coses, altres persones voldran moltes més fotos i molt més explicites… i tots tindran raó tot i que no la tenen. Quan arribem a una plana volem trobar una cosa en concret quan en realitat la funció de la plana és només una. És com entrar a una farmàcia i agafar el primer medicament que trobem al convenciment que ens curarà allò que tenim. Hem de preguntar al metge o al farmacèutic… oi? Doncs internet es igual, no demaneu d’allò que trobeu allò que cerqueu. Cerqueu més i millor i segurament trobareu allò que necessiteu (i possiblement no serà aquest modest bloc).