El senyor Grey i els amos

50shades-banner-tieAlgunes persones em pregunten si allò que han llegit o vist a “50 ombres d’en Grey” té res a veure amb la D/s o si el senyor Grey és un reflex d’allò que és un amo de veritat. La resposta és difícil. Podem dir que algunes de les coses que es mostren son properes al BDSM però la relació que s’estableix no té massa a veure amb la realitat. De tota manera no vull parlar avui de si “50 ombres d¡en Grey” és un reflex de la realitat sinó de si el senyor Grey és un amo o no ho és. Per què aquesta reflexió? Algunes persones veuen el meu perfil d’amo a Tinder o Facebook i em pregunten si sóc un Grey o que sóc. Doncs no. No ho soc. En Grey es un estereotip ridícul i manipulat d’allò que té que ser un amo. El primer gran error que comet l’escriptora és donar a en Grey una aparença bella, poderosa i rodejat de luxe. Entenc que aquesta és la millor manera de fer que els lectors (sobre tot les lectores) es sentin atrets pel senyor Grey. Dona igual si fos amo o no, és un seductor poderós i això es allò que atreu la protagonista i als lectors. Hi ha amos de tot tipus i condició però ús asseguro que mai he vist un com en Grey, l’estereotip d’allò que ens atreu. Partint de la base que l’escenari i el protagonista són els equivocats, l’escriptora posa davant a aquest tipus a una verge d’aquelles que porten la carpeta del cole contra els pits perquè te vergonya. Que és això? I el súmmum del ridícul arriba amb coses com la signatura del contracte o que li prepara una habitació. De veritat això és un amo? Encara que tot això podria ésser entès com a part de la seducció de l’escriptora cap al lector. I llavor arriba el moment en què descobrim que en Grey va ésser maltractar (o sotmès) a la seva joventut i ens mostra les seves cicatrius. Basta. A què estem jugant? Un amo es amo perquè ha sofert la submissió o ha sofert un patiment? Basta. Això no és un amo. El BDSM és quelcom més normal i sa d’allò que es mostra a aquesta obra.

Entenc la ficció, jo mateix escric ficció i entenc que sense llicències literàries no hi ha personatges. Però com amo rebutjo el personatge d’en Grey i rebutjo que la gent pugui pensar que això és un amo. “50 ombres d’en Grey” no és mes que un softcore de primera divisió que podria ésser emes al canal Playboy qualsevol dissabte a la nit.

Un amo ridícul, impossible i estereotipat.

Advertisements

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s